EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
30 de Maig de 2020
Esport i lleure, junts és possible
Héctor Callizo
Héctor Callizo
Professor d'educació física al Centre Educatiu l'Alzina, docent a la Fundació Pere Tarrés i coordinador del projecte PlaySport

En primer lloc, segons García Ferrando podem definir l’esport com una activitat física i intel·lectual pròpiament humana, de naturalesa competitiva, governada per un seguit de normes o regles institucionalitzades. La pràctica d’activitats físicoesportives poden aportar infinitat de beneficis als nostres infants sempre que aquestes estiguin programades amb una intencionalitat pedagògica i educativa, així com contextualitzades a les necessitats educatives i socials dels nostres nens/es. 

 

Com a monitors/es és de vital importància allunyar-nos dels efectes negatius derivats de la pràctica esportiva, així com de certes concepcions errònies, contravalors i actituds sexistes que imposen els esports d’elit i els mitjans de comunicació. Per començar a trencar aquestes tendències hauríem de proposar pràctiques esportives inclusives que atorguin als nostres infants un esperit crític envers les creences socials associades al món de l’esport. Per tant, l’objectiu principal d’aquestes hauria de ser garantir la vivència d’experiències motrius enriquidores pels nostres infants i conseqüentment augmentar el seu bagatge motriu, la seva socialització i la seva autoestima, a més de fomentar l’adquisició d’hàbits saludables.  

 

En canvi, el món del lleure obre un gran ventall d’oportunitats als infants per conèixer i gaudir de diferents modalitats esportives practicades en entorns naturals, tot convertint-se en una gran eina per fomentar la consciència ecològica i afavorir el desenvolupament holístic d’aquests. Alguns exemples d’aquestes pràctiques esportives al medi ambient podrien ser les raquetes, l’esquí de fons, l’esquí alpí, entre d’altres. 

 

Per treballar les modalitats esportives mencionades amb anterioritat, podríem proposar circuits d’orientació creats i gestionats pels mateixos infants o bé crear-los nosaltres mateixos, ja que simplement requereixen el material tècnic necessari (esquis, raquetes, etc.), paper, bolígraf i una brúixola per equip. A més, els circuits d’orientació esdevenen una gran eina perquè els infants treballin de manera cooperativa i tractin temes transversals com l’educació ambiental. Us proposem que ho incorporeu a les vostres activitats als centres d’esplai.

 

Per començar a articular un circuit, primer haurem de decidir el punt de sortida i marcar-lo mitjançant una fita o una balisa. Serà en aquest punt on haurem de marcar la situació exacta de la següent pista utilitzant un sistema de coordenades, que consistirà en els dos punts cardinals on està orientada la següent pista; els azimuts i el nombre de metres o de passes fins a la següent, i així successivament. Cal afegir que el nombre de pistes variarà en funció de l’extensió del circuit. Tanmateix, a cada pista podríem afegir una prova o una tasca relacionada amb la descoberta de l’entorn o bé simplement una activitat lúdica on tots els membres del grup hagin de cooperar per poder trobar la següent pista i ser capaços de finalitzar amb èxit el circuit. D’altra banda, és molt interessant que siguin els infants o els adolescents els encarregats de crear i proposar el circuit d’orientació als seus companys/es, fomentant d’aquesta manera l’aprenentatge entre grups d’iguals, així com adquirint un aprenentatge significatiu sobre el funcionament i la utilització de la brúixola. Cal destacar que aquesta activitat es pot adaptar fàcilment per infants amb diversitat funcional visual, a través de l’ús de fites sonores.

 

Per finalitzar, m’agradaria citar una frase extreta del documental “La educación prohibida” de Germán Doin que ens pot fer reflexionar a tots els professionals del món de l’educació: “Todo el mundo habla de paz, pero nadie educa para la paz. La gente educa para la competencia, y la competencia es el principio de cualquier guerra”. 

 

* Article publicat a la revista Estris 223 (octubre 2018).

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 232
Parlem de com encarar l’emergència climàtica des del món del lleure....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC