EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
19 de Juny de 2019
| Ja som 11262
04/02/2019 12:26h
Cooperes o competeixes?
Raül Avellaneda
Raül Avellaneda
Coordinador Xarxa Centres Socioeducatius Fundació Pere Tarrés

Un dia qualsevol em vaig posar a buscar samarretes amb imatges que em motivessin i vaig caure a la botiga web de la Ciutat Invisible. Allà un lema em va cridar l’atenció: “Cooperes o competeixes?”. La primera pensada va ser aplicar-ho al món econòmic present arreu. És una joia que cada cop hi hagi més opcions de vida entorn el cooperativisme: llum, telefonia, banca, periodisme, etcètera. Tot i així, vaig pensar d’aterrar-ho a la meva realitat i, com no, al món de l’educació en el lleure.

 

Vaig començar a llistar en el pensament tots aquells jocs d’inici, de campaments o de sortides diverses i a analitzar si cooperàvem o competíem. Hi ha tots aquells jocs de fet i amagar, els esports, el mocador, el mataconills... tots jocs en què qui perd passa a parar, s’elimina o simplement queda segon. En qualsevol cas podem aplicar la visió bonista de tothom guanya o ningú no perd. Però en tots els jocs que em venien al cap sempre hi havia algú que quedava per sobre de l’altre. Tant costaria jugar a jocs cooperatius? De seguida em va venir al cap el comentari d’un company que anys enrere es va veure interpel·lat per companys d’un altre esplai: “només coneixes jocs on un guanya i l’altre perd?”

 

Un cop convençuts que és quelcom important a treballar arriba el moment de veure com. Aquesta mirada sempre arriba activant la imaginació que els nostres infants empren cada dia. I si trenquem amb la lògica d’equips o de patrulles? I si pensem en objectius diversos a aconseguir en comú? I si pensem en un bé superior més enllà del jo o del nosaltres? I si preguntem als infants o als adolescents què en pensen i com ho farien?

 

No cal substituir-ho totalment perquè aniria més enllà de la realitat en què vivim. El que sí paga la pena és donar més pes a opcions alternatives que ens portin a pensar que passar-ho bé no ha de ser només sinònim de guanyar. Perquè l’educació no és només la transmissió de valors a través del joc o de dinàmiques. Ha de ser també una manera diferent de mirar al món, de trencar paradigmes establerts i d’anar més enllà dels límits lògics que empresonen les idees.

 

Només en aquell moment podrem deixar de reivindicar coses a través de samarretes o de gestos perquè llavors sí que haurem superat la dicotomia a través del gest: jo coopero, i tu?

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC