EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
19 de Juny de 2019
| Ja som 11262
20/03/2015 12:22h
L’esplai, el millor regal de Déu
Yolanda Notario
Yolanda Notario
Promotora de Centres d'Esplai del MCECC - Fundació Pere Tarrés

“Demaneu, i se us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i se us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren.”

 

Volia començar amb aquestes paraules que podrien ser una de les millors definicions del que ha estat l'esplai per a mi: casa meva. El lloc on he crescut per dins i per fora, on he fet els millors amics, on puc recordar les millors anècdotes, i també -perquè no dir-ho- on he passat moments de tensió i neguit.

 

Potser penseu que la frase que encapçala aquest article l'he tret d'algun llibre d'autoajuda. Doncs no, aquestes paraules són de Jesús i, encara que potser soni estrany, les vaig escoltar quan tenia 17 anys. Era el moment en què el responsable de l'esplai de la parròquia em convidava a ser monitora. Avui, 13 anys després, us puc dir que és el millor regal que Déu m’ha pogut fer.

 

Si he de relacionar fe i esplai, la paraula clau és AMOR. La fe és una acte d'amor, creure en allò que no podem veure. L'educació en el lleure, també ho és. Donar el millor de tu mateix sense esperar res a canvi. Bé, sí, el somriure dels infants.

 

L'esplai és la llavor que nosaltres com a monitors plantem en el cor dels infants sense saber quin fruit donarà, però amb la certesa de que allò que dónes mai es perdrà. Espais com les pregàries una nit de juliol -on els infants escolten mirant el cel- i eucaristies on les mans s'ajunten per pregar el Pare Nostre, són moments on la senzillesa i la confiança es fan presents.

 

La fe m'ha ajudat a viure les limitacions com a oportunitats. A creure que les imperfeccions poden ser autèntiques. L'esplai m'ha ensenyat que tots som necessaris, que tots sumem, i que aprendre és, sens dubte, el repte més gran que tenim davant.

 

En definitiva, l'esplai és el lloc on podem ser nosaltres mateixos. Ser models, i alhora, ser modelats. I, sobretot, l’espai on tot és possible perquè hi ha Algú que ens estima i ens guia.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC