EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL

22 de Juliol de 2019
06/05/2019 12:25h
Prevenció de riscos o promoció del benestar?
Foto Ramiro
Ramiro A. Ortegón
Responsable de projectes educació emocional Associació SEER

 

La literatura sobre l’assetjament escolar està plena de descripcions de factors de risc i vulnerabilitat, moltes d’elles a vegades perillosament properes a la realitat visible. Gràcies a aquestes descripcions podem generar perfils precisos i fins i tot apropar-nos amb detall a la silueta del maltractament dins l’entorn educatiu. Aquest fet, positiu des de la mirada estadística, és fruit de més de 30 anys d’investigació de la violència escolar a Europa. Aquesta investigació vol donar nom a variables que es puguin traduir en el paper, característiques que fatalment, en cas d’interpretar-les de forma aïllada, poden arribar a esdevenir una justificació de la violència.

 

 

Descrivint un perfil correm el risc de caure en la revictimització o justificació de l’agressió, pel sol fet d’encaixar dins d’aquestes característiques.

 

La mirada pedagògica centrada en el factor problema pretén aconseguir la protecció i prevenció, donant força a la reducció de riscos i observant el conflicte per tal d’influir en ell i eliminar-lo. D’altres paradigmes són més amples; dins el món de l’educació (formal i no formal), la psicologia, la salut i altres disciplines directament relacionades amb el treball cap a la no violència, trobem mirades no centrades només en el problema, sinó centrades en les solucions.

 

Ja fa molts anys que des del món de les humanitats i les ciències se’ns regala la possibilitat de caminar cap a models més positius i saludables. Existeixen perspectives anomenades salutogèniques (generar salut) que ens apropen a un model de salut positiva i des d’aquí partim de les possibilitats per contemplar les fortaleses en el procés de desenvolupament de benestar. En comptes d’enfocar la mirada en el factor de risc, donem energia a potenciar els nostres actius.

 

Un actiu és qualsevol recurs, personal, social o institucional, que ens ajuda a sostenir i potenciar el nostre benestar.

 

En qüestió d’assetjament, podem decidir enfocar el nostre treball com a educadors i educadores en prevenir la violència i disminuir els factors de risc, o podem optar per promoure i activar el benestar, desenvolupant des d’aquesta mirada factors relacionals, motivacionals, de voluntat i protectors. La mirada de salut i educació positiva ens permet una amplitud que no sempre aporta la mirada enfocada únicament en el problema.

 

Des de la visió positiva, creiem que l’educació emocional és un actiu davant l’assetjament escolar, ens permet poder treballar pel creixement personal de cada agent implicat/da cap a la responsabilització del seu propi procés. Desenvolupant habilitats podem generar hàbits més saludables que ens permetin habitar, viure la nostra vida diferent, millor. Al cap i a la fi, entenem que el treball davant l’assetjament no ha de tenir més objectius que el benestar real de totes les persones implicades. La nostra funció és ajudar a trobar coherència entre el sentir, el pensar i el fer, des de i cap a aquest benestar.

 

Entendrem per educació emocional aquella educació que permet el desenvolupament d’habilitats socioemocionals que, amb motiu de generar benestar intern i extern, activen la nostra intel·ligència com a éssers humans integrals que vivim en comunitat. És ideal, doncs, potenciar les característiques individuals i de grup perquè ajudin al creixement cap a una personalitat saludable. En educació, generar aquest clima presenta efectes psicològics positius en el benestar de la persona i la comunitat, fet que influeix directament en l’aprenentatge i la convivència dins els entorns educatius formals i de lleure. 

 

Volem apropar-nos a la gestió integral de l’assetjament, des de la resposta que podem donar com a entitats i equips, fins a la gestió més interna de cada persona. La gestió emocional és la capacitat per a transformar i transcendir positivament les situacions emocionals que poden generar un  desequilibri intern i del conjunt de persones que conformen un grup o sistema (classe, grup, equip, etc.).

 

Optem, ja que és una qüestió d’opcions, per un enfocament positiu davant del bullying a tots els nivells. Creiem possible poder treballar en prevenció, detecció, intervenció i reparació des d’aquesta perspectiva generadora de salut.

 

  • Factors relacionals: Generar lligams propers a través del treball en valors i creences, empatia i suport positiu.
  • Factors motivacionals: Treballar cap a als nostres objectius vitals a fi d’augmentar la motivació i participació.
  • Factors de voluntat: Desenvolupament de la pròpia resiliència, la presa de decisions conscients i lliures, autodeterminació i compromís amb la dignitat pròpia i de l’altre, l’apoderament del nostre potencial.
  • Factors protectors: Protecció davant d’amenaces a través del desenvolupament de la nostra personalitat, on influeix directament la nostra escala de valors, l’autoestima, la nostra gestió emocional, etc. També a través de contextos o situacions que permetin aquesta protecció.

 

La traducció en el dia a dia del treball amb els nostres infants i joves és simple dins la complexitat. Connectar amb el nostre benestar és més senzill quan les nostres emocions, els nostres pensaments i les nostres accions, treballen pel mateix objectiu: la nostra qualitat de vida. En canvi, quan es produeix una situació d’assetjament escolar, si el que està succeint és violència, aquest malestar ens allunya de la nostra felicitat. Si a més a més existeixen creences que sostenen la violència i emocions no resoltes, trobar aquest espai de coherència i equilibri és molt més difícil.

 

Trencar creences com:

  • El “Xivato”
  • La diferència (i defectes) és dolenta.
  • La violència és NORMAL
  • L’agressivitat no ens afecta.
  • La víctima és dèbil.
  • L’agressor/a es guanya el respecte.
  • Jo no puc fer res.

Gestionar el dolor: Ràbia, impotència, solitud, tristesa, odi, frustració, decepció, nervis, vergonya, estrès, pena, culpa, inseguretat, desesperança, indignació...

 

Prevenir, detectar, intervenir i reparar des de la mirada del benestar implica un gran treball per part de les persones que apliquin aquests protocols. El no judici, una bona gestió, i la mirada amb amplitud per poder acollir totes les parts sense criminalitzar, victimitzar, culpabilitzar o banalitzar el que tenim entre mans, és clau en la resolució positiva davant de la violència en general i, clar, també davant l’assetjament escolar.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC