EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
17 de Octubre de 2019
Normes i límits. Assenyalar el camí que farem plegats.
Mar Muro Def 1
Mar Muro
Director del centre EINES

Un dissabte de tardor, un monitor de l’esplai fa una pregunta al grup d’infants: “Nois i noies, per a què serveixen les normes?”

El Blai, sense gaires dubtes, diu: “Uf! Està clar! Les normes són les coses que no es poden fer. I que si fas et castigaran”.

L’Elsa alça la mà i diu: ”A la meva escola m’han explicat que les normes serveixen per organitzar-nos, per saber què hem de fer i què no, per poder saber com funciona un lloc o un grup i així poder estar tots bé”.

No trobaria una definició més planera, complerta i encertada que la de l’Elsa. I com fa entreveure la resposta del Blai, malauradament les normes encara són escrites i pensades, moltes vegades, com un llistat de prohibicions.

 

"Les normes haurien d'estar redactades explicant què es vol aconseguir amb cadascuna d'elles".

 

Les normes han de parlar de possibilitats i de límits

El sentit essencial de la normativa és construir un marc que ens orienti tant als nens com als educadors: Aprendre a conviure junts, tenir hàbits saludables, afrontar els conflictes escoltant i dialogant... Les normes concreten accions que fan possible aquests objectius i .

Per exemple: No és el mateix dir “no es poden portar mòbils a l’acampada” que dir “conviurem junts i per tant no es farà ús del mòbil”. O dir “està prohibit portar dolços” que dir “menjarem de manera saludable i per això no es poden portar dolços” o en grup de joves, consumir tabac o altres drogues.

 

"El sentit essencial de la normativa és construir un marc que ens orienti tant als infants com als qui eduquem".

 

Els límits eduquen i transmeten seguretat

Posar normes i límits clars que organitzin el grup, a més de ser una qüestió educativa, són una qüestió emocional essencial. El desconcert i la manca de límits genera molta inseguretat i infelicitat a nens i a joves, que es senten millor amb educadors que vetllin amb autoritat emocional i educativa.

 

Quadern de ruta per a monitors/es i educadors/es

  • Acordar poques normes a l’inici de curs o de l’activitat. És important que els joves o infants participin en la creació d’aquestes normes.
  • Ser ferms i conseqüents en la seva aplicació.
  • Redreçar el comportament de l’individu de manera constructiva, a partir de la conversa i el diàleg, amb accions i conseqüències concretes que tinguin relació amb els aprenentatges que pretén la norma.
  • Gestionar de manera assertiva els conflictes i transgressions. Són una oportunitat per créixer emocionalment si es resolen de manera positiva.
  • Fugir dels premis i els càstigs. El reforç positiu més potent és el reconeixement i l’afecte.
  • Ser coherents amb les normes i límits que demanem als infants o joves, així com amb les de l’equip educatiu. Per educar en valors i actituds l’exemple i la coherència personal són el camí més potent.

 

* Article publicat al Centre d'Interès de la revista Estris 219.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 227
El Centre d'Interès se centra en la gestió d’equips de monitors al...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC