EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
06 de Juliol de 2020
04/03/2014 10:00h
Educació, valors i religió
Toni Pulido
Toni Pulido
Educador i professor de FCiE de la Fundació Pere Tarrés
En el món antic l’educació funcionava a través del mite. Per mitjà de la tradició oral els adults explicaven els mites als infants, amb poesia. A través del mite es transmetien els coneixements, però a més aquests anaven embolicats de tradicions i creences. Amb l’arribada de la polis, la filosofía substitueix la poesia. I la veritat, que fins llavors era religiosa, va passar a ser política.

La veritat política i el coneixement científic ha configurat bona part dels darrers 25 segles a occident. El coneixement de l’univers i el paper que l’ésser humà ocupa en ell ha crescut de manera inimaginable, però tot i això ens trobem amb que la ciència no ha estat capaç de respondre a algunes preguntes. Si bé aquest coneixement científic ens diferencia clarament com a espècie, aquestes preguntes sense resposta ens fan, encara, més humans.

Ens trobem avui amb la crisi de valors, d’identitat, de civilitzacions... diguem-li com vulguem. Però certament és una crisi en la qual hem perdut el nord, ens trobem sense religió, en el sentit etimològic de la paraula, és a dir, no estem relligats, sinó deslligats. Com a éssers humans (esfera antropològica) estem deslligats de la Terra (esfera biològica) i de les creences (noosfera). En altres paraules, se’ns ha perdut la bruíxola.

L’ésser humà és hermeneuta, constantment es pregunta coses per interpretar la realitat i adaptar-se’n.

Per això, si apostem per una educació integral, en aquesta han de ser-hi els valors i el transcendent. Però, si us plau, no segreguem els nostres infants per valors i religions!

Si separem els nostres infants per valors i religions, no tornarem a trobar la nostra bruíxula. La religió, d’una manera o altra, ha d’aparéixer en l’educació, perquè és una esfera de l’ésser humà i perquè el seu estudi ajuda a comprendre el nostre paper des que vam començar a habitar el planeta Terra. Però, farem això explicant una única religió? En ple segle XXI, amb l’intercanvi de cultures que estem vivint?

 

Com ho fem, això d’educar en valors i educar en el transcendent? Amb assignatures específiques? Impregnant totes les matèries? Sempre obligatòries o sempre optatives? Doncs no ho sé pas. Però intentem d’esbrinar-ho plegats. Fem-ho amb diàleg, consens, capacitat de mirar al futur i, sobretot, pensant en els infants.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 232
Parlem de com encarar l’emergència climàtica des del món del lleure....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC