EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
26 de Maig de 2020
12/05/2020 12:00h
Com manifesten els infants l’ansietat?
isabel torras
Isabel Torras Genís
Psicòloga i professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

"Quan marxarà el coronavirus? Vull anar a veure els avis! Estic cansat d’estar a casa… Quan tornaré a l’escola? M’avorreixo sense els amics!" Segurament molts dels que tenim infants a prop hem sentit alguna d’aquestes expressions en un moment o altra d’aquest confinament. Tot i que els adults haguem intentat preservar els infants dels nostres neguits, aquesta situació excepcional ens ha canviat a tots el nostre dia a dia, i és lògic i saludable que les criatures es queixin, mostrant el seu cansament i preocupació. Potser alguns nens i nenes fins i tot estan més irritables, s’enfaden per qualsevol cosa, es barallen més amb els germans; altres han començat a mossegar-se les ungles o a caragolar-se els cabells; alguns petits potser han tornat a xumar-se el dit o a fer conductes que ja tenien superades.

 

Quan vivim situacions d’angoixa i ansietat, tots busquem maneres de calmar-nos; tots activem algun mecanisme de defensa per reduir aquesta ansietat i poder-nos tranquil·litzar. Quan som adults utilitzem recursos de caràcter més racional, o som capaços de verbalitzar la nostra por o ansietat; però quan som infants, no tenim la maduresa suficient per racionalitzar el que vivim i acostumem a manifestar la nostra angoixa a través del cos. Com més petit és l’infant, més dificultats té de posar en paraules allò que sent i, per tant, descarrega la seva ansietat mitjançant altres mecanismes més primaris i directes. Rebequeries, inquietud motriu, mossegar-se les ungles, balancejar-se rítmicament o tornar a xumar-se el dir podrien ser manifestacions externes inconscients a una situació d'ansietat que està vivint l'infant.

 

El moment d’emergència sanitària i social actual és clarament una situació generadora d’angoixa. Als adults ens pot semblar que els infants no s’adonen ben bé del que està passant i és probable que, si la família ha encarat la situació amb calma i optimisme, l’infant també ho visqui d’aquesta manera. Però, tot i així, cal tenir present que els nens i les nenes reben informació per altres canals a part del que els diuen directament els pares i les mares: el que els diuen els amics, el que senten a les notícies, el que veuen a la TV, el que capten de les converses entre adults, les expressions de preocupació que observen, el que es comenta per les xarxes socials si ja en són usuaris, el que perceben en les estones que poden sortir al carrer, etc.

 

Cal estar atents, per tant, a les manifestacions d’angoixa i preocupació dels nostres infants per poder-les detectar, comprendre i contenir des de l’estima i la serenitat. És recomanable que els expliquem el que passa, el que es pot fer i el que no, amb franquesa i naturalitat: sense mentir, però tampoc sense atemorir. Donar peu a que preguntin, a que expressin el que senten. Fer partícips als infants del moment que estem vivint i reflexionar amb ells sobre aquesta experiència. Sovint la no-informació, o veure que els pares o educadors no saben com gestionar la situació, els pot preocupar més que no pas una resposta sincera que s’ajusti al què ells poden entendre. Com va dir el filòsof i pedagog John Dewey: una experiència sense reflexió és justament això, una experiència; però no una oportunitat d’aprenentatge. En la mesura del possible, seria bo que aquesta experiència de confinament obligat, tot i que hagi pogut generar alguna ansietat, sigui viscuda com una oportunitat d’aprenentatge també per tots els nostres infants.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 232
Parlem de com encarar l’emergència climàtica des del món del lleure....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC