EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
12 de Desembre de 2019
02/10/2018 12:34h
Al lleure, comptem amb les famílies a l'esplai
Albert Bayot
Albert Bayot
Professor de secundària i Professor associat a la facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona

L’educació en el lleure representa, en el nostre país, una realitat ben present als pobles i a les ciutats. Gràcies a la llarga trajectòria del moviment associatiu en aquest camp i a la política d’impuls que la Generalitat de Catalunya ha anat desenvolupant, tenim un cos important de propostes d’educació en el temps lliure ben vives (d’ara en endavant, ETL), tenim escoles de formació i persones titulades, tenim normatives, equipaments, bibliografia, etc. A més, tenim generacions i generacions de persones, de totes les edats, que porten en el seu bagatge personal l’impacte positiu del seu pas per casals, colònies, camps de treball, rutes, etc.

 

Ningú no discuteix la bondat social d’aquest espai educatiu no formal (o sigui, un entorn que no aporta una titulació però sí que té una intenció educativa volguda i pensada) però tampoc no gaudeix sempre d’un reconeixement explícit i fonamentat que faci percebre la seva importància i el perquè d’aquesta a les famílies que en són usuàries. I començaré per aquí: les famílies que porten els seus fills i filles a l’esplai, sigui de l’entitat o de la tipologia que sigui, han de saber que els seus fills i filles reben una educació molt important per sis motius.

 

VÈRTEX 2018

 

6 MOTIUS PER PORTAR ELS TEUS FILLS/ES A L'ESPLAI

 

1.     Estem en un moment en què és necessari donar contingut al creixent temps lliure de les persones i fer-ho amb propostes alternatives a les de caràcter consumista que ja ofereix la nostra societat.

 

2.     Avui dia hi ha molts entorns que eduquen, en el sentit d’impactar de forma transformadora la persona, i que influeixen fortament els infants i els adolescents . N'hi ha que ho fan havent-s'ho plantejat i n'hi ha que, en canvi, influeixen sense una reflexió prèvia. Cal augmentar el volum dels que ho fan amb intenció educativa.

 

3.     L'ETL és uns dels àmbits educatius menys selectius i més adaptables a tothom. És, per tant, una bona resposta a una societat diversa que, cada cop més, aposta per la inclusió.

 

4.     A les activitats d'ETL, l'educand hi va perquè vol (fet que hauria de quedar clar a les famílies) i això ens situa en un espai privilegiat per poder incidir en el seu procés educatiu. La motivació facilita molt l'aprenentatge.

 

5.     L'ETL és una educació integral: afecta tots els àmbits de progrés de la persona.

 

6.     Val la pena que, en una societat, hi hagi entorns educatius portats per gent jove (els monitors i monitores). És especialment sa que hi hagi joves amb voluntat pedagògica, compromesos amb el món, amb consciència de treballar per canviar-lo i amb la possibilitat d'anar incorporant nous valors a la societat.

 

 

 

Amb aquests sis motius en fem prou per explicar a pares i mares i a la societat en general, per què l’esplai és un fenomen educatiu  important. Els monitors i les monitores fem possible aquesta realitat perquè participem d’una proposta pedagògica que ens atrau, perquè tenim una gran capacitat de treball i d’imaginació, perquè mostrem la nostra autoritat i la nostra maduresa personal, perquè ens formem i també creixem com a persones, perquè deixem clar el nostre compromís, perquè organitzem activitats d’una certa complexitat, perquè les bastim de discurs educatiu ple de valors, perquè ens ocupem hores i hores dels infants i dels adolescents i, a més, perquè som crítics amb nosaltres mateixos i revisem allò que fem per millorar. I això les famílies ho perceben. I, molt probablement, ens ajuden desinteressadament – unes més que altres- o ens donen un cop de mà quan els ho demanem.

 

Però potser, per cohesionar encara més l’adhesió de les famílies i fer-les partícips de la nostra acció, ens caldria poder-los fer una proposta concreta de col·laboració.

 

Em sembla que la clau és fer comprendre que una entitat d’educació en el lleure es mou en cinc dimensions i que, en cadascuna d’aquestes, les famílies hi poden tenir una funció ben constructiva:

 

1.     La dimensió pública: com ens donem a conèixer, com projectem una imatge positiva al nostre entorn, com col·laborem en accions o projectes en el context en què actuem...

 

2.     La dimensió pedagògica: com planifiquem, executem i revisem les activitats, com coneixem i acompanyem millor els nois i noies, com ens plantegem nous reptes educatius, com elaborem noves propostes...

 

3.     La dimensió institucional: com garantim la solidesa jurídica o econòmica del que fem, les assegurances, la relació amb entitats i administracions...

 

4.     La dimensió organitzativa: com aconseguim espais, equipaments, material, com ho fem per vetllar pel manteniment, com contractem serveis o adquirim béns, com repartim les tasques perquè ningú no acabi cremat...

 

5.     La dimensió transcendental: com reflexionem sobre l’ideari de la nostra entitat, com ens posicionem o responem a reptes i problemes que va plantejant la nostra societat (l’ajuda als més necessitats, l’aposta per uns o altres valors, el pronunciament de l’entitat sobre els esdeveniments que se succeeixen, el respecte a la diversitat, etc.).

 

 

Fixem-nos en l’àmplia possibilitat de tasques i responsabilitats en què es pot implicar una família si, prèviament, hem estat capaços de fer-li saber allò que ens fa ser importants i si, a més, hem sabut mostrar i fer palès les dimensions en què s’estructura la nostra entitat. I aquest és el repte: monitors, monitores, responsables de centre... com podríem explicar i dinamitzar això a les famílies dels nostres nois i noies? Segur que us vindran al cap moltes idees.

 

Imagineu-vos quin potencial tenim si aconseguim que els pares i mares de l’esplai entenguin que els demanem un paper d’usuari i no pas de client, que els demanem suport, impuls, col·laboracions... i que, a més, allò que estiguin disposades a aportar ho farem junts i de forma col·laborativa. No us sembla que és engrescador?

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 228
L'educació en el lleure és pionera en la innovació pedagògica....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC