EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL

24 de Octubre de 2020
23/05/2013 11:29h
Envàs què fas?
Pere Vives
Pere Vives
Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

El recent anunci sobre la recollida selectiva d’envasos ha generat a la societat una certa confusió, que no ajuda massa a millorar la recollida selectiva de la fracció del plàstic. Val a dir que en els darrers 15 anys, tot i l’esforç, no recollim bons resultats. Caldria plantejar interrogants del que potser no estem fent prou bé.


El problema està en les diferents modalitats de recollida de residus que poden implementar els municipis i la posterior planta de tractament a on es dirigeixen segons la modalitat escollida. A Catalunya hi ha tres models de recollida selectiva:


El model cinc fraccions implementat a Barcelona preveu el contenidor groc per als envasos lleugers i la resta de plàstics i metalls han d’anar a la deixalleria o al rebuig. Té el greuge de que es recicla menys plàstic i metall del que es podria.


El model residu mínim que recull, d’una banda, el contenidor d’inorgànica, on hi van els envasos, plàstics i metalls i, de l’altra, el rebuig, de manera que en la planta de tractament es separa i recicla un major percentatge de fraccions.


El model multiproducte, on els envasos i el cartró van més junts i en el tractament de triatge es separa el cartró de l’envàs.


El contenidor groc que genera la polèmica és propi del model de cinc fraccions implementat a Barcelona i alguns municipis de l’àrea metropolitana. Sempre ha estat un contenidor per als envasos lleugers, per tant, el plàstic que no és envàs s’ha de dur a la deixalleria o llençar-lo al contenidor de rebuig, confiant que a la planta de triatge o ecoparc serà destriat i reciclat.


Els ciutadans, convençuts que ho feien bé, han llençat durant anys tot el plàstic i el metall al contenidor groc i això ha augmentat molt el percentatge d’impropis, cosa que afecta molt a les empreses productores d’envasos i als costos que han d’assumir, d’aquí l’objectiu de la campanya. Ara, es recorda als ciutadans que només els envasos van al groc i que la resta de materials reciclables han de guardar-los a casa amb el problema que això pot representar o desplaçar-se a la deixalleria que no sempre està a prop. I si a sobre es desplacen en cotxe la cosa s’agreuja... i diu poc del model.


El resultat s’albira en què reduirem el nombre d’impropis però disminuirem el global de materials reciclats, la qual cosa trencarà bona part dels principis per als quals es plantejava en un origen la separació de fraccions.

Al final es tracta d’un problema entre l’administració i els productors d’envasos. Només ells hi poden cercar la solució i difícilment la trobaran en l’actuació dels ciutadans quan, després de 15 anys de recollida selectiva, hem assolit només percentatges del 30% de reciclatge en el cas dels envasos. Sempre podem mirar d’entendre com ho fan altres països que assoleixen índex del 80% en el reciclatge…

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 234
Avui dia, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la vida dels i les...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC