EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL

27 de Gener de 2020
10/03/2014 10:00h
El valor del treball avui
Oscar Martínez Rivera
Oscar Martínez Rivera
Educador Social i Psicopedagog. Professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL

Va existir un temps en què molta gent se sentia tan identificada amb la seva professió que quan s’havia de presentar el seu nom tenia la mateixa importància que la seva feina. Hi havia una identificació amb allò que feia professionalment. L’actualitat laboral ha fet desmerèixer, en part, aquesta qüestió tenint en compte que ha augmentat el nombre de persones que no tenen un altre remei que treballar o buscar feina “del que sigui”.
 

També és possible que haguem venerat en alguns moments de la història recent “la feina” i l’haguem situat en una posició que no era proporcional a la importància de tot allò que fem a la vida. Perquè no sempre allò a què ens dediquem ha de representar un eix personal important. No tothom ho sent així.
 

L’home neix dependent, ja que necessita sempre d’altres persones per poder desenvolupar-se. Uns fan sabates, uns altres ulleres, d’altres ens curen quan estem malalts, uns altres treballen amb col·lectius que necessiten més suport, uns ens eduquen de petits i d’altres gestionen el país. En qualsevol cas, la feina és una manera de participar en la societat, aportant alguna cosa.
 

L’actualitat assenyala la feina com una fita molt important per a les persones. L’escassetat de llocs de treball ha fet augmentar el valor de poder contribuir a la societat de manera professional i això desgraciadament s’ha aprofitat per part d’alguns sectors per rebaixar allò que guanya el treballador en resposta a aquesta participació, i no només parlem d’euros.
 

Fins i tot hi ha empreses del nostre país que han volgut fer negoci amb la desesperació de la gent i simular una rifa d’oportunitats laborals per guanyar-hi diners. La perversió està servida quan detectem una necessitat i sabem que li podem posar un preu més alt. Potser perquè oblidem que, en realitat, treballar és un dret de les persones.
 

Però encara és possible continuar lluitant per fer de la nostra professió un eix de satisfacció personal. Aconseguir dedicar-se a allò que a un l’apassiona és una de les millors satisfaccions generadores de benestar, no només pel contracte laboral que tenim sinó com a possibilitat de complir la missió vital que tinguem.
 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 229
Filosofem una mica sobre les pressions socials en què es poden trobar sotmesos i sotmese...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC