EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Setembre de 2019
20/03/2015 12:30h
Evolucionar formant part d’una comunitat
Elena González
Elena González
Presidenta Escoltes Catalans

Als 17 anys la meva vida era una mica desendreçada. M’havien recomanat deixar el batxillerat en un procés que em va generar molta frustració envers les meves capacitats i que em va obligar a canviar d’entorn i amistats. Aquell estiu vaig fer un camp de treball que organitzava la FEJC i em van proposar d’anar al Cau del meu barri; hi vaig entrar directament fent de Cap. L’agrupament per a mi va ser un repte, un exercici d’autoafirmació brutal. Amb els anys he entès que tots els espais associatius en què he participat niaven reptes: entendre millor allò, millorar aquell aspecte personal... en definitiva, evolucionar.


El catalitzador d’aquests canvis i progressos ha estat el fet de sentir-me part d’una comunitat. Per dues raons essencials: per una banda, a l’escoltisme es creen llaços entre les persones. Hi fas un grup de companys, de gent que estimes i que t’estima, i amb qui creixes. L’altra raó és que estem junts en un projecte que transcendeix els individus que en formen part, però que no pot ser sense cadascú dels qui en formen part. Un projecte de formació de la persona, en una època de la vida en que sents implícita o explícitament “no pots”, “ja canviaràs”. Una aventura que va de creure en la promesa que les persones podem ser diferents i fer un món més just.


És el fet de treballar amb els altres que ens du a tenir aquesta identitat. La imatge de “treballar en equip” és la d’un grup de persones que saben fer quelcom junts. Però no és una foto estàtica: ser part d’un grup és esforçar-se per entendre l’altre i per fer-se entendre, a cada moment. Sense comunicació no hi ha empatia i sense empatia no hi ha equip. Els lligams de confiança que creem donen significat al “jo amb els altres”: aprenent dels altres i deixant que aprenguin de tu. Sent conscients del valor afegit i les mancances de cadascú, per poder-les gestionar i aportar el millor que puguem donar al grup.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 227
El Centre d'Interès se centra en la gestió d’equips de monitors al...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC