EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
14 de Desembre de 2019
09/09/2019 12:16h
El gènere en les activitats de lleure
Sira Rodriguez
Sira Rodríguez
Educadora social i pedagoga

1. Sexe - gènere... aproximació teòrica

La FAO defineix el sexe com “les característiques físiques, biològiques, anatòmiques i fisiològiques dels éssers humans que els defineixen com a mascle o femella. Es coneix a partir de dades corporals genitals. El sexe és una construcció natural amb la qual es neix”.

El concepte de gènere el defineix com aquell “conjunt de característiques socials, culturals, polítiques, psicològiques i econòmiques assignades a les persones de forma diferenciada d’acord al sexe (...). Les característiques de gènere són construccions socioculturals (...) i es refereixen als trets psicològics i culturals que la societat atribueix a cadascú d’allò que es considera “masculí” o “femení”.

Actualment, aquests dos conceptes van associats i es pressuposen unes conductes, accions, activitats, emocions, etc. en funció del sexe amb el qual hagis nascut. Així, doncs, podem afirmar que vivim en una societat sexista. “Una societat és sexista quan el lloc que ocupen les persones és la conseqüència de l’assignació a partir del seu naixement segons se les classifiqui des del punt de vista sexual (...). El sexisme no és sinó un criteri de classificació que permet assignar posicions, anticipar conductes, identificar persones”, Izquierdo, María Jesús (2001:15, 16).

Aquesta adscripció a un o altre gènere des del moment del naixement, limita les possibilitats de desenvolupament de la persona.

 

2. La situació actual

La discriminació en funció del sexe té conseqüències tangibles en el dia a dia d’homes i dones. Claudio Naranjo afirma que vivim en una societat patriarcal en la qual els valors tradicionalment masculins se situen per sobre dels valors femenins. “El domini del ‘pare’ absolut a la societat, la cultura i la història, no només s’ha expressat a través del masclisme, sinó també en la tirania de la raó sobre les emocions i el plaer instintiu i en la sobrevaloració del coneixement en detriment de l’amor i la llibertat. Així, doncs, l’agressió dels mascles ha castigat i inhibit tant la tendresa com l’espontaneïtat i la naturalitat (...). Aquesta agressivitat (...) interfereix en el potencial de fraternitat. Sense aquesta fraternitat no pot florir una societat sana” (Naranjo, C 2011:113).

Aquesta societat patriarcal, segons Naranjo, està sustentada per una ment patriarcal que segueix aquests mateixos principis i que resideix dintre de cadascun de nosaltres que vivim i mantenim, amb els nostre dia a dia, aquesta societat i aquest tipus de relacions i, que, també, transmetem a les noves generacions.

 

3. Una proposta pràctica pels centres de lleure

Treballar el gènere als centres de lleure implica tenir una revisió i avaluació constant de les nostres actuacions, de nosaltres mateixos. Mirar el centre, les persones i a nosaltres mateixos d’una forma integrada i holística i des d’una visió més amorosa. És important el que ens disposem a fer, però també és important canviar el com ho farem.

Algunes propostes més concretes...

  • Transversalitat. La visió de gènere és un aspecte que no es pot separar del quotidià dels nostres centres. Apareix en comentaris, accions, amb la relació amb els companys/es o amb nosaltres mateixos... en molts moments del nostre dia a dia. Cal estar atents i esdevenir un observador de les coses que passen al centre i de les nostres pròpies actituds i comportaments. Les propostes d’alguns autors passen per establir la figura de l’observador de gènere al centre o realitzar un manual de vocabulari no sexista. Us en presentem alguns que us poden servir com a model a l’apartat “Per saber-ne més...”.

 

  • Canvi d’actituds. Una actitud més amorosa amb nosaltres mateixos i amb el que ens envolta millora la manera de relacionar-nos, separant-nos a poc a poc de la violència i les relacions de poder-sotmetiment de la societat patriarcal actual.

 

Treball amb l’equip de monitors i monitores. Els monitors i monitores del nostre equip esdevenen els models per als infants dels nostres centres. Donar suport i acompanyar a l’equip en el canvi d’actituds, de consciència, de rols és important per al desenvolupament dels infants.

 

- Descobrir els propis models. Preguntar-se quins són els models, estereotips o introjectes de referència per a cadascú de nosaltres és un aspecte clau pel desenvolupament de la identitat de gènere, si volem anar més enllà del que hem après en aquesta societat. Com és ser home, per a mi? Què és ser dona, per a mi? Quins tipus de relació entre homes-dones, homes-homes, dones-dones conec? Com considero que han de ser els comportaments d’uns i altres? Són algunes de les preguntes que monitors i monitores poden fer-se de forma habitual. També, en algunes dinàmiques específiques preparades per a l’equip de monitors/es.

 

- Descobrir els models socials. A través de cançons, d’anuncis, de revistes, de pel·lícules,etc. podem reflexionar en equip sobre els diferents models socials d’homes i dones i de les relacions que s’estableixen entre aquests. Quins models comparteixo? Quins models d’aquests que es transmeten en els mitjans de comunicació tinc integrats? Una pel·lícula interessant sobre la temàtica pot ser “Vull ser com en Beckam” en la que podem reflexionar sobre els estereotips de gènere i les necessitats de desenvolupament individuals més enllà del gènere al qual es pertanyi. També podem trobar una gran quantitat d’anuncis a les revistes que ens poden servir per reflexionar sobre el paper de la dona, actualment.

 

- Elaborar el propi model de persona. En base al que m’agrada, al que he viscut, al que sóc, al que reflexiono, al que visc, al que sento... elaborar una reflexió constant de què puc i vull ser.

 

Activitats amb el grup d’infants i joves. Algunes de les activitats proposades per a l’equip de “monis” es poden realitzar, també, amb els grups d’infants i joves. Algunes de les propostes més concretes són:

 

  1. Espais de meditació i contacte amb un mateix
  2. Activitats que sorgeixin dels propis interessos
  3. Activitats de contacte i gestió emocional
  4. Reflexionar conjuntament amb els infants i joves sobre els seus comportaments i actituds. Practicar el fet d’adonar-se’n (awareness)
  5. Gestió dels conflictes a partir de l’escolta de les parts implicades
  6. Treballar per l’autogestió dels conflictes de forma dialogada i la responsabilitat dels infants en el seu dia a dia i en els conflictes

Podeu trobar un manual amb més propostes de treball per a adolescents i la construcció de la seva identitat de gènere a la guia, disponible on line, “Jo vull ser radical”.

 

 

4. Per saber-ne més...

-Dues guies per a l’ús de llenguatge no sexista, de la UAB i de la CNT  https://www.uab.cat/Document/442/649/Guia%20no%20sexistaCATweb.pdf

http://cnt.es/sites/default/files/manual%20_lenguatge_no_sexista_catala.pdf

-“Jo vull ser radical”, guia pràctica de treball d’identitat de gènere amb adolescents  http://www.edualter.org/material/genere/guia%20identitats%20genere.pdf

-Izquierdo, María Jesús (2001). “Sin vuelta de hoja. Sexismo: poder, placer y Trabajo”. Bellaterra: La Biblioteca del Ciudadano.

-Naranjo, Claudio (2011). “Sanar la civilización”. Barcelona: Ediciones La Llave.

-Naranjo, Claudio (2013). “La revolución que esperábamos”. Barcelona: Ediciones La Llave.

 

* Article publicat a l'Estris 205 com a Manual.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 228
L'educació en el lleure és pionera en la innovació pedagògica....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC