EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
10 de Juliol de 2020
23/01/2014 13:33h
El tifó Haiyan i el canvi climàtic
Pere Vives
Pere Vives
Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

Ningú queda indiferent davant les imatges que ens arriben quan hi ha desastres naturals com les del tifó Haiyan a les Filipines. De vegades, ens preguntem per què passa això, per què passa en algunes zones de la terra més sensibles a aquests fenòmens i per què coincideix amb poblacions amb pocs recursos i en vies de desenvolupament. Els monitors de lleure hem de saber argumentar i donar resposta a les demandes dels infants i joves quan ens pregunten el perquè d’allò que han vist.

 

Paradoxalment, mentre passava el tifó per les Filipines, a Varsòvia els experts discutien a la cimera del “Climate Change” què es pot fer per col·laborar en la minimització del canvi climàtic. La correlació entre aquests fenòmens naturals cada cop més radicalitzats en certes àrees de la terra i les conseqüències dels efectes del canvi climàtic semblen cada dia més òbvies. Tenim sort en els països temperats de no patir aquestes conseqüències tan severes, tot i que veiem com també hi ha canvis i comencen a aparèixer fenòmens als que no estàvem habituats, alguns tornados, alguns règims de pluges, indicadors de què alguna cosa està canviant.

 

El canvi climàtic és un fet imparable i de difícil solució, però treballar per tal que els seus efectes disminueixin és obligació de tots. Després de veure les imatges colpidores et preguntes què pots fer per ajudar. La idea immediata és col·laborar amb l’ajuda humanitària o aportar diners a un compte corrent d’alguna ONG en el territori. Però la reflexió posterior, quan ja tot ha passat, hauria de ser preguntar-nos la qüestió que realment pot esdevenir un canvi: Què faig jo per col·laborar en la disminució del canvi climàtic? Què aportem les entitats en aquesta direcció i com fomentem el coneixement sobre l’aplicació de bones pràctiques en la reducció de les emissions de CO2?

 

Ens toca pensar que cal agafar menys el cotxe, en com escalfem casa nostra i quina eficiència tenim, ens toca pensar quants residus generem... tot això i més són aspectes quotidians que hauríem de vigilar. Ens toca aprendre a viure amb menys consum energètic, menys dependents del petroli , sens dubte una revolució social i ambiental de tal magnitud i dificultat que demana l’ajut i la col·laboració de totes les persones que tinguin vocació pedagògica, perquè en la pedagogia dels petits fets hi ha l’essència de la solució. Aquí som protagonistes els educadors en general i els monitors de lleure en particular.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 233
Coneixem una de les activitats estrella de l’educació en el lleure, els campaments...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC