EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
04 de Agost de 2020
04/06/2020 17:39h
Què ha significat el confinament pels infants més vulnerables?
maxresdefault
Cristina López
Coordinadora del Centre Socioeducatiu Poblenou

De manera excepcional, i com tots recordem, el passat 13 de març es va procedir a tancar-ho tot: a mig matí les escoles i aquella mateixa tarda, els casals, esplais, les extraescolars, serveis socials i els centres oberts, tot plegat a causa de la Covid-19. L'endemà, la normalitat ja no existia: la societat es trobava en un estat d'emergència sanitària.

  

Cada nucli familiar ho ha viscut d'una determinada manera en funció de les seves competències i capacitats. Sota el meu punt de vista, els infants són infants independentment de la classe social i econòmica en la que visquin i, de la mateixa manera que els adults, han fet un trencament amb la seva realitat deixant d'anar a l'escola, sortir a jugar al parc, trobar-se amb el seu grup d'amics... -fet que ha provocat en alguns d'ells angoixa i por per no saber com acabaria tot plegat-. No obstant això, hi ha una part de la població que, malauradament, no ha gaudit de les mateixes oportunitats socials, emocionals i econòmiques. Són les anomenades famílies vulnerables.

  

Abans de la Covid-19 a Catalunya hi havia un 21,3% de població en risc d'exclusió social. Podem definir família en risc com aquell grup que no gaudeix de les mateixes oportunitats que la resta de la societat tant en l'àmbit econòmic i social com en l'emocional.  Tots aquests nuclis familiars han viscut aquests tres mesos d'emergència sanitària d'una manera molt diferent a la resta de la societat.

  

La meva feina com a educadora social s'ha hagut de limitar al contacte telefònic i telemàtic amb les famílies i els infants del centre obert on treballo. No us mentiré, no ha sigut gens fàcil acompanyar-les. Sé, igual que la resta de l'equip, que hi ha situacions familiars complexes, complicades i de dificultats extremes que, amb tota aquesta crisi, s'han agreujat. No us podeu imaginar la impotència que se sent al saber que això està succeint però no hi pots pas intervenir... 

 

"Hi ha situacions familiars complexes, complicades i de dificultats extremes que, amb tota aquesta crisi, s'han agreujat"

 

Com ho han viscut els infants? Per poder-ho explicar cal parlar dels seus referents familiars, dels diferents reptes que han anat sorgint al llarg del confinament i de les seves capacitats i competències per poder resoldre'ls. El maneig en la resolució de les diferents dificultats acaben condicionant l'infant. Sota el meu punt de vista, les famílies han patit angoixa i malestar i, en moltes ocasions, s'han sentit soles i poc acompanyades per la societat que les envolta.  La inestabilitat econòmica, la manca d'un habitatge en condicions, els pocs recursos personals per poder ajudar els seus fills a realitzar les tasques escolars i la incertesa de tot plegat ha provocat que els progenitors estiguin decaiguts i no pugin ajudar els seus fills/es amb plenitud. 

 

Les famílies a les que he acompanyat durant aquests mesos  tenen un perfil d'ocupabilitat baix. Molts cops tenen feines amb condicions precàries o sense contracte. El fet de no poder anar a treballar ha provocat que arribar a final de mes hagi sigut tota una odissea. La manca de recursos econòmics i la falta d'estalvis per poder fer front a totes les despeses ha repercutit directament en l'alimentació dels nens/es i dels joves fins al punt de només poder garantir un àpat al dia en alguns casos. Sí, tan sols un àpat al dia i en una ciutat tan oberta, moderna i avançada socialment com Barcelona. 

 

Pel que fa a l'habitatge, per algunes famílies la seva vivenda habitual ha estat un espai insuficient per conviure durant moltes hores al dia. Hi ha nuclis familiars que viuen en una sola habitació, on la intimitat no existeix i tan sols fan ús dels espais comuns en comptades ocasions. La vida per aquests infants s'ha reduït a quatre parets i una petita finestra que els ha permès estar connectats al món exterior.  

 

"Hi ha nuclis familiars que viuen en una sola habitació, on la intimitat no existeix i tan sols fan ús dels espais comuns en comptades ocasions"

 

Els infants necessiten explorar el seu entorn per créixer i desenvolupar-se de forma sana. Relacionar-se amb allò que els envolta; explorar objectes i qüestionar-se el per què de tot plegat permet augmentar la curiositat i les ganes d'aprendre de forma intrínseca, és a dir, aprendre pel plaer de saber. Els infants i famílies amb les que he parlat diàriament per telèfon verbalitzaven la manca d'espai en l'habitatge, la falta de jocs lúdics, i inclús, alguns progenitors han expressat no saber com relacionar-se amb el seu fill/a. S'ha difós una imatge dels infants i famílies amb balcons i terrasses, amb espais comuns on fer activitats diverses i imaginatives; espais de confinament on la conjunció de lleure, educació i feina era un trencaclosques difícil de muntar, però estem parlant d'una altre nivell, d'una altra realitat. Estem parlant de persones que tenen dificultats molt més extremes. 

 

Algunes altres famílies, abans de la Covid-19, mantenien una relació tensa, en algunes ocasions atribuïda a la manca d'un vincle positiu entre la persona cuidadora principal i l'infant, desembocant en conflictes diaris entre els diferents membres de la família. L'equip educatiu del Centre Obert, al ser conscient de la situació, estava realitzant accions socioeducatives encaminades a disminuir el grau de conflicte. Evidentment, amb la pandèmia tots aquest conflictes s'han agreujat. Com a mesura preventiva, es feien trucades de seguiment on l'objectiu era poder donar eines als progenitors per reconduir situacions.   

 

Cap a la segona setmana de confinament, l'escola es comença a organitzar per poder acabar el curs escolar de forma telemàtica, facilitant dispositius a una part de la població que no en disposa a casa de manera habitual. Algunes de les famílies del centre no van ser afortunades i no els hi van arribar aquests dispositius, fent que continuar amb "normalitat" els fos literalment impossible. Altres infants ens trucaven preocupats per no saber fer la feina que els hi demanaven i no trobar cap suport a casa. Uns altres, angoixats per haver de compartir amb els seus altres germans l'ordinador i altres simplement ens verbalitzaven que havien de demanar a la veïna que els compartís la xarxa per accedir a Internet. Sí, infants sense Internet, altre cop, en una ciutat com Barcelona, la ciutat del Mobile. 

 

"Una duresa a la que és necessària posar-hi remei, però no amb voluntat i bones intencions, sinó amb polítiques públiques i implicació social en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana"

 

Aquesta emergència social no ha sigut fàcil per a ningú, però, com podeu llegir, pels que abans de la Covid-19 es trobaven en una situació de vulnerabilitat, els mesos en què ha durat la pandèmia han sigut molt durs. Una duresa que, segurament, no podem arribar a comprendre la majoria de persones que ara mateix estem llegint aquest article. Una duresa fruit d'una injustícia social crònica que provoca unes desigualtats que no fan res més que créixer dia a dia. Una duresa a la que és necessària posar-hi remei, però no amb voluntat i bones intencions, sinó amb polítiques públiques i implicació social en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. 

 

Ara tenim la possibilitat i la responsabilitat de poder oferir als infants un estiu enriquidor, un retorn a la normalitat de forma agradable, on els nens i joves puguin tornar a ser  infants i gaudir dels seus drets. Per a molt d'ells/es, el retorn a aquesta petita normalitat els permetrà sortir de l'habitatge on han estat tants mesos tancats. Podran tornar a ser individus independents, és a dir, tenir el seu propi espai per relacionar-se amb els seus amics i amigues i tornar a jugar i aprendre de tot allò que els envolta, tot i les dificultats que els acompanyen de manera permanent independentment de la pandèmia i qualsevol altre fet que ens afecti globalment. 

 

Per aquest motiu, crec que monitors/es i educadors/es hem d'estar preparats per poder atendre a infants emocionalment fràgils, oferint espais de diàleg i proposant activitats que permetin la reflexió. Hem de crear ambients sense tabús, on ells i elles puguin expressar qualsevol dubte que tinguin, neguits, emocions... i els hem de saber respondre amb sinceritat.  En definitiva, ens caldrà tornar a crear el vincle positiu entre adult i infant. 

 

"Hem de crear ambients sense tabús, on ells i elles puguin expressar qualsevol dubte que tinguin, neguits, emocions"

 

Per altra banda, no podem oblidar ni obviar la família. La família també està trencada. Cal destinar espais de diàleg tant de forma individual com col·lectiva, oferint moments per poder expressar en llibertat com s'han sentit, quines pors han tingut i quins conflictes no les deixen descansar.  

 

Tenim per davant un estiu que es preveu diferent als que hem viscut fins ara. Ha de ser un estiu pensat per als infants, joves i famílies amb dificultats de supervivència primària. No ha de ser un estiu ple, simplement, d'activitats espectaculars (grans gimcanes, sortides increïbles a llocs inimaginables...); ha de ser, també, un estiu en el que puguem construir espais i activitats tranquil·les que permetin crear tot allò que sigui necessari i amb menys límits que mai. Espais que permetin expressar tot allò que els infants i els joves necessitin. Espais que permetin compartir en el sentit més ampli de la paraula: compartir moments, compartir records, compartir sentiments, compartir complicitats... Ha de ser un espai, en definitiva que els permeti somiar, perquè quan els infants i joves somien -i ho poden fer amb total llibertat- els adults i, per tant, la societat en el seu conjunt, té molt a aprendre. Posem-los al centre de les nostres vides i deixem-nos endur, per una vegada, per la seva concepció neta, pura i genuïna de la realitat. 

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 233
Coneixem una de les activitats estrella de l’educació en el lleure, els campaments...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC