Vivim en una societat que cada dia és culturalment més complexa. Catalunya sempre ha estat país d'acollida i la facilitat migratòria dels últims temps ha accelerat aquesta pluralitat cultural. La creixent diversitat religiosa és un fet intrínsec d'aquesta pluralitat.
Els esplais i caus, laics o cristians, sempre ens hem declarat com un espai d'integració i respecte a la diversitat. Per aquest motiu, ara també hem de saber entomar la responsabilitat social que tenim amb aquesta realitat creixent i, per tant, hem de ser capaços de vetllar, des del respecte i la tolerància, pel creixement en el transcendent i la llibertat religiosa dels nostres infants i joves.
1.Trobem en el nostre esplai un reflex de la realitat religiosa del barri?
Cada esplai és un món. Les realitats amb les que treballem són molt diferents a un esplai de Lleida, a un de Berga o a un de Barcelona. I dins de Barcelona, un esplai de Sarrià poc deu tenir a veure amb un de Sant Roc. Consideres que el teu esplai és un reflex del barri en què vius?
En pobles de l'interior de Catalunya on el flux migratori és menys incisiu, la religió principal de les famílies segueix sent la cristiana. En canvi, segurament en els esplais de Barcelona o la seva àrea metropolitana, hi haurà una forta immigració àrab o xinesa. És per això que, possiblement, moltes d'aquestes famílies siguin seguidores i/o practicants de l'Islam o el Taoisme. Pels infants d'aquestes famílies l'esplai ha de ser, sens dubte, un lloc per establir vincles i integrar-se en la societat d'una manera eficaç i duradora, complementant la tasca que es fa en els col·legis. Hem de buscar que aquests col·lectius se sentin cridats a participar dels esplais. Encara que la religió de l'esplai i la de l'infant no sigui la mateixa o encara que l'esplai sigui laic.
2.Què vol dir ser un esplai acollidor? Ho és el nostre?
Ser acollidors i respectuosos amb la llibertat religiosa no vol dir acceptar totes demandes dels pares ni fer un esplai a la carta. Hem de tenir clar qui som i per a què lluitem i presentar-ho ferms als pares que ens vénen a picar a la porta. Els esplais ens considerem una eina de transformació social, eduquem en els drets humans, en la igualtat entre les persones i estem en contra de qualsevol mena de discriminació de gènere. Per tant, hem de poder diferenciar aquelles peticions dels pares que respectin l'ideari de l'esplai així com els drets dels infants i la dignitat humana, d'aquelles que són perjudicials pel propi practicant o per un col·lectiu.
Posem alguns exemples:
"La meva filla ja és una dona, així que no pot banyar-se amb els nois i ha d'anar degudament vestida".
"La nostra família és musulmana. És per això que l'Aaron no menja carn de porc, què podria venir igualment a les colònies? Està molt content amb l'esplai, només que li donéssiu pollastre enlloc de porc... us ho agrairíem molt."
Si, per exemple, ens trobem que una família ens demana que separem les noies del nois, clarament tots veurem que va contra el principi d'igualtat de gènere, i no ho acceptarem. En canvi, en qüestió d'indumentària, si per raons culturals o de religió una jove vol portar hijab (el vel musulmà que cobreix el cap però no la cara) o un jove vol portar quipà (el casquet que porten els jueus), hem de respectar la seva voluntat. Objectivament són vestimentes que no perjudiquen l'infant ni l’adolescent: ni en la seva mobilitat, ni l’impedeix veure'n el rostre, ni són un atemptat a la seva dignitat que busca ocultar-ne el cos com sí que podria ser-ho l'ús del burca (peça de roba que tapa cabell, cara i ulls amb teixit reixat). Així mateix, podem adaptar-nos amb certa facilitat si un infant no menja algun aliment per cultura o religió.
"A casa som molt creients, anem sens falta cada diumenge a missa. Diumenge direu missa a la sortida de cap de setmana, no? Nosaltres us trobem un capellà."
"A casa som ateus, perquè el meu fill no pot saltar-se la missa?"
Si una família atea porta els infants a un esplai cristià, haurà d'acceptar que de tant en tant el seus fills assisteixin a una missa, o a una pregària, o que es treballi des dels valors cristians. També es treballa en el respecte participant d'una celebració religiosa i entenent que els qui creuen, en aquell moment estan vivint la seva fe. Al cap i a la fi, totes les religions tenen el punt de trobada en els missatges de pau i convivència, escoltar aquest tipus de missatge no pot fer mal a ningú.
També ens pot passar al revés. Que una família es queixi que un esplai cristià sigui "poc cristià". Les famílies més tradicionals també han d'entendre i respectar que potser en una sortida de cap de setmana és decideixi fer una pregària en comptes d'una missa o que la missa pugui celebrar-se el dissabte.
3.Marxem de colònies o ruta, qüestions a tenir en compte
També pot ser-nos d'ajuda, si ja preveiem des d'un inici que tindrem infants musulmans. Per exemple, ens facilitarà la intendència pensar en factors com: comprar carn picada només de vedella, prioritzar el pollastre al porc, comprar formatge o tonyina i no només pernil o llonganisses pels entrepans...
4. Idees per treballar la diversitat religiosa en un esplai cristià
4.1. Acollir un infant d'una altra religió en un ritus pròpiament cristià: l'eucaristia
Com fem que tots els infants, des de les seves creences personals, puguin sentir-se seu un espai com l'eucaristia? Si només es tracta d'un infant en un esplai de 150 potser no cal que fem gaire distincions davant de tothom ja que podríem pecar d'etiquetar-lo com a "estrany" davant dels altres. Però si tenim una realitat religiosa diversa hem de saber trobar petits detalls perquè tots se'n sentin partícips.
1. Litúrgia de la paraula: la primera part de l'eucaristia ens pot donar molt de joc. S’hi llegeixen tres lectures i, tot seguit, l'Evangeli. Posteriorment el capellà que celebra la paraula fa l'homilia, en què ens explica, en un llenguatge més planer i adequat als nostres temps, allò que s'ha llegit.
2. Litúrgia de l'Eucaristia: la segona part és la més ritual de la celebració.
4.2. Quatre propostes per treballar el transcendent a partir de la diversitat religiosa