EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
05 de Juliol de 2020
19/11/2013 12:14h
Ànima serena
Maria Valencia
Maria Valencia
Presidenta de Didania
Analitzem per un moment com es desenvolupa qualsevol dels nostres dies i, sobretot, a quina velocitat es desenvolupa. A quin ritme es van incorporant a les nostres agendes els compromisos, demandes, propostes... per a avui però gairebé per a ahir. Sense adonar-nos-en, circulem a una velocitat fins i tot temerària, que també va desgastant a poc a poc els nostres cossos, uns cossos “físics" que esdevenen vulnerables i fràgils.


Algú que m’estimo molt, fa uns dies, després de compartir un bon dinar, es va acomiadar dient-me: “Recorda que el manament era estimar els altres com a un mateix". No cal dir que en les nostres professions ens posem al servei dels altres i oferim la nostra estima sovint arrossegats per la nostra pròpia autoexigència i al ritme de les nostres agendes, però alhora oblidant-nos de la segona part d’aquest manament, que som nosaltres mateixos.


Durant un moment, un petit gran instant, val la pena aturar-se, obrir els ulls, mirar l'horitzó, respirar i relaxar les arrugues del front, i somriure perquè ens agrada allò que fem. És sa parar per oxigenar la ment alhora que se'ns oxigena el cos, el cor i... l'esperit.


És lícit que en un món com el nostre en què la velocitat impera, on amb un sol clic ho tenim tot, ens deixem portar per allò que ens arrossega, però val la pena saber per què. Cal aprofundir una mica per conèixer el motiu pel qual ens deixem portar per la corrent. En la resposta sincera, sobretot amb nosaltres mateixos, podem trobar explicacions desagradables, com la fugida. O podem descobrir coses meravelloses, com que bateguem pel què ens agrada i per tot allò que ens fa sentir. Convé explorar aquesta sensació, mirar cap a dins nostre per comprovar què se’ns remou. Per desgranar les nostres més profundes misèries i indagar en les nostres més grans passions.


La passió és un altre dels grans conceptes a investigar. Tots aquells que ens dediquem a l'àrdua tasca d'educar podem reconèixer en nosaltres aquest estrany sentiment que desperta el fenomen de l'educació. Val la pena investigar quines són les nostres passions, allò que ens fa SER i SENTIR .


En resum, estimar-nos a nosaltres mateixos per a poder-nos oferir i estimar els altres. No oblidem que el nostre cos respon a les nostres inquietuds, els nostres dolors físics sovint són fruit de les nostres inquietuds emocionals. Portar una vida conscient ajuda al nostre cos a fer-se fort. Actuar amb aquesta consciència ens porta a ser coherents sobre què pensem i sentim i com actuem. I d'aquesta manera, el nostre esperit, la nostra ànima, també es mou, es remou i es commou de manera conscient per viure en harmonia amb allò que som.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 232
Parlem de com encarar l’emergència climàtica des del món del lleure....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC