EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
11 de Abril de 2021
Gaudim de l’excursionisme amb l’esplai
Pau Pujol
Pau Pujol
Monitor del CEP de Premià de Mar
L’excursionisme en els centres d’educació en el lleure, com poden ser els centres d’esplai o els agrupaments escolta del nostre país, és una eina de vital importància en l’educació dels infants i joves que participen de les nostres activitats.

 

Per a mi, el fet d’estar en contacte amb la natura em dóna energia i em carrega les bateries pels dies de feina, d’universitat, d’esplai, etc. El simple fet d’anar d’excursió amb un grup d’esplai, pot enriquir molt els membres d’aquell grup, ja siguin els propis infants o els monitors que l’han organitzat. Sovint es diu que els monitors aprenen molt quan estan amb els infants fent les activitats o sortides, i des de fora, si no es participa d’aquella dinàmica, pot semblar un concepte molt utòpic, però us asseguro que es ben verídic.

 

Per què són importants les excursions en la natura per créixer i aprendre? Amb el pas dels anys et vas adonant que gràcies (en part) a aquesta activitat, un és com és.

 

Una sortida a la muntanya, pel passeig marítim, o fer una travessa o ruta per la muntanya durant l’estiu, pot enriquir a tots i cadascun dels membres d’aquell grup d’esplai. Durant l’excursió o ruta, tots esdevenim iguals, és cert que els monitors prenen el rol de guia, però la canalla i els joves són iguals entre ells. El fet de caminar cap a un únic lloc, sovint desconegut per a la majoria, fa que el grup és cohesioni i fins i tot valori, molt més de l’habitual, el fet de pertànyer a un grup. La seguretat hi és present en tot moment, perquè confien amb els monitors, i no estan sols en cap moment, perquè formen part d’un grup real, que va a la una amb un objectiu, com per exemple anar a acampar a l’Ermita de Sant Bartomeu.

 

Al final de la jornada hauran arribat a l’ermita, hauran assolit l’objectiu, i malgrat cadascú camini per a un mateix i a diferent ritme o esforç físic, hi hauran arribat tots junts (monitors inclosos). Un cop al lloc de pernoctació, tocarà plantar tendes, una activitat en què la cohesió i la cooperació es veu i il·lusiona tothom.

 

El fet de dur a la motxilla material comú, com poden ser olles, estris de cuina, fogonet (càmping- gas), menjar comú, etc., també ajuda a prendre consciència de la realitat del grup, i de què un és una peça ben important per tot el grup, igual que ho són la resta de companys i companyes.

 

Durant les nits de la ruta o d’una excursió, la companyonia pot seguir ben present: “Et deixo beure de la meva cantimplora”, “Agafa la meva funda del sac, fica-hi roba, i fes-te un coixí”, “No et preocupis, compartim màrfega”... i desenes de situacions que només sorgeixen dins d’una tenda de campanya enmig del bosc i en grup. Els consells, en base a l’experiència dels infants que estan de ruta i dels propis monitors, enriqueixen la travessa o sortida.

 

Passades aquestes nits en grup, la jornada de caminar torna a ser present, el cansament neix entre uns quants participants, i aquí torna a aparèixer la consciència de grup: “Vols aigua?”, “Donem la tenda, ja la portaré jo”, “Ja queda ben poc per arribar”... o fins i tot sorgeixen dinàmiques de distracció per evitar el cansament, com cançons o jocs ràpids, que es poden fer tot caminant. Després de caminar un xic, ens podem trobar un riu i decidir tots plegats que toca banyar-se i gaudir d’aquell espectacle de la natura. I aquí la cohesió es veu i es gaudeix. Uns valents, abans que el monitor s’hagi tret la motxilla, ja són a l’aigua i avisen la resta del grup: “Vigileu que és freda”, “Poseu-vos les xancletes, que hi ha pedres!”. Els de la vora del riu comencen a entrar-hi, uns xisclen de fred, uns altres es mullen entre ells, uns quants preparen la tovallola per quan sigui l‘hora de sortir i eixugar-se ràpid.

 

Quan totes i tots són dins del riu, un salta i diu: “Qui té càmera de fer fotografies?”, llavors un surt i torna a fer fotos de tot el grup. Durant l’estona de bany del riu poden aparèixer mil situacions que et fan veure que la natura enriqueix els grups d’esplai, com per exemple: Un nen perd una xancleta, i tot el grup es posa a buscar-la com si no hi hagués res més important en aquell moment; Si hi ha un pas del riu que és més difícil del normal, s’avisen entre ells/es i fins i tot s’ajuden a baixar o pujar; A l’hora de sortir del riu, potser remuguen una mica tots plegats, però de ben ràpid comencen a eixugar-se i apareixen altres ‘problemes’ d’àgil solució: “Qui em pot deixar una tovallola?”, entre moltes altres situacions.

 

La ruta continua i parem a dinar o descansar, uns dormen, uns altres fan polseres o xerren, i fins i tot d’altres vénen amb l’equip de monitors a interessar-se per la ruta o etapa que queda. A aquests últims els hi tinc certa admiració, s’apropen amb timidesa, pregunten per les etapes que resten o les que hem fet, s’interessen i fins i tot pots arribar a avaluar la ruta o excursió feta fins aquell moment, d’una forma ben informal.

 

Després de l’aturada per descansar, ja va sent hora de posar-se en marxa de nou, però hi pot haver un imprevist. L’equip de monitors hem vist la previsió meteorològica de les properes hores o dies i és de pluja, així que decidim comunicar-ho als infants, ja que haurem de fer nit allí i no seguir cap al lloc de previsió de pluja. Els plans canvien, i ara el grup sencer n’és conscient. El fet de comunicar aquest canvi de plans transmet al grup de joves que els monitors confien amb tots ells. La confiança en una activitat com aquesta és clau. Amb fets puntuals com aquest de comunicació o el d’interès per com evoluciona la ruta, són els que fan madurar totes i tots els participants, ja siguin infants, joves o els propis monitors.

 

Els monitors són necessaris en aquestes excursions o rutes, òbviament, però la realitat i la vivència et fan veure que el grup es cohesiona molt després d’una experiència com aquesta, i els monitors poden arribar a esdevenir uns espectadors més després de l’admirable tasca feta durant la ruta. Els infants creixen, nosaltres, el monitors i monitores, també. Madurem, aprenem, caminem i ho seguirem fent, i de quina millor forma que envoltats de la natura i d’un grup de persones que apreciem i valorem.

 

He fet unes quantes excursions i de moment només una ruta amb infants (tot i que espero fer-ne unes quantes més i posar-les a la motxilla del monitor), però la valoració és especular. La riquesa que m’aporta veure que un grup s’uneix, es cohesiona, es respecta, creix i es valora no té preu. Les excursions i rutes les hem de seguir fent, i amb l’objectiu de transmetre tots els valors que es poden adquirir en una experiència com aquesta. Gaudim de l’excursionisme amb l’esplai.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 237
En aquest número, diferents experts i expertes ens parlen sobre els aprenentatges p...
Especial Preparem un curs excepcional
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC