EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
24 de Novembre de 2020
07/04/2020 15:20h
'Blau. Què amaga l’horitzó?', crit d’alarma per les morts que continuen succeint a la Mediterrània
Mònica Ortega, Gemma Aguasca i Laia Roca
Mònica Ortega, Gemma Aguasca i Laia Roca
Autores del conte 'Blau. Què amaga l'horitzó?'

“No es tracta de canviar el món de cop, tot d’una. Es tracta de conèixer la realitat i canviar el perímetre que hi ha en els nostres 10 metres més propers”

Angeles Schjaer, Open Arms

 

En totes les crisis humanitàries i de valors s’hi pot detectar una inacció. Una no resposta. Un emmudiment. Resoldre problemes implica una presa de consciència que s’ha de traduir en una cerca i execució de solucions eficaces. Del silenci a la paraula, i de la paraula a l’acció.

 

La inestabilitat dels sistemes polítics, els conflictes bèl·lics, la deixadesa eterna envers alguns grups de persones, entre molts altres arguments, ha portat Europa a viure una situació dramàtica: les morts i els naufragis en el Mediterrani central.

 

Blau. Què amaga l’horitzó? és un àlbum il·lustrat infantil escrit en català i en anglès que vol ser un al·legat a mantenir viva la memòria d’aquestes persones que han perdut la vida a la mar. Es tracta d’un llibre escrit a quatre mans per la Mònica Ortega i la Laia Roca, i il·lustrat per la Gemma Aguasca.

 

Els lectors de Blau s’endinsaran en un paisatge fet d'escombraries i de la mà dels protagonistes, dos germans de nou anys, descobriran una sèrie d'éssers d'aigua encarregats de disposar la brossa fent rèpliques del fons del mar. Un d'aquests éssers els cantarà una cançó que parlarà de les persones que perden la vida intentant travessar la mar Mediterrània.

 

Blau és un projecte de denúncia que s’obre en tres vessants. La primera en forma de brutícia llençada i acumulada a la mar; la segona i més important, en el crit d’alarma per les morts que continuen succeint a la mar Mediterrània; i la tercera, en la reivindicació del dret a la memòria de les persones mortes a què no s'oblidi la història.

 

Blau utilitza un llenguatge delicat però contundent i unes imatges plenes de tendresa que busquen crear un context que propiciï parlar amb els infants i lectors de temes com la migració, la Declaració Universal de Drets Humans o el valor diferencial d’un passaport. Es tracta, doncs, d’apropar els infants a la realitat a què altres famílies es veuen obligades a viure per tal de fugir de conflictes armats o cercant oportunitats que els ofereixi un futur digne i segur.

 

L’enyor, la separació familiar, l’horror de la guerra o l’exili comporten la vivència de sentiments que els infants haurien de conèixer per tal de poder entendre i acollir amb garanties les realitats menys amables del seu entorn. Només si 'entrenem' els nens i les nenes d’aquestes primeres edats a reconèixer els seus propis privilegis, a saber identificar la injustícia i a lluitar per garantir la seguretat de tothom podrem revertir un futur que a dia d’avui és devastador. 

 

L’objectiu final del conte és contribuir a la sensibilització (que és el contrari de silenciar o invisibilitzar) dels nostres fills i filles a fi de fer-los coneixedors i partícips del present que habiten. Obrir espais de diàleg amb els adults i educadors per tal que puguin acompanyar-los en el procés de trobar les eines de què disposen per enfortir l’empatia, i el sentiment d’identificació amb l’altre.

 

La narrativa infantil ha estat sempre una aliada en l’educació emocional dels infants, i Blau vol esdevenir un recurs que permeti explicar realitats complexes als nens d’entre 8 i 12 anys.

 

El conte inclou una guia didàctica elaborada pels responsables pedagògics d’Open Arms amb l’objectiu d'orientar els adults a l'hora de respondre davant de les preguntes que la història pugui suscitar.

 

Com a autores del conte hem participat en el projecte de sensibilització que lidera Open Arms acudint a diferents escoles i activitats culturals de Catalunya per explicar el conte i tractar-ne els pilars sobre els quals es sustenta la història. L’experiència està essent realment transformadora. La combinació de realitat i ficció permet apropar als estudiants qüestions com el dret migratori o l’asil, i encetar un debat necessari sobre les estratègies i recursos de què disposen per enfortir vincles amb companys nouvinguts, per exemple. Els nens i nenes ens desmunten estereotips, aporten una mirada integradora que ens demostra que si els expliquem la realitat (sigui quina sigui) disposen de recursos per analitzar-la i millorar-la.

 

La tradició en l’educació a alguns països d’Europa tendeix a posar l’infant d’esquena a les realitats més esquerpes de la vida (la mort, la malaltia, l’abandó, la solitud, la pobresa...) i en fer-ho, estem inhabilitant la possibilitat que activin mecanisme emocionals per afrontar-los. Sempre fins allà on sigui possible, els educadors hem d’acompanyar els nens en el seu creixement integral com a persones, i això implica també, donar-los la mà en els escenaris com que els propicia Blau. 

 

En un moment històric com l’actual on la desigualtat i la violència promouen que hi hagi éssers humans en situacions d’extrema vulnerabilitat, és molt important que evoquem esforços a educar els infants per tal que puguin ser, en un futur, protagonistes d’un canvi que permeti l’acollida i la igualtat d’oportunitats a tothom, independentment del país d’on vingui o del color de la seva pell.

 

El conte ha estat publicat per l’editorial Pol·len i ha estat seguit els principis d’ecoedició, que és una manera de gestionar les publicacions segons principis de sostenibilitat i de protecció del medi ambient.

 

Si creem condicions favorables que permetin als nois i noies plantejar raonament i sentiments amb la mateixa intensitat amb què volem revertir les desigualtats del món, començarem a moure’ns per fer que aquestes deixin d’existir. 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 235
En aquest número, diferents experts i expertes donaran resposta a com explicar l'act...
Especial Preparem un curs excepcional
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC