A parlar en públic, se n'aprèn parlant en públic; a caminar, se n'aprèn caminant, i així podríem estar una bona estona. Hi ha aprenentatges que només s'assoleixen en la vivència d'aquest. La creativitat és un d'ells. Cal, però, passar una mala estona? És evident que no. És necessari un espai de confiança, un acompanyament, un reforç positiu en l'error i en l'encert.
Això és aplicable als infants i joves, però també als monitors/es, caps i educadors en general. L'acció educativa ens desvetlla molts encerts, però també mancances. Només des de la humilitat les sabrem descobrir i les podrem resoldre. Cada infant, cada adolescent i també cada monitor té aquells espais on es troba a gust. Aquells moments en què les coses li resulten fàcils. Conjugant talent, habilitat, coneixement i passió. No hi ha secrets. El repte és assumir les pròpies limitacions.
En la formació d'un monitor, de qualsevol educador, són bàsics els preceptius cursos formatius, però aquí no s'acaba res. Tot just comença. Part de l'exercici de la responsabilitat de ser monitor o cap és l'assumpció que l'aprenentatge és continuat. Que els mateixos infants i joves són una font d'aprenentatge. Ells també ens ensenyen, com ho fan els altres monitors, les famílies... Tenir un rol de monitor o responsable no ens fa infal·libles. Només escoltant, des de la humilitat, des del reconeixement dels nostres límits i dels potencials d'altri podrem avançar i millorar en el nostre dia a dia. Això ens farà millors, individualment i col·lectivament.
