EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
14 de Desembre de 2019
12/01/2015 14:49h
Educant i acompanyant els joves
Maria Valencia
Maria Valencia
Presidenta de Didania

Un dissabte al vespre i encara no massa tard, sobre les 21h, sortia d'una reunió a prop del centre de Barcelona i em vaig trobar més de 200 joves en una vorera del carrer. Mentre caminava els vaig estar observant uns minuts, ja que cridava l'atenció veure tanta gent jove, d'entre 15 i 19 anys aproximadament, junta. El motiu era que hi havia una discoteca, es veia gran... i els joves s'anaven movent en diferents espais al voltant de la porta. Un grupet estava tirat al terra, bevent d’ampolles reciclades, i no feia pinta que allò fos simplement aigua o Fanta; un altre grup ocupava el carril bici i increpava la gent quan algú passava amb la bicicleta i tocava la botzina perquè sortissin del mig, fins i tot alguns d’ells van arribar a empènyer un ciclista per cridar-li l'atenció. En una cantonada, tres nois més adults forçaven un jove que no es podia mantenir dret a què els hi donés les seves bambes; li van treure allà mateix sense que cap dels seus companys l'ajudés.

 

I de fons..., una remor estranya, una mena de silenci inquiet que ja indicava que passaria alguna cosa en breu. Jo sentia uns 40 nois que darrera meu anaven comentant que "no se qui" pegaria a "no se quin altre" i que -amb la seva terminologia- li faria molt de mal. S'aproximava una baralla... que es va fer evident quan més d’un centenar d'aquells joves van córrer cap a la cantonada cridant que dos joves s'estaven pegant. En tota aquesta escena, jo ni m'havia aturat; ho havia pogut observar tot simplement caminant per la vorera en direcció al meu autobús. La baralla de la cantonada coincidia amb la meva espera al semàfor i, per sorpresa, vaig veure que cap d'aquells 100 joves corria per ajudar a cap dels que s'estaven pegant. Només corrien per mirar i per comentar des de la cantonada els detalls de les caigudes i ferides. Una mica més enllà, alguns adults vam avisar la policia, que va intervenir d'immediat.

 

Aquesta també és la nostra joventut; observant això cap adult pot romandre indiferent. Són els nostres joves que, amb 15 anys, es miren a ells mateixos, oblidant-se sovint de què tenen al voltant. Joves que tenen problemes als instituts, joves que són expulsats, joves que veuen la vida passar des del banc de la plaça... però alhora, joves "normals i corrents" de la nostra societat, amb les inseguretats i pors totalment pròpies de la seva edat, que reclamen també l'atenció i l'ajuda necessària per a seguir creixent.

 

I és amb aquests joves, els joves del nostre present (alhora que del nostre futur) amb els que ens cal treballar, activar i posar en valor el paper de tots els agents educatius: la família, l'escola, el carrer, els altres ciutadans, els amics, els educadors dels Centres Oberts, els monitors dels diferents espais de lleure on puguin moure's i, per suposat, l'esplai. Ens correspon confiar en ells, creure en les seves possibilitats i no esperar que això de l'adolescència (com si d'una malaltia es tractés), es curi o passi sola.

 

L'educació dels nostres joves és quelcom molt important i és només amb dedicació, amb temps, amb voluntat d'acompanyar-los en el seu creixement com a persones, educant-los en valors i ensenyant-los que hi ha moltes maneres de gaudir de la vida i d'ajudar-se a sí mateixos i als altres, que podrem aconseguir-ho. Aquestes paraules només pretenen llançar una reflexió cap a aquells que tenim la inquietud de construir un món millor, acompanyant en el creixement els nostres infants, adolescents i joves. Per suposat, no puc deixar de fer esment a la quantitat d'adolescents i joves que participen d'opcions de vida ben saludables i ofereixen el seu temps al servei dels altres, fent la seva aportació per a la construcció d’una societat millor.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 228
L'educació en el lleure és pionera en la innovació pedagògica....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC