EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Març de 2019
| Ja som 11251
06/03/2019 08:53h
Incloure la perspectiva de gènere, comença en tu
Gemma Andreu
Gemma Andreu
Coordinadora de Programes d'Acció Social de la Fundació Pere Tarrés

Des del món del lleure eduquem els infants per exercir la llibertat amb responsabilitat, els eduquem en el respecte i la valoració positiva de la diversitat, eduquem el seu esperit crític, promovem la companyonia i la solidaritat, i sembla que tot això sigui prou per garantir que eduquem amb perspectiva de gènere. Però el cert és que aquesta continua sent una assignatura pendent en el món de l’esplai. 

 

Sovint tendim a pensar que les nostres vides estan exemptes de violència masclista, que és allò llunyà que veiem als mitjans de comunicació quan quedem estupefactes per notícies com el judici de “La Manada", o per una altra mort d’una dona en mans de la seva parella. Sacsegem el cap amb llàstima, amb ràbia, però no sabem ben bé què fer, ni com això ens toca de prop. Pensem en el gènere com quelcom que no ens pertany, extern a nosaltres, que ja ho tenim superat te-nint en compte on eren les nostres àvies i on som nosaltres. De vegades, som conscients que ens queden alguns serrells per polir, però quan ens toca educar... ai! “Nosaltres ja ho fem prou bé! Els monitors també escombren a l’esplai. I si expliquem contes vetllem perquè siguin no sexistes”. És suficient? És això, coeducar? 

 

Especial Gènere

 

Coeducar vol dir educar més enllà dels estereotips, promovent la igualtat real i l’eliminació de tota discriminació i violència per raó de gènere però tenint en compte que la principal eina educativa de les monitores i monitors és el modelatge. És a dir, el fet d’exercir de models educatius per als nens, nenes i adolescents amb el nostre comportament cal que ens plantegem, en primer lloc, com el gènere ens toca de prop a nosaltres mateixes, en la construcció de la nostra personalitat, en els rols que assumim en les diferents esferes de les nostres vides, en els nostres patrons de relació, en com ens comu-niquem. I és que el gènere ho tenyeix tot de manera subtil, o no tant, però és en tot. És com hem après a relacionar-nos amb el món. La socialització de gènere és prelingüística. Aprenem a ser nens o nenes abans d’aprendre a parlar. És tan endins, que costa separar-ho de nosaltres o veure-ho com quelcom extern o imposat. Però hi és tan present! Igual que hi és present la discriminació i la violència per motiu de gènere. Heu sentit a parlar de les microviolències de gènere? Aquelles tan quotidianes que sense voler legitimem i ens empassem ben endins perquè, “total... no és pas tan greu!” El manspreading, els comentaris grollers sobre el cos d’una dona pel carrer, la publicitat descaradament cosificadora del cos de la dona... la llista és infinita. Noies, quantes vegades us heu sentit menystingudes, vulnerades, agredides, per una mirada o un comentari d’un home?

 

"Tot comença per tu. Sí, per mirar-te endins, i per prendre consciència de com t'has construït com a dona, com a home"

 

Així que tot comença per tu. Sí, per mirar-te endins, i per prendre consciència de com t’has construït com a dona, com a home. Cal molta honestedat amb tu mateixa. Et plantejo les següents preguntes: com a home, o com a dona, com et relaciones amb l’agressivitat? Amb l’expressió de la ràbia? Amb l’exercici del poder? Amb la cura de l’altre? Amb la tendresa? Amb la tristesa? Amb l’expressió de l’amor? Amb la vulnerabilitat? Amb el teu propi cos? Amb el cos dels altres? Amb la teva sexualitat? Amb la teva autoestima?


No són preguntes senzilles. Segur que llegint-les, el femení i el masculí se us han fet presents, se us han remogut coses per dins. Se us han aparegut escenes de la vostra vida en què no us heu sentit del tot lliures. Cal que ens qüestionem quin permís ens donem per vivenciar totes aquestes qüestions des de l’autenticitat i la transparència, i en quina mesura la nostra socialització de gènere ens ha posicionat davant de tot això sense que nosaltres poguéssim decidir. El treball perso-nal de les educadores i els educadors és cabdal, perquè allò personal, també és polític, i és en la quotidianitat on cal produir el canvi.

 

"No és suficient amb garantir la paritat de càrrecs o  que de tant en tant agafeu una escombra. Cal mirar endins! I noies, ateneu la vostra agressivitat, la vostra ràbia la vostra direcció"

 


El feminisme, en els darrers cinquanta anys, ens ha fet avançar a passos agegantats, sobretot a les dones. Ens ha donat eines per a conèixer-nos millor, per a apoderar-nos, per a identificar on s’amaga la violència més subtil. Però, i els homes? Què heu de fer? Com us posicioneu en tot aquest canvi de paradigma? Cada vegada en sou més els que sentiu la necessitat d’explorar nous models de masculinitat, més nutrícia i connectada, i cal que vosaltres exerciu de referents. Els nostres infants necessiten tenir davant homes que han incorporat en la seva identitat allò que tradicionalment s’havia considerat femení i que havia estat devaluat socialment. Nois, revaloritzeu des de la vostra acció quotidiana el món de la cura! Cuideu-vos, cuideu-nos, cuidem-nos entre nosaltres! L’equip de monitores i monitors és un gran espai on donar importància a allò emocional, a la sensibilitat i a la tendresa, a l’empatia i el respecte profund per la naturalesa de l’altre. No és suficient amb garantir la paritat de càrrecs o  que de tant en tant agafeu una escombra. Cal mirar endins! I noies, ateneu la vostra agressivitat, la vostra ràbia la vostra direcció. Mireu la vostra autoexigència. Què en feu d’elles? Quin permís us doneu per expressar els moments en què us sentiu vulnerades? Com poseu límits?


Monitors, monitores... observeu-vos, coneixeu-vos, estimeu-vos, doneu-vos permís per sentir i expressar allò que sou, allò arquetípicament femení i masculí que és en vosaltres!

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 225
En els últims anys els processos migratoris estan molt presents en el nostre dia a dia p...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC