EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Febrer de 2020
Atenció plena: incorporar el mindfulness al lleure
David Dominguez
David Domínguez
Coach i docent de lleure de la Fundació Pere Tarrés

Para un moment. Atura’t i deixa el que estàs fent. Només seran dos minuts. Tanca els ulls i respira lentament i profundament un parell de cops. No hi perdràs res; total ara ja hi ets.

 

Com estàs ara mateix? Posa-hi atenció, eh? No et pregunto com estaves fa un moment, ni que m’avancis com estaràs d’aquí a uns segons quan estiguis capficat en la lectura de l’article. Et pregunto com estàs ara, en aquest brevíssim moment de trànsit en el que has deixat d’estar ocupat en el que feies però en el que encara no estàs del tot centrat en la següent activitat. T’adones que aquests instants acostumen a ser tan breus i fugaços que sovint passen desapercebuts sense que ens adonem de la pau i tranquil·litat que els acompanya?

 

Tot plegat em recorda les pel·lícules d’en Tarzán, quan l’home de la selva deixava anar una liana i, abans d’agafar la següent, quedava breument suspès a l’aire, sense res que el lligués, ni el subjectés; desconnectat de tot i de tothom però, a la vegada, totalment connectat al seu vol, gaudint de la llibertat. Quantes vegades no hauré desitjat aturar-ho tot per sentir-me així: en una mena de pausa que em permeti agafar distància del món, entre liana i liana (entre obligació i obligació).

 

Sabies que aquesta mateixa necessitat de desconnexió, l’experimentem no només els adults estressats per les tensions de la vida diària sinó que, cada cop més, apareix prematurament i de manera molt preocupant entre infants i joves?

 

Els estudis més recents indiquen que un 60% d’infants i joves se senten sobrepassats per la gran quantitat d’estímuls que reben i ofegats per les múltiples obligacions i activitats que han d’afrontar: situacions familiars, acadèmiques, activitats extraescolars, relacions socials, connectivitat tecnològica... El percentatge d’afectats encara és més elevat si es donen factors de vulnerabilitat.

 

Ras i curt: alguns nens i nenes, farts d’encadenar una obligació rere una altra, mostren una clara simptomatologia que es manifesta en forma d’apatia, baixa motivació i autoestima, canvis d’humor sobtats, dificultats per a concentrar-se, alteracions del son o de l’alimentació. L’OMS ja ho ha considerat una epidèmia i sol·licita que els educadors l’atenguem de manera responsable.

 

T’has fixat que he escrit: "de manera responsable?" Si partim de que responsabilitat significa “habilitat per a donar resposta” i sabem que un hàbit és una “conducta repetida i sostinguda en el temps”, podem concloure que el que l’OMS demana als educadors és que tinguem cura del benestar mental dels infants i que els facilitem eines, recursos i vivències per tal que puguin afrontar aquesta angoixa; que els proporcionem experiències de desconnexió exterior i de connexió interior.

 

Aquest és precisament l’objectiu de la pràctica del Mindfulness, gaudir d’aquest immens regal que és el present, l’ara. Com podem fer-ho?

 

Allò que és important s’ha de calendaritzar: ens hem de comprometre amb la seva pràctica. Podem reservar, a l’inici d’un dia de colònies o d’una tarda d’esplai, uns minuts per anotar com estem, quines són les nostres emocions, quins han estat els nostres moments bons i dolents al llarg de la setmana o per, simplement, estar en silenci junts, prenent consciència del grup. També podem fer-ho abans de marxar, preguntant-nos: què m’emporto avui? Què he après? De què me n’he adonat? Què faré diferent el proper dia?

 

En els àpats, no engolim de pressa sense ni adonar-nos-en del que mengem. Podem acordar que la primera mossegada de cada plat es faci posant la màxima atenció en el sabor, en el color, en la textura, en l’olor i la temperatura dels aliments...De ben segur que hi descobrim un munt de sensacions.

 

Activitats d’observació dels altres i de l’entorn (fins i tot descobrint petits canvis que hi anem introduint com si fos un joc) ens permeten aturar i observar. Informeu-vos, i si voleu en parlem, dels “banys de bosc”: són una magnífica experiència per a adolescents i equips de monitors.

 

I sobretot, com en gairebé tot, practiqueu la calma. Si viviu en calma transmetreu el millor dels testimonis.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 230
Al llarg d’un recull d’articles del Grup de Treball en Noviolè...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC