EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
17 de Octubre de 2019
03/06/2019 11:45h
Entrevista amb Arcadi Oliveres
Entrevista: Eva Queralt
Arcadi Oliveres
Arcadi Oliveres
Economista i activista

En motiu del Dia Mundial del Medi ambient recuperem l'entrevista que va realitzar Eva Queralt, excap de redacció de la revista Estris, a Arcadi Oliveres. L'entrevista es va publicar a l'edició en paper número 214, que tractava la temàtica del consum responsable.

 


El sistema capitalista es basa en un creixement permanent. És possible créixer indefinidament?

Ni és possible mantenir el capitalisme ni el creixement permanent, perquè el planeta no dóna perquè sigui així i perquè el sistema s’ha desprestigiat per les desigualtats i la pobresa que ha generat.

 

Però tot i aquest desprestigi, el capitalisme segueix vigent en la nostra societat a tots els nivells...

Segueix vigent perquè encara no hi ha prou consciència de la seva immoralitat ni de la seva perversió. A mesura que ens n’adonem canviarà i serà sobretot per la sostenibilitat del planeta, perquè del fet d’estar explotant altres pobles o regions del món no ens n’adonem tant. En canvi, el dia que ens quedem sense petroli o sense aigua potable, ens plantejarem si el capitalisme ha de seguir. I això ja està arribant. A Barcelona hi comencen a haver una gran quantitat d’iniciatives, com la Fira d’Economia Social i Solidària. Són petits passos que d’entrada no destruiran el capitalisme, però són una mostra d’aquesta presa de consciència i jo en sóc optimista.

 


“El capitalisme segueix vigent perquè encara no hi ha prou consciència de la seva immoralitat ni de la seva perversió”


 

Per què ens fa por la paraula decreixement?

Perquè creiem que viurem pitjor, però no és veritat. Tenint menys podem viure millor. Decreixement no vol dir que haguem de tenir menys, sinó que aquells que tenen més hauran de tenir menys. Si avui en dia l’1% de la població mundial té la renda de la meitat de la població, només cal que aquests decreixin bastant perquè el món decreixi. I és necessari que aquests decreixin absolutament. Després, nosaltres, no crec que ho puguem aplicar d’una manera lineal. A casa nostra hi ha persones que èticament estan obligades a decréixer i d’altres que no tenen cobertes ni les necessitats bàsiques. Si tinc un cotxe viuré bé, si en tinc 10 no, perquè no sabré què fer-ne.

 

Com hem de consumir per poder decréixer sense viure pitjor?

Hem de consumir responsablement i fent de la cobertura de les nostres necessitats l’eina bàsica de comportament, però no la cobertura excedentària de les nostres necessitats. Les nostres necessitats les podem cobrir sobradament amb els recursos que té el planeta. El que no podem fer és acumular recursos inútilment ni malbaratar-los. A França, el 30% dels aliments produïts es llença, l’obsolescència programada ens fa renovar aparells abans d’hora, etc. Per conèixer les alternatives de consum recomano la revista Opcions, que és gratuïta. Cada compra té unes conseqüències i cal saber-ho. No és el mateix comprar llet d’una marca que és una cooperativa de ramaders que d’una gran empresa que explota els treballadors. 

 

Per canviar aquest sistema, exercir el vot encara és important?

Que votar és important no s’ha d’oblidar gens ni mica. El que han de fer sobretot els joves és mirar els programes electorals, escoltar les declaracions i mirar també què ha fet històricament aquell partit sobre els temes que els interessin especialment. Han de votar amb coneixement. Però també actuar d’altres maneres, per exemple, a l’hora de treballar en una empresa, organització o cooperativa.    

 


“Decreixement no vol dir tenir menys ni viure pitjor”


 

Quins són els límits del capitalisme a nivell social?

Imaginem que ve un extraterrestre i que mata 50.000 persones cada dia. Voldrem que marxi. Aquest extraterrestre és el capitalisme. Només amb el que hem destinat a salvar la banca en aquests anys de crisi, haguéssim eliminat 92 cops la fam al món. És criminal aquest sistema i ho hem de dir! Però es manté, en part, per un sistema de mitjans de comunicació que el mantenen i que enganyen la població.

 

Com hem de transmetre aquest missatge als joves sense caure en l’alarmisme o desesperació? 

Amb optimisme, perquè és evident que l’alarmisme ja el tindran si no canviem les coses el dia que se’ls talli el futur per raons ambientals, socials, bèl·liques, etc. Si els informem, prendran consciència i s’implicaran. I ho hem de fer amb el seu llenguatge i les seves xarxes socials. Els joves han de prendre consciència que són membres d’una societat que avui en dia és injusta, explotadora, que genera guerra i misèria, i partir d’aquí anar canviant de mica en mica els valors. Els hem de dir que el món és de tothom, que les fronteres no existeixen, i que ells també estan obligats a transmetre-ho als infants a qui eduquen a través del lleure, l’educació és clau.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 227
El Centre d'Interès se centra en la gestió d’equips de monitors al...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC