EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
27 de Febrer de 2021
04/02/2019 12:26h
Cooperes o competeixes?
Raül Avellaneda
Raül Avellaneda
Coordinador Xarxa Centres Socioeducatius Fundació Pere Tarrés

Un dia qualsevol em vaig posar a buscar samarretes amb imatges que em motivessin i vaig caure a la botiga web de la Ciutat Invisible. Allà un lema em va cridar l’atenció: “Cooperes o competeixes?”. La primera pensada va ser aplicar-ho al món econòmic present arreu. És una joia que cada cop hi hagi més opcions de vida entorn el cooperativisme: llum, telefonia, banca, periodisme, etcètera. Tot i així, vaig pensar d’aterrar-ho a la meva realitat i, com no, al món de l’educació en el lleure.

 

Vaig començar a llistar en el pensament tots aquells jocs d’inici, de campaments o de sortides diverses i a analitzar si cooperàvem o competíem. Hi ha tots aquells jocs de fet i amagar, els esports, el mocador, el mataconills... tots jocs en què qui perd passa a parar, s’elimina o simplement queda segon. En qualsevol cas podem aplicar la visió bonista de tothom guanya o ningú no perd. Però en tots els jocs que em venien al cap sempre hi havia algú que quedava per sobre de l’altre. Tant costaria jugar a jocs cooperatius? De seguida em va venir al cap el comentari d’un company que anys enrere es va veure interpel·lat per companys d’un altre esplai: “només coneixes jocs on un guanya i l’altre perd?”

 

Un cop convençuts que és quelcom important a treballar arriba el moment de veure com. Aquesta mirada sempre arriba activant la imaginació que els nostres infants empren cada dia. I si trenquem amb la lògica d’equips o de patrulles? I si pensem en objectius diversos a aconseguir en comú? I si pensem en un bé superior més enllà del jo o del nosaltres? I si preguntem als infants o als adolescents què en pensen i com ho farien?

 

No cal substituir-ho totalment perquè aniria més enllà de la realitat en què vivim. El que sí paga la pena és donar més pes a opcions alternatives que ens portin a pensar que passar-ho bé no ha de ser només sinònim de guanyar. Perquè l’educació no és només la transmissió de valors a través del joc o de dinàmiques. Ha de ser també una manera diferent de mirar al món, de trencar paradigmes establerts i d’anar més enllà dels límits lògics que empresonen les idees.

 

Només en aquell moment podrem deixar de reivindicar coses a través de samarretes o de gestos perquè llavors sí que haurem superat la dicotomia a través del gest: jo coopero, i tu?

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 236
Animació de la què? Animació de la fe! En aquest número, diferents...
Especial Preparem un curs excepcional
Actualitat
Estris
27/02/2021
Redacció Estris (@revistaEstris)
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC