EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
05 de Juliol de 2020
25/02/2014 16:13h
Els meus fills en un esplai?
Josep Oriol Pujol
Josep Oriol Pujol i Humet
Director General de la Fundació Pere Tarrés

Existeixen elements en la formació de les persones que poden ajudar a fer-les més plenes, riques, felices. Factors que no són cabdals per a la supervivència humana, però sí per a un desenvolupament saludable.

 

Ens consta que existeixen molts directius, emprenedors, tècnics amb responsabilitats rellevants que han estat monitors de lleure. També existeix una agrupació de parlamentaris que havien estat escoltes. Malgrat el descrèdit de la classe política, parlem de persones socialment compromeses, reconegudes, que ocupen llocs de responsabilitat, probablement gràcies a la consciència social que va despertar en ells formar part d’aquest moviment educatiu. I és que és innegable que participar en un centre d’esplai o un cau escolta proporciona als infants i joves capacitats i habilitats que els seran molt útils en la seva vida personal i professional. De fet, ens consta que aquestes experiències es tenen cada cop més en compte en la selecció de persones per a un lloc de treball. Així el treball en equip, la iniciativa, l’emprenedoria, l’habilitat de comunicar i liderar, la negociació i la resolució de conflictes, la definició i execució de projectes són algunes de les competències valorades avui en dia en el món laboral que els infants conreen en el món del lleure des de ben petits. Evidentment, també són habilitats que s’eduquen en l’escola però d’una forma més limitada atès que aquesta s’enfoca a la seva missió principal que és transmetre coneixements.

 

Cada cop més són necessaris recursos personals que es poden adquirir en una entitat de lleure com ara l’equilibri emocional o l’estabilitat psicològica per abordar al llarg de la vida situacions de trencament, pèrdua de lloc de treball, canvi de residència per raons laborals o d’estudis. Més de 300.000 joves espanyols residien el 2012 a l’estranger principalment per estudiar o treballar, segons l’INE. Les parelles estables es consoliden cada cop en una edat mitjana més elevada i les ruptures són més freqüents en un món molt canviant on la decisió de conviure junts és permanentment lliure. Mentrestant, les famílies tendim a sobreprotegir els nostres fills, la qual cosa els fa menys autònoms en moments emocionalment difícils. Probablement l’esplai o l’escoltisme són una de les poques ofertes educatives rigoroses on es potenciarà sobretot l’autonomia individual, les relacions que afavoriran una xarxa social per a cada un, la seguretat que confereix una estabilitat emocional. Es tracta de recursos personals que seran útils al llarg de la vida.

 

Un 15% dels joves espanyols són consumidors habituals de drogues i el 34% d’aquests assenyalen que el consum de drogues no els ha causat cap perjudici, segons un estudi recent de la Fundación Ayuda contra la Drogadicción (FAD). També es constata que aproximadament el 8% dels nois i noies pateixen depressió. Sembla doncs que cada cop costa més trobar un sentit a la vida. En un context sobreprotector i amb una baixa tolerància a la frustració els recursos personals davant el trencament d’una primera parella, l’haver de repetir curs o no trobar feina pot portar a una patiment profund i a una desorientació greu. Recursos immediats davant la vulnerabilitat del jove són difícils d’oferir. Només una acció prèvia pot fer possible trobar un sentit a la vida, la reflexió profunda, experiències d’espiritualitat, l’hàbit d’acceptar els límits constants, l’implicar-se en xarxes d’amistat sincera. Un conjunt de recursos personals que fan créixer i permeten respondre amb equilibri davant dificultats importants. Quan els adults queden lluny de l’adolescent, la proximitat generacional dels monitors de lleure pot ser un referent positiu en la quotidianitat i en l’excepcionalitat. Activitats com el voluntariat, l’excursionisme, el compromís associatiu poden omplir de sentit el temps lliure al llarg de tota la vida.

 

En absolut l’educació en el lleure pot oferir garanties de res a les famílies. Nois i noies estan influïts per una societat determinada, marcada pel fet de tenir, pel consumisme, les noves tecnologies, la manca de límits, la tolerància als seus desitjos, la poca exigència en la vida ordinària, l’accés ràpid i prematur a la informació. En aquest context per a l’acompanyament educatiu, les famílies podem trobar complicitats en les entitats de lleure, en els 100.000 infants i adolescents que participen en activitats dels 1.100 centres d’esplai i agrupaments escolta que existeixen a Catalunya, en els 19.000 joves, monitors voluntaris que s’hi comprometen setmanalment i durant l’estiu amb colònies i campaments.

 

Si tenim l’oportunitat, ens plantegem si té sentit per als nostres fills i filles participar en un centre d’esplai o agrupament escolta?

 

 

Article signat conjuntament per Josep Oriol Pujol i Rafael Ruiz de Gauna i publicat a La Vanguardia.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 232
Parlem de com encarar l’emergència climàtica des del món del lleure....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC