EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
04 de Agost de 2020
13/12/2012 19:09h
Als esplais, prenem la iniciativa
Rafa Ruiz de Gauna
Rafa Ruiz de Gauna
Director de FCiE - FPT

A l’estiu vaig tenir l’oportunitat de participar, una breu estona, en un debat entre uns alumnes del curs de directors que promovia el MCEC i el conseller de Benestar Social i Família. Els participants en la formació es lamentaven de la poca aportació econòmica d’alguns ajuntaments a l’educació en el lleure, tot i la dedicació voluntària que fan molts joves.

Més enllà de l’ajustament econòmic actual motivat per diversos factors (dèficit acumulat, repartiment injust de les contribucions i dels retorns, etc.), i sense conèixer en profunditat el cas que s’exposava, sí que és necessari obrir un debat públic sobre les prioritats de les administracions en aquest moment. En definitiva, a què es dediquen els tributs de tots els ciutadans, i com s’atenen les persones amb més dificultats.

Ara bé, de fons vaig intuir una melodia que em va deixar preocupat. Tant des d’una òptica de ciutadà com des dels esplais. Ens hem acostumat a demanar, a exigir a l’administració pública determinats serveis, i a fer valdre determinats drets. I certament és important. La història de la humanitat intenta avançar cap a les millors condicions de vida. I veient com es gasten alguns recursos, la incidència política i social és més que necessària.

Però no hi ha drets sense deures. I esperar que només l’Administració pública resolgui els problemes no és realista, ni humanitzador, ni democràtic... i segurament així ens ha anat quan hem confiat cegament en un mercat totpoderós i en una administració on alguns no exercien adequadament la confiança dipositada.

En aquest sentit, val la pena que els esplais pensem en projectes necessaris per als infants i joves del nostre territori, i mobilitzem el millor de nosaltres per a poder-los realitzar. Podem disposar del nostre temps i de la nostra llibertat, dels recursos econòmics captats (abans es recollien ampolles de cava per a pagar part de les colònies), o convidar altres persones que hi vulguin col·laborar. No són quimeres, sinó possibilitats per a tirar endavant les nostres propostes, amb la passió de qui creu que val la pena. Anar a remolc dels recursos que posa l’ajuntament no és una iniciativa social. L’abordatge de problemes i la promoció dels infants des de les entitats per a potenciar el bé comú, i l’interès general, i l’educació posant en joc les nostres energies i les que siguem capaços d’aplegar sí que és iniciativa i capacitat de les persones.

Per responsabilitat social i educativa, hem de recuperar i prendre la iniciativa, i actuar de testimonis per als nostres infants, sense deixar de reclamar a qui pertoqui. És també una font de credibilitat i de legitimitat.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 233
Coneixem una de les activitats estrella de l’educació en el lleure, els campaments...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC