EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
08 de Maig de 2021
01/05/2021 09:57h
Chakir el Homrani: "El lleure va ser clau pel gran èxit col·lectiu de mantenir les escoles obertes"
Estris
Redacció Estris (@revistaEstris)
Equip de redacció d'Estris.cat

Aquest 2021, la Revista Estris fa 50 anys com a punt de trobada de l’educació en el lleure. Per aquest motiu, recuperem algunes de les entrevistes dels darrers anys i les ampliem amb noves preguntes per saber com han evolucionat les opinions dels i les entrevistades per la nostra publicació.  

 

En aquest cas, parlem amb el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Chakir el Homrani, a partir de la seva entrevista a l’Estris 224, publicada el novembre del 2018.   

 

  • En la seva primera entrevista amb la revista Estris, el 2018, deia que calia "apoderar les persones perquè puguin portar a terme el seu projecte vital", fer "polítiques transversals que posin les persones al centre i fugin de l'assistencialisme". Com es fa això en un context com el que estem vivint actualment? Aleshores, assegurava que calia posar el focus en la prevenció... 

  

Em reafirmo en el que deia el 2018. Crec de manera molt profunda que les millors polítiques que podem fer són polítiques preventives, transversals, que fugin de l'assistencialisme. Ara, el que també haig de situar és que -en cada context- t'has d'adaptar, i ara mateix estem en un context absolutament diferent del 2018, amb una crisi vinculada a una pandèmia que no havíem patit des de fa cent anys, i amb urgències que s'han de prioritzar per sobre de tot. Sense perdre la mirada preventiva i transversal, has de tenir la capacitat de respondre unes urgències socials molt i molt importants. 

 

  • Un dels sectors més afectats per les restriccions de la pandèmia ha estat la infància i la joventut. Creu que les polítiques adoptades els han tingut prou en compte? 

 

Les nenes, nens, adolescents i joves d'aquest país han estat un dels col·lectius que han patit més amb totes les mesures restrictives que hem hagut de prendre per defensar la salut pública de tots i totes, i això ho hem d'explicar. I el que també hem fet, i això parla bé de l'administració, és anar-nos adaptant a mesura que anàvem coneixent en què consistia aquesta malaltia i quins eren els seus efectes. Crec que tots i totes som conscients que el març de 2020 no sabíem com podia afectar els infants i joves. Ara és molt fàcil parlar-ne, però en aquell moment havíem de ser molt prudents. Ara, mirant-ho fredament, hi ha una errada que vam cometre nosaltres i els governs de tot el món: crec que les 6 o 7 setmanes de confinament estricte dels infants i adolescents, ara mateix, no les tornaríem a fer, perquè tenim més coneixement. Això ho hem anat modulant i un gran èxit que hem tingut, un èxit que no s'ha aconseguit en tots els països europeus (ni a Alemanya ni a França ni a Bèlgica), és mantenir les escoles obertes durant tot el curs escolar 2020-2021. Crec que ens n’hem d'enorgullir com a país. 

 

  • El 2018, ens explicava que els seus fills participaven en espais d'educació en el lleure. Creu que els aprenentatges de l'esplai o el cau els han estat útils durant la pandèmia? Les persones que han viscut l'experiència de l'educació en el lleure s'hi han pogut enfrontar amb més eines, sobretot pel que fa a la gestió emocional? 

 

Això és evident, ho tenim clar des de l'administració, des del teixit, i jo personalment perquè els meus fills i filles han anat a un esplai i ho coneixen. Les activitats d’educació en el lleure et proporcionen valors i competències i, especialment, en un dels àmbits més importants durant aquesta pandèmia: la gestió emocional. En aquest sentit, crec que la resposta és positiva. 

 

  • En aquesta nova legislatura, han de ser una prioritat les polítiques d'infància i adolescència? Quins són els reptes? Vostè mateix va dir a l'entrevista del 2018 que calia aprofitar el teixit social i treballar amb les entitats del sector i els ens locals. 

  

Situaré tres grans reptes en l'àmbit de les polítiques d'infància i adolescència. Un primer repte és la salut mental i emocional: és un grandíssim repte, i no únicament de la pandèmia, també ho vull dir. Aquest és anterior a la Covid-19, però amb la pandèmia encara s’ha fet més important perquè la necessitat d'una resposta urgent corre més pressa en aquest context. 

 

Segon repte: els infants i adolescents en risc de pobresa. És un dels aspectes clau en una societat que s'està globalitzant i és un repte global lluitar contra la pobresa, i ho hem de situar encara més en aquest àmbit. I un tercer repte, que igual no en parlem tant però també vull situar: la participació efectiva dels infants i adolescents en el disseny d'aquestes polítiques. Segurament una de les coses que totes les societats no acaben de trobar és com obrir els ulls, com escoltar de veritat als infants i adolescents. 

 

  • També deia que cal "assegurar-nos que tothom pugui participar" en les activitats de lleure. Com ho volen aconseguir? És una qüestió de fons o de voluntat política? Quin marge d'actuació té la Generalitat? 

Oi que considerem que el lleure ha de ser un dret? Doncs aquest és un objectiu, i és una qüestió de fons, no únicament de voluntat política. És cert que hi ha un punt de voluntat política, i crec que es va demostrar en el fet que el 2020 vam augmentar els recursos per a les activitats del lleure a l'estiu i per a les beques de les famílies, passant de 5 a 11 milions d'euros. I en qualsevol política pública, com més recursos hi puguis destinar, millor. Però hi ha una qüestió de fons, de desigualtats de capital cultural i relacional, que fan que hi hagi famílies per les quals el lleure no sigui un aspecte prioritari. A més, les desigualtats econòmiques també afecten molt, però les desigualtats no són únicament d’aquest tipus, i aquí hi ha també un treball de fons que hem de fer entre tots i totes. A vegades, les situacions d'emergència ens fan generar espais que poden ser interessants per abordar els temes i, en aquest sentit, crec que la Taula de Governança de l’Educació en el Lleure que vam crear l'any passat i que aquest any hem mantingut, on participen més de 25 entitats del sector i on estem preparant tota la campanya d’activitats de lleure del proper estiu, pot ser un bon espai per reflexionar conjuntament sobre aquest repte. 

 

  • El 2018, també explicava que calia reconèixer públicament la tasca dels monitors i monitores que dediquen el seu temps voluntàriament a transmetre valors als infants i joves. En aquest context de pandèmia, molts d'ells i elles no han tingut aquesta sensació. Què els diria? 

 

Tot el meu reconeixement als monitors i monitores, que he expressat personalment en totes les visites que vaig poder fer l’estiu passat a les activitats de lleure, que van ser unes quantes. Abans parlava del gran èxit col·lectiu que ha estat mantenir les escoles obertes; doncs, per aconseguir aquest èxit col·lectiu va ser clau un estiu on l’educació en el lleure va ser exemplar. D’altra banda, el reconeixement també s'ha de situar en altres àmbits, i un d’ells són les condicions de treball, perquè sóc conseller de Treball. I aquí hem de ser capaços d’acompanyar en la negociació col·lectiva per millorar les condicions laborals de tots els monitors i monitores que ho fan professionalment. Després, hi ha persones que ho fan voluntàriament, als que també fem aquest reconeixement. I tornar-ho a dir: no hauríem pogut tenir l’èxit de l'any passat sense els 36.000 monitors i monitores que es van deixar la pell i que ho van fer molt bé. També he de dir, perquè vull ser honest, que després de l'estiu hem tingut la sensació que no hi ha hagut el reconeixement necessari pel lleure, ens hem trobat més dificultats per desenvolupar les activitats durant el curs. La consideració de tercera bombolla de convivència en el marc de la pandèmia ho ha complicat, i crec que no seria honest no mencionar-ho. 

 

  • Aleshores, també deia que calia "dotar d'oportunitats aquells joves que el sistema no els ha generat veritables oportunitats". Com s'ha anat fent això al llarg dels darrers anys? Ara venen èpoques encara més dures, quins plans hi ha? 

 

Tots i totes tenim dret a una nova oportunitat, sobretot perquè, el que solen demostrar, és que el sistema no ha funcionat i la responsabilitat no és únicament dels joves. En aquest sentit ho tenim molt clar, l’aposta que estem fent des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb el programa Noves Oportunitats –o de Primeres Oportunitats, depenent del perfil del jove- la volem ampliar perquè funciona. I aquest programa funciona perquè és una manera molt flexible de donar resposta a aquest jove que, amb el sistema clàssic, més rígid, no se n'ha sortit i no és culpa únicament d’ell. Nosaltres continuarem treballant entorn d’aquesta lògica, de tenir mecanismes que s’adapten a la diversitat de les situacions dels joves i que tinguin aquesta flexibilitat per poder donar aquesta resposta. Estem molt orgullosos d’aquest programa del SOC que treballem conjuntament amb el Departament d’Educació, i pensem que és una de les vies més importants per fer-ho i el que volem és aprofundir com hem fet aquests últims anys. 

 

  • Quin futur creu que li espera a aquesta generació de joves, després de les darreres crisis que han hagut de viure? 

 

En l’àmbit de les polítiques de Joventut sabeu que es parla de l’efecte cicatriu. En el cas de la precarietat laboral dels joves i les dificultats d’emancipació, com que el punt de partida ja era vulnerable, fa que la situació de precarietat provocada per la nova crisi encara sigui més elevada i s'allargui més a mitjà i llarg termini. 

 

Crec que aquí hi ha dos àmbits clau. Un és el treball, i aquí o d'una vegada afrontem el repte de canviar el marc normatiu, de tirar enrere les reformes laborals que precaritzen el treball i, especialment el dels joves, o no podrem abordar-ho. L'altre àmbit clau és el dret a l'habitatge. I aquí, una altra vegada, o som valents i regulem els preus dels lloguers o, si no, tota la resta és accessori. El 90% del problema és a l'habitatge i és aquí on hem d'actuar, i és aquí on trobem a faltar valentia, perquè crec que hi ha molts governs que donaríem suport a aquests canvis, però des del Govern de l’Estat no s'atreveixen a fer aquest pas endavant, perquè en els dos casos estem parlant de  competències estatals. Abordem aquests dos factors que són l'arrel i ens permetria arreglar el 90% dels casos.  

 

Però també vull enviar un missatge d'optimisme. Sempre parlem que la següent generació serà pitjor i al final ens en sortim, i crec que aquesta generació també se’n sortirà.  

 

  • Quines polítiques concretes creu que caldria implementar en aquest sentit en relació amb els principals problemes socials de la infància i la joventut? Entenent, és clar, que com ja va dir vostè el 2018, els joves no són un col·lectiu homogeni... 

 

Ja ho he situat abans: treball i habitatge són dos elements clau. I després tenim l’apoderament de la infància i la joventut, les mirades entorn del bé comú, del canvi climàtic, de la millora de la governança i de polítiques de joventut, la mirada feminista i d’inclusió... Hi ha molts àmbits i crec que tot quedarà recollit en el Pla d'actuació de polítiques de joventut 2021 en el context Covid, i el que és més important: s'ha de recollir en el futur Pla Nacional de Joventut de Catalunya, en el que espero que tots els i les joves participin per fer-lo veritablement un instrument útil.  

 

  • De la pandèmia, també se n'ha derivat el fet d'estudiar i treballar a distància. Creu que és un bon model? Hi apostaria en una època post Covid-19? 

 

Això és com tot, s’ha de trobar l'equilibri. Treballar i estudiar a distància té avantatges i té inconvenients; no hi ha res que sigui 100% positiu o 100% negatiu. Té avantatges, com per exemple, que evites despeses de desplaçament, evites contaminació, si està ben pensat dona un marge per a la conciliació amb altres aspectes de la vida diària... Però és evident que també necessites fer comunitat amb els teus companys i companyes de feina o d’estudis, per això al final l’interessant és trobar el punt d'equilibri. Crec que hem fet una passa endavant amb el teletreball o l'estudi des de casa, però jo crec que tots els estudiants tenen molt clar que poder anar a classe també és un valor. 

 

  • "Apostem per generar un sentit de pertinença des de l'assumpció de la diversitat de les nostres societats. Cal que lluitem contra la xenofòbia i els populismes racistes i antieuropeus", deia, d’altra banda, el 2018. Enguany, l'extrema dreta de Vox és al Parlament... 

 

Crec que moltes i molts hauríem de reflexionar sobre com s'ha normalitzat l'extrema dreta. Jo he escoltat una vicepresidenta del govern de l'Estat dir per poder guanyar una votació, que VOX tenien sentit d'estat, i això no és bo. Hem de reflexionar tots, mitjans de comunicació, partits polítics, administracions... de com hem permès que l'extrema dreta es normalitzés i ara el que hem de fer és superar les nostres diferències i trobar el mínim comú denominador per fer-los front, perquè en aquest tema no podem fer ximpleries. 

 

  • Creu que l'educació en el lleure és l'escenari ideal per ensenyar infants i joves a rebatre aquests discursos? 

 

És un escenari necessari i molt bo, però no és l'únic, ho hem de fer en tots els àmbits. Però és que, és clar, ara sembla que podem acusar un mestre d’adoctrinament quan li explica a un noi o una noia que es pot parlar de tot a classe però des del respecte, sense comentaris masclistes, xenòfobs, lgbtifòbics... Hem generat aquest marc, és això el que hauríem de reflexionar.  

 

  • En aquest sentit, en la seva conversa amb la revista Estris també va sorgir diversos cops el concepte de l'escletxa salarial entre homes i dones. Ha millorat aquesta situació? Quins plans hi ha per revertir-la totalment? 

 

Ha millorat però molt poc. Els darrers anys hem reduït una mica l'escletxa salarial de gènere, però no totalment, i aquí un altre cop trobem la normativa laboral. Hem fet avenços que són interessants: l’obligatorietat del registre salarial donarà molt de marge per actuar a la Inspecció de Treball de Catalunya, que amb aquest tema serà molt i molt dura. Però també hi ha canvis que són més de fons: per què hi ha sectors que són molt més feminitzats que d’altres? I perquè aquests sectors feminitzats tenen salaris més baixos? Perquè això no ho arreglarà el registre salarial. Aquí cal el compromís i el treball conjunt de tota la societat per erradicar la discriminació contra les dones. 

 

IMG 1136

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 238
L’ADN del lleure implica posar sempre al centre els infants i joves que acompanyem. Tant...
Especial Preparem un curs excepcional
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC