EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
12 de Desembre de 2018
| Ja som 11221
09/01/2018 12:17h
Les altres bretxes
Alex Gutiérrez
Àlex Gutiérrez
Cap de la secció Mèdia del diari Ara

Hi ha una gran preocupació –i és lògic que així sigui– per l'anomenada bretxa digital: no es vol que ningú perdi el tren d'internet i quedi al marge de la gran democratització del coneixement que comporta. Donem per fet que tots els nascuts a partir d'ara seran nadius digitals, però hauríem de recordar que un 18% dels ciutadans no estan connectats a la xarxa. Se suposa que els seus fills o nets sí, ni que sigui a l'escola o a la biblioteca. Ara bé, ¿han pogut rebre la formació adequada per poder treure el màxim de profit a aquestes eines?

La bretxa digital no és pas l'única que hauria d'amoïnar-nos. Hi ha un procés, per exemple, que desplaça els continguts de més qualitat de la televisió en obert al pagament. Si no fos pels canals públics, el dial televisiu gratuït estaria farcit, gairebé en exclusiva, per continguts banals que no busquen el creixement personal de l'espectador, sinó mantenir-lo clavat a la pantalla –també en el cas dels nens– perquè el client de les televisions privades no són els ciutadans que les miren, sinó els anunciants. Hi ha així mateix, doncs, una bretxa televisiva, que internet pot resoldre en part gràcies al seu infinit repositori de continguts infantils, entre els quals hi ha també molta oferta de qualitat.

I amb això arribem a l'altra gran bretxa i que, al meu parer, és la fonamental: és la que separa aquelles criatures que poden comptar amb una educació mediàtica i les que no. Són les famílies que es poden permetre seure al costat del seu fill per mirar plegats un contingut audiovisual i les que han de recórrer a la televisió –sense gaire opció de discriminar– mentre resolen els mil i un quefers domèstics o laborals.

Evidentment, dir-ne bretxa té un punt de provocació. Però és una manera de centrar el debat. I, sobretot, d'evitar l'enlluernament tecnològic. Perquè, al darrere de terminologies i de l'embadaliment que pot provocar l'estol de novetats mediàtiques i gàdgets informàtics que tenim a l'abast, podem perdre el sentit d'allò que és veritablement essencial i insubstituïble: l'acompanyament.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 223
Vivim en una societat que, constantment ens repeteix els beneficis d'una vida saludable. Ta...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC