EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
19 de Juny de 2019
| Ja som 11262
20/03/2015 12:04h
L’experiència aventurera
Gregorio Luri
Gregorio Luri
Filòsof i escriptor

Els nens estan veient reduir-se de manera dràstica la seva llibertat de moviments a l’aire lliure. S'ha disparat entre els pares la consciència de la inseguretat i ja no es veuen nens jugant per les places de les ciutats o els camps dels pobles sense la supervisió immediata dels adults. Jo, que em vaig criar en un poble de la ribera de l'Ebre, sé molt bé tot el que s'estan perdent els meus néts. Avui, més que preguntar-nos per a què serveix l'educació en el lleure, hem de contestar si un nen que no es sap moure autònomament pot dir-se educat. Sovint hem volgut justificar la importància educativa del lleure amb finalitats extrínseques al mateix lleure, però ha arribat l’hora de defensar els seus valors intrínsecs. L'educació en el lleure ha de ser, en primer lloc, l'aprenentatge a viure autònomament el lleure. Ja no es tracta de preguntar-nos pel sentit del lleure, sinó pel sentit de la vida d’un nen sense lleure.

 

El lleure és una activitat creadora de valors. Cada vegada estic més convençut que els valors no es poden ensenyar. Els valors es contagien. No es transmeten oralment, sinó per impregnació, per la irradiació espontània de les nostres conviccions.
El principal valor viscut i contagiat al lleure ha de ser la mateixa experiència aventurera. Aquesta experiència, que no és cap luxe en la vida d'un nen, no es pot ensenyar ni mostrar: o es viu o no es viu. I no es pot viure si se la carrega d’utilitats o de finalitats extrínseques. La utilitat de l'experiència aventurera és la vivència desinteressada de l’experiència aventurera. Un nen que no ha viscut mai intensament una aventura real, no ha tingut una infància.

 

Sorprenentment, mentre restringim la llibertat dels nens en els espais reals, els concedim cada vegada més autonomia en els espais virtuals, encara que no son més segurs.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC