EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
26 de Gener de 2021
04/06/2020 17:40h
El dol i la por després del coronavirus
Pere munoz
Pere Muñoz
Psicòleg

A les nostres societats, el dol acostuma a ser un tema poc present a les converses i a les vides d’infants i joves. Fa uns mesos podríem dir que era una qüestió poc propera i amb un punt d’excepcionalitat. El confinament, malauradament, ens ha apropat i ens ha fet topar amb la pèrdua i, en ocasions, amb la mort com a realitats presents i, gairebé, habituals. Als mitjans de comunicació, entre els nostres familiars, al poble... la idea de la malaltia i la pèrdua han estat part del quotidià dels nostres nens i nenes. 

 

"Els infants tenen una gran capacitat per reeixir i “avançar” davant les noves aventures que la vida els ha preparat"

 

D’altra banda, aquesta presència difícil d’encaixar i ara present en el nostre dia a dia ha anat acompanyada d’una situació social absolutament excepcional. El confinament ha limitat els principals canals d’expressió i reparació que els psicòlegs acostumaven a proposar en els processos de dol: poder compartir la pèrdua amb altres persones estimades, fer moments comunitaris d’homenatge i/o celebració, buscar moments personals d’introversió i record... 

 

En els propers mesos hem de tenir present, abans de res, que els infants tenen una gran capacitat per reeixir i “avançar” davant les noves aventures que la vida els ha preparat.  Des de la seva plasticitat cerebral fins a la seva il·lusió en una activitat d’esplai, ens conviden a pensar que seran capaços de superar la situació.  Amb tot, també val la pena ser conscients que és probable que algunes emocions negatives s’hagin “quedat a l’interior”.  Serveixi d’exemple: la por que alguns infants manifesten tenir aquests primers dies quan surten al carrer. És possible que hi hagi un desplaçament de pors més generalitzades i gestades durant aquests mesos tan atípics. 

 

"Valdrà la pena tenir algun moment en les activitats d’estiu per “filtrar” col·lectivament el sentiment de pèrdua o dol"

 

Les nostres propostes educatives postconfinament han d’intentar aportar normalitat a una situació que ha estat doblement anòmala: per la reclusió i per la presència de la pèrdua.  Amb tot, és possible que més que mai necessitem la senzillesa i la “normalitat” en les nostres activitats: 

 

-Rutines i hàbits: en els horaris, en els serveis, en les activitats, en els jocs de pistes.... Potser res  més reparador que el dia a dia dels casals i les colònies d’estiu. No sembla una bona idea, (deixant de banda les directrius sanitàries) obsessionar-se amb el tema i preparar unes activitats d’estiu massa diferents a altres anys. 

 

-Certa cura de les emocions: el dol és una realitat dura i trista, com d’altres. Les emocions negatives existeixen, cal aprendre a conviure amb elles, a expressar-les, a plorar, a compartir pors, a verbalitzar culpes... És possible que aquest estiu, a les colònies o casals, hi hagi més necessitat de saber dels pares (referents de vincle i seguretat), de parlar amb els monitors, i és probable que a les nits hi hagi més neguits. 

 

-Moments de celebració o simbòlics. Valdrà la pena tenir algun moment en les activitats d’estiu per “filtrar” col·lectivament el sentiment de pèrdua o dol. Un petit homenatge, un racó de record, un moment per escriure una carta, un mural per dibuixar sentiments...  

 

-Emocionalment oberts. Com a monitors/es hem de donar el missatge que podem parlar del tema, que estem preparats per encabir emocionalment la situació i estem al costat dels nostres infants. La resiliència és aquella capacitat de superació de situacions difícils i/o traumàtics més enfortits com a persones.  

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 236
Animació de la què? Animació de la fe! En aquest número, diferents...
Especial Preparem un curs excepcional
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC