EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
26 de Maig de 2020
05/05/2020 15:54h
Si tu pateixes, jo també?
Lisette Navarro-Segura
Lisette Navarro-Segura
Professora a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés

Quan veiem que una persona està patint ens pot resultar difícil saber què hem de fer, sobretot, si nosaltres en aquell moment no estem en una situació similar. Si volem ajudar, doncs, què haurem de fer? 

 

Veure a algú patir no és fàcil. És probable que aquesta situació generi en nosaltres moltes emocions que caldrà gestionar. Fàcilment podem percebre que no podem mostrar el nostre estat emocional, ja que si difereix molt del que l’altre pot sentir, podem ferir-lo o no ajudar. Tots hem pogut viure alguna situació on les emocions que nosaltres sentíem podien ser molt diferents de les que estaven vivint les persones del nostre voltant. I, probablement, el que hem experimentat està més proper a un estat d’incomprensió que no pas d’acompanyament i ajuda.  

 

Hem de saber que totes les emocions són vàlides i profitoses, però saber tenir un bon autocontrol emocional i, per tant, saber mostrar les emocions de manera adient segons la situació i/o moment, és vital per relacionar-nos en societat correctament.  

 

Per tant, en la situació on una persona està patint, el que més pot ajudar és intentar entendre el que l’altre sent en aquell moment. No obviarem el que nosaltres sentim, però sí que mostrarem una actitud que sigui de comprensió i ajuda vers el que l’altre està vivint. 

 

Per fer-ho, hem d’empatitzar amb els seus sentiments, i això vol dir ser capaços de connectar amb el que l’altre està sentint. Una bona manera és identificar l’emoció que predomina en l’altre: ràbia, por, tristesa... Una vegada identificada l’emoció, haurem de buscar alguna situació que nosaltres hàgim viscut que també ens hagi generat aquesta mateixa emoció. Lògicament, els sentiments poden produir-se per moltes experiències, per tant, no es tractarà de compartir la mateixa vivència, sinó de trobar aquella que ens hagi generat la sensació més propera al que l’altra persona està vivint ara mateix. 

 

Per connectar, només caldrà recordar com ens sentíem en aquells moments, què passava pels nostres pensaments i quines eren les necessitats que nosaltres teníem, ja fos vers nosaltres mateixos o de cara als altres. 

 

Una vegada hàgim connectat amb aquesta emoció en nosaltres mateixos, podrem saber com se sent la persona en aquests moments, i serem capaços de tenir una lleugera idea de què pot estar necessitant. Serà a partir d’aquí que nosaltres oferirem la nostra ajuda, tenint present aquestes emocions i sentiments i com pensem que podem acompanyar a l’altre. 

 

Una dificultat que ens pot aparèixer, però, és connectar tant amb aquesta emoció que ens la fem nostra i comencem a sentir-nos malament nosaltres també. En aquest cas, no podrem ajudar gaire a l’altra persona, ja que ens sentirem igual de malament. Per tal de poder ajudar, cal que aquesta connexió amb l’emoció sigui només per identificar el que sent l’altre i fer-nos una idea del que està vivint, però cal que, posteriorment, nosaltres siguem capaços de retornar al nostre estat emocional natural previ a la connexió. D’aquesta manera, no serem dues persones patint, sinó una que pateix i l’altra que és capaç de comprendre el que està passant i ajudar. 

 

Si ens apropem a les persones que pateixen des d’aquesta perspectiva, ens adonarem que no és necessari patir amb l’altra, sinó comprendre el que li passa. Per tant, per ajudar no cal patir de més, sinó tenir bon control emocional i acompanyar. 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 232
Parlem de com encarar l’emergència climàtica des del món del lleure....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC