EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
12 de Novembre de 2019
06/05/2019 12:25h
Té edat el "bullying"?
Logo SEER
Associació SEER
Entitat de referència en l'àmbit de l'educació i la salut emocional
Hi ha violència que per la seva repercussió mediàtica o pel seu volum d'aparició a la societat, tenen nom propi. El bullying és una d'elles.

 

Si ens fixem en la violència reiterada (maltractament), la presència dels diferents agents implicats, l’origen a l’entorn educatiu i la presència clara de dolor sostingut en el temps, seria fàcil poder dir que pot haver bullying a qualsevol edat. El cas és que, per poder dir que hi ha aquest tipus d’assetjament entenem que ha d’haver també, per part de qui agredeix i de forma mínimament conscient, una estratègia. I això fa més difícil el consens.

 

Aquesta capacitat d’estratègia es situa a partir dels 7-8 anys, però podem trobar exemples socials que afirmen haver situat l’inici fins i tot abans. Segons Gemma Alsina, psicòloga i tècnica docent de la Direcció General d'Educació Infantil i Primària del Departament d'Ensenyament, el moment àlgid de l’agressivitat és als 3 o 4 anys (programa ofici d’educar). Per part nostra, com Associació SEER, se’ns han explicat casos a ed. infantil d’actituds que compleixen plenament amb les característiques del bullying, sobretot pel que fa la marginació o la violència física continuada. Aquests exemples ens fan situar com a possible,  l’ aparició del maltractament fins i tot en etapes primerenques.

 

Nens/es tan petits/es, és possible que simplement hagin conegut formes abusives de relacionar-se de models propers? o simplement que satisfacin mancances amb  les sensacions produïdes després d’una agressió?

 

El que segur tenim clar és que:

 

1. Algunes estadístiques dels últims anys reflecteixen que 3r i 4t de primària és l’etapa on hi ha més bullying.
 

2. Hauríem de treballar abans dels 8 anys per tal que no s’agafin estratègies insanes, desenvolupant habilitats socioemocionals construïdes des de la pròpia autoestima.
 

3. Hi ha moments crucials on hem d’estar especialment oberts a intervenir:

* 10-11 anys → Augment de la importància en la socialització conscient i lliure de l’infant.

* 12-13 anys → Canvi de centre o rutina suposant possibles canvis de rols, noves amistats, inici de la cerca conscient de la personalitat.

4. Totes les violències, amb o sense nom propi, són i han de ser sensibles a la nostra intervenció, des de la mirada de l’educador/a podem ajudar i fer molt! Fem-ho!

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 228
L'educació en el lleure és pionera en la innovació pedagògica....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC