EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
16 de Octubre de 2019
23/03/2016 13:34h
“Ay Nicaragua, Nicaragüita…”
Lucía Mendoza
Lucía Mendoza
Psicòloga, estudiant d'Educació Social i cooperant a Nicaragua

La història amb Nicaragua i amb els NATRAS ha estat un procés d’anar obrint el cor i deixar-se enamorar. Des del primer estiu, a anar-hi amb el MCECC, fins avui... Han passat tantes coses!!! Què us podria explicar? Us diria que Nicaragua és contrastos, és bellesa, és injustícia, és història de transformació, és pols als peus i cor obert, és l’alegria dels “chavalos” i “chavalas” cada tarda, és l’acollida de la gent, és una abraçada d’aquelles que calen a fons, és poder fer “tortillas” amb Doña Júlia i jugar amb el José, la Blanca, l’Eunise al barri. Nicaragua és ferida, esperança... i sobretot, MOLTA VIDA.


I dins de Nicaragua... NATRAS. Un projecte on s’hi posa tot el cor i tota l’energia per oferir un espai als infants on puguin aprendre, jugar i descobrir altres formes de relacionar-se amb els altres i amb el món. M’agradaria fer-los presents a tots... el Lucas, l’Estefani, el Pedro, l’Anayanci, el Cristian, l’Ada, la Lisseth, el Marlon, el Jefri, l’Angie... tants!! Fer-los presents... amb els seus somnis, la ferma voluntat de tirar endavant, l’enorme i preciós misteri que són cadascun d’ells... Anar al projecte implica compartir i viure molt amb els “chavalos”. Això vol dir anar-se deixant tocar i travessar per la seva realitat... que dóna encara més ganes de treballar de valent. Aprendre molt dels educadors d’aquí, amb els quals es treballa colze a colze.


I anar coneixent la gent de la comunitat i del barri... Descobrint i deixant-se desbordar per la generositat en l’acollida i en la relació. Veient com neix l’esperança arreu i com sembla que el patiment no tingui l’última paraula. Com deia abans, realitat alhora ferida i esperançada. Aquí a Nicaragua he entès coses de l’Evangeli amb claredat.


Poder compartir l’estar aquí, en grup, en una petita comunitat, amb qui anar posant paraula, celebrar les alegries i la vida, donar espai als silencis, a les preguntes, les contradiccions, les tristeses i els desitjos de transformació... és un veritable regal. I és que TOT ho és... el poder-hi ser, poder-hi viure, poder compartir amb els infants i amb la gent.


Per acabar, vull compartir una frase que ens va acompanyar molt aquest estiu i que resumeix molt bé el que vam viure.


“Al final del camí et preguntaran:
- ¿Has viscut? ¿Has estimat?
I tu, sense dir res,
obriràs el cor i serà vessant de noms


P. Casaldàliga

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 227
El Centre d'Interès se centra en la gestió d’equips de monitors al...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC