EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
20 de Gener de 2021
29/12/2021 11:54h
Cinc pel·lícules per treballar la interreligiositat als esplais
Joan-Andreu Rocha Scarpetta
Joan-Andreu Rocha Scarpetta
Degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

La interreligiositat és l’aprenentatge sobre les característiques i valors de les religions de les quals formen part una gran majoria de la humanitat. Com a activitat educativa, la interreligiositat no cerca que unes persones passin a creure el que proposen determinades religions, sinó que cerca el fet de conèixer com aquestes religions, per diferents que siguin, sovint aporten valors molt semblants que contribueixen a fer un món millor.

 

Una eina per treballar la interreligiositat als esplais són els cinefòrums, que consisteixen bàsicament a introduir un film, visualitzar-lo en grup, per després fer un treball d’aprofundiment per entendre què hi ha darrere del missatge del film i com representa els valors de la religió que tracta.

 

Les pel·lícules sobre les religions no ens expliquen les creences de les tradicions religioses, sinó com persones i grups determinats intenten viure aquestes creences (de vegades sense reeixir-hi massa...). Hi ha diversos films que ajuden a conèixer la diversitat religiosa i que, mitjançant una preparació prèvia, poden donar a peu a un coneixement millor de les persones que segueixen una determinada religió.

 

Oferim a continuació cinc pel·lícules que poden ajudar a treballar diverses religions als esplais, particularment amb un públic adolescent. L’activitat hauria d’estar acompanyada d’una presentació i d’un treball en grups posterior que pugui donar peu a aprofundir sobre els personatges que apareixen representats a la narració cinematogràfica i els valors que representen.

 

SOBRE EL JUDAISME:

 

- El príncep d’Egipte [Títol original: The Prince of Egypt]

Durada: 99 minuts 

Directors: Brenda Chapman, Steve Hickner

Estats Units, 1998

 

Història bíblica basada en el llibre de l’Èxode, en forma de dibuixos animats, estrenada a la pantalla gran com una pel·lícula d’animació èpica. Explica la història de Moisès, que allibera els jueus de l’esclavitud d’Egipte sota la mà del faraó Ramsès. La història gira al voltant d’aquests dos germans, Moisès i Ramsès. Mentre Ramsès es prepara per fer-se càrrec de la terra, el seu estimat germà Moisès és un bromista despreocupat, fins que aprèn el veritable secret del seu passat: que ell és realment un jueu i que, de nen, va ser deixat al riu per escapar del genocidi dels nens jueus. El faraó Seti educa Moisès com si fos un fill seu. En assabentar-se de la veritat del seu passat, Moisès torna a Egipte sota la guia de Déu i exigeix que el faraó (ara el seu germà Ramsès) deixi anar la seva gent. Tot i l’oposició del faraó Moisès, portarà finalment el seu poble vers la llibertat. El film explica de forma amena i dramàtica els orígens del judaisme i la seva lluita per assolir la llibertat i poder construir un món millor.

 

- Els elegits del ghetto [Títol original: The Chosen]

Durada: 108 minuts

Director: Jeremy Kagan

Estats Units 1981

 

Adaptada de la novel·la best-seller del novel·lista i rabí Chaim Potok (1922-2002), aquesta pel·lícula examina les diferències entre els jueus ortodoxos i els conflictes entre pares i fills. Situada a Brooklyn a la dècada del 1940, la història es construeix al voltant de dos nois jueus: en Danny, un brillant hereu d’una dinastia hassídica ortodoxa jueva, que s’entrena per succeir el seu pare com a gran rabí; i en Reuven, el fill d’un acadèmic jueu progressista i favorable a la creació de l’Estat d’Israel i a la modernització de les tradicions jueves. Els nois desenvolupen una forta amistat i es veuen influenciats l’un pel pare de l’altre. Quan els pares comencen un conflicte amarg i apassionat al voltant del sionisme (la creació de l’Estat d’Israel, que els jueus ortodoxos no accepten, i els progressistes promouen), els seus fills s’han de separar, fins que fan l’elecció dolorosa d’oposar-se als seus pares i reclamar el seu propi destí. Un film profund que ajuda a conèixer la pluralitat inherent al judaisme.

 

SOBRE L’ISLAM:

 

- Mahoma, el missatger de Déu [ Títol original: Al-Risalah]

Durada:  177 minuts

Director: Moustapha Akkad

Egipte, 1977

 

Film històric amb estil èpic sobre el naixement de la fe musulmana i la història del profeta Muhàmmad, a qui, de conformitat amb la tradició islàmica, mai se’l veu ni se l’escolta, ja que qualsevol representació física del profeta es considera inadequada dins de l’Islam. El film va ser rodat en dues versions, una en anglès i una altra en àrab, amb actors diferents: la versió anglesa té actors reconeguts en el món occidental, mentre que la versió àrab es va fer, encara que amb el mateix guió, amb actors de llengua àrab reconeguts pel públic dels països àrabs. Tot i les polèmiques que van acompanyar la producció del film des dels seus orígens, Muhàmmad, el missatger de Déu no deixa de ser una interessant aproximació als orígens de l’Islam realitzada de manera que es respecten diversos aspectes culturals i religiosos de la tradició islàmica. Constitueix una bona base per conèixer els orígens de l’Islam i el seu fundador, així com per 'humanitzar' la idea que moltes persones tenen dels musulmans.

 

- Viatge a la Meca [Títol original: Le Grand Voyage

Durada: 108 minuts

Director: Ismaël Ferroukhi

Marroc – França, 2004

 

En Reza és un noi musulmà d’origen algerià que viu a la França contemporània i que vol estudiar i sortir de la pobresa. Quan el seu pietós pare arriba un dia i li diu que ha de portar-lo amb cotxe de França a la Meca per realitzar el hagg (el pelegrinatge a la Meca que, segons la tradició musulmana, s’ha de portar a terme almenys un cop a la vida), en Reza sent que el seu odi envers el seu pare religiós i arrelat en les tradicions del seu país d’origen augmenta. El viatge amb cotxe obliga el pare i el fill a conviure, fet que genera diversos conflictes entre tots dos personatges. El pare d’en Reza insisteix contínuament al noi que l’ha de respectar, i també ha de respectar el sentit religiós que té el viatge que estan fent. Al mateix temps, en Reza va coneixent millor el seu pare i va descobrint els seus valors. Quan arriben a la Meca, i durant una de les cerimònies rituals del pelegrinatge, el pare mor i en Reza s’ha d’emportar el cos. Llavors s’adona que a partir d’ara ha de viure sense la presència de l’home que li recordava les seves arrels i la seva identitat. Es tracta d’un film amb un profund sentit humà, on s’hi poden apreciar molts detalls del hagg i el seu significat.

 

SOBRE L’ISLAM I L’HINDUISME:

 

- Germà Bajrangi [Títol original: Bajrangi Bhaijaan]

Durada: 154 minuts

Director: Kabir Khan

Índia, 2015

 

Producció de bollywood (el cinema comercial de l’Índia) sobre una nena musulmana muda de la zona del Caixmir pakistanès la qual es perd quan la seva mare la porta a un santuari musulmà de Delhi (Índia) per tal que comenci a parlar. Sola i sense poder comunicar-se, la noia és acollida per un pietós hindú anomenat Bajrangi, devot del déu Hanuman, que inicialment es pensa que la noia és una hinduista de casta bramin, però acaba descobrint que és una musulmana pakistanesa. Superats els prejudicis existents entre musulmans i hinduistes, i un cop esgotades les possibilitats per enviar la noia al seu país, el pietós Bajranji decideix creuar la frontera clandestinament i buscar els pares de la nena. Un cop al Pakistan, degut a l'enemistat existent entre l’Índia i el Pakistan, Bajranji és pres com un espia i perseguit per les autoritats. Però un periodista, que descobreix la seva història, l’ajuda en l’aventura de trobar els pares de la jove. Es tracta d’una història interreligiosa plena d’humanitat que representa diferents aspectes de la religiositat popular hinduista, però també musulmana. A més és un film amb les característiques típiques del cinema de bollywood (la indústria cinematogràfica que actualment produeix més pel·lícules al món) on els personatges utilitzen el cant i la dansa per expressar els seus sentiments.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 236
Animació de la què? Animació de la fe! En aquest número, diferents...
Especial Preparem un curs excepcional
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC