EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
04 de Abril de 2020
Les rutines i els hàbits en el quotidià: el paper del lleure per assentar les bases
Carlos Muñoz
Carlos Muñoz
Coordinador acadèmic de lleure FCiE- Fundació Pere Tarrés

Segur que has sentit alguna vegada aquella frase que defineix a l’ésser humà com aquell ésser viu que cau dues vegades amb la mateixa pedra. Personalment crec que es queda curta la definició i podríem arribar a avorrir-nos si ens aturem a contar les vegades amb les que ensopeguem amb certes “pedres”. Anem a fer un petit exercici d’autoavaluació sobre les vegades que ens hem proposat fer o canviar quelcom del nostre dia a dia i hem fracassat en el nostre intent. De fet, és possible que a dia d’avui encara tinguis una quota de gimnàs que no fas servir des de fa temps, participis d’un bucle alimentari començant i deixant contínuament una dieta, o fins i tot, has provat deixar de fumar sense gaire èxit més d’una vegada.

 

En una coneguda conversa titulada “El experto y sabio inconsciente”, Eduard Punset discutia amb John Bargh sobre el nou paradigma en el que es troba la psicologia moderna envers la comprensió de l’inconscient. Els estudis de Bargh, que contradiuen la idea clàssica de Freud sobre les limitacions de l’inconscient, ens revelen que és aquest inconscient qui pren més importància i ens ajuda a realitzar pràcticament el 90% de les nostres accions. Si això ho aterrem al nostre context, estem parlant dels hàbits. És a dir, aquelles accions o conductes que realitzem de manera rutinària i que estan conduïdes per una mena de pilot automàtic.

 

Els hàbits ens marquen el nostre dia a dia, la manera de fer i inclús parlen sobre la persona que som, però sobretot són un gran indicador de l’esdevenir de la nostra salut. Per suposat existeixen hàbits que ajuden de manera correcta al nostre desenvolupament i també existeixen aquells que ens perjudiquen. De fet en “l’Ètica a Nicòmac”, Aristòtil ja parlava de la disposició moral positiva o negativa dels hàbits. Però, és gràcies a l’Organització Mundial de la Salut que es fa una gran aportació quan, en la seva definició de salut, parla d’adquirir hàbits necessaris per a portar una vida que contribueixi a un correcte desenvolupament. És aquí quan estem parlant doncs de mantenir uns hàbits saludables. Què hem de tenir en compte?

 

  • Definim per tant els hàbits saludables com aquelles accions o comportaments que actuen en benefici de la salut física, mental i/o emocional d’un individu o conjunt social. Incorporar hàbits saludables a la nostra vida és molt important ja que aquests contribueixen a la millora global de la persona.

 

  • Està comprovat que mantenir una pràctica esportiva continuada durant dos o tres dies a la setmana, així com també el fet d’establir pautes d’alimentació saludable, contribueixen a una millora de la dimensió física de la persona.

 

  • Quan ens referim a la dimensió social és important establir pautes de millora enfront les nostres relacions socials. Mantenir uns hàbits de comunicació correctes i un enfocament positiu ajuden a millorar-les. També és important detectar conductes negatives i evitar les relacions amb persones tòxiques.

 

  • Aprofundir en la gestió emocional del nostre dia a dia, ens ajuda a equilibrar la nostra dimensió afectiva. Saber com canalitzar els nostres sentiments i conèixer de quina manera viure cadascuna de les emocions que sentim és un treball molt important.

 

  • És important tenir un espai físic que ajudi al desenvolupament intel·lectual ja sigui en el nostre entorn educatiu, professional o personal. La dimensió cognitiva es pot millorar des de la perspectiva espaial i sensorial, ja sigui amb una llum adequada, un espai sense contaminació acústica o bàsicament amb un entorn agradable.

 

  • El darrer aspecte, que no per ser-ho és el menys important, és el fet de deixar temps per a nosaltres mateixos, per reflexionar sobre qui som i què volem ser.  Si ens regalem temps millorarem les altres dimensions esmentades ja que invertir en el treball del transcendent és apostar per un gran hàbit saludable. 

 

Arribats a aquest punt, cal analitzar que tot i que coneixem la importància de mantenir un estil de vida saludable, si a més constantment es demostra científicament les aportacions en termes de millora d’aquests hàbits, per què no ho posem a la pràctica al 100%? És Zygmunt Bauman qui, a través de la crítica social i de conducta que fa en els seus escrits sobre la modernitat líquida, ajuda a entendre que no és gens fàcil incorporar totes aquestes accions al nostre dia a dia. Existeix una pressió constant del nostre entorn que ens mou a una velocitat vertiginosa i que contribueix a patir afeccions com l’estrès o que genera conductes alimentàries no saludables. A més aquest model social, influeix i pressiona els joves i els adults desenvolupant hàbits negatius com ara les addiccions a substàncies nocives per a la salut (tabac, alcohol, drogues...) o comportaments addictius relacionats amb el nostre dia a dia (hores de consum de televisió, necessitat permanent d’ús de les xarxes socials, incompatibilitats laborals i familiars...)

 

És aquí on l’educació en el lleure té un paper fonamental: en la planificació de les activitats hem de deixar un espai important al treball del quotidià. Cal entendre que les rutines són una oportunitat molt gran d’aprenentatge.

 

No només generen estructura i ordre en l'organització vital dels infants, sinó que a més potencien l’autonomia dels infants, empoderen els adolescents i joves augmentant la seva seguretat i l’autoestima, els ajuda a estructurar el seu temps i potencien la creació d’estructures mentals que contribuiran a la qualitat en la millora de l’adquisició d’hàbits saludables.

 

La clau, està en entendre la importància que juguen les monitores i els monitors com a referents. Hem de ser les primeres en fer aquest exercici d’autoavaluació. Per suposat ens hem de permetre alguna llicència, però sempre cal tenir clar que la construcció d’un hàbit és lenta i dificultosa però aquesta un cop adquirida i incorporada en el  nostre inconscient, ens aportarà molts beneficis. Les educadores i educadors som les primeres que abanderem el model d’educació i guiatge a través de l’exemple. Per tant, hem de ser capaços no d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.

 

* Article publicat a la revista Estris 223 (octubre 2018).

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 231
Parlem de com fer del lleure un espai encara més inclusiu amb equips educatius que...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC