EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
27 de Gener de 2020
18/06/2014 11:49h
Crisi econòmica...?
Òscar Costa
Òscar Costa
Vicepresident del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés
Estem en crisi, i tothom dóna per fet que els centres d’esplai i els grups de colònies ens en sortim sempre encara que trobem tots els entrebancs del món pel camí. Per tant, aquest cop també ho superarem.

Els grups d’esplai han de conviure, d’una banda, amb la crisi econòmica que sacseja les famílies dels nostres infants i, de l’altra, amb la crisi de valors de la societat. Aquesta barreja és la que genera una davallada en el nombre d’infants que participen en les activitats setmanals, però sobretot, en les activitats d’estiu. Els programes de beques estan al límit, nens i nenes que abans venien de colònies ara veuen com les seves mares i pares s’han de plantejar si podran pagar aquesta despesa, i amb el cost afegit que suposa quan hi ha més d’un germà.
 

La crisi no només perjudica les inscripcions a l’esplai, no només perjudica les subvencions públiques i privades per als centres fins al punt de fer perillar la supervivència d’alguns centres d’esplai o de colònies, sinó que també impedeix que molts infants puguin créixer acompanyats de l’esplai o les colònies. I aquí és on la crisi obre bretxa en la indestructible voluntat de tirar endavant dels monitors i monitores davant tots els impediments de l’entorn.
 

Una de les paraules o idees que més es repeteixen en l'àmbit de l'educació no formal és la paraula referent. Tot procés d'intervenció personal o grupal, fins i tot d'animació, coincideix en una idea, la idea del referent. El referent és aquella persona o persones, que en el desenvolupament d'un procés són models de conducta, guies d'actuació, fonts de valors. Eduquen per la manera de fer, però sobretot, per la forma de viure.
 

La crisi malmet aquest referent, malmet les entitats que en generen, i si no tenim models als quals seguir, se’n ressenteixen els nostres infants i joves, tenint com a únics models líders amb valors totalment deteriorats.
 

Els centres d’esplai i colònies hem de mostrar aquesta etiqueta de supervivents i camaleònics davant els canvis. Començar a innovar en les activitats, augmentar els canals de comunicació de les activitats que realitzem, buscar recursos de la manera més inversemblant, implicar les famílies en la dinàmica del centre, motivar els nostres joves, que seran els futurs referents del centre, però sobretot cuidar els monitors i monitores com un tresor, perquè són el cor que farà bategar el centre davant els desnivells que ens trobem pel camí.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 229
Filosofem una mica sobre les pressions socials en què es poden trobar sotmesos i sotmese...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC