EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
09 de Desembre de 2019
01/07/2019 12:05h
Com fer partícips les famílies en situació de vulnerabilitat
carme ferrer
Carme Ferrer
Exresponsable de famílies del Centre Socioeducatiu Poblenou

Abans de compartir la meva experiència en el món del lleure educatiu i amb les famílies en situació de vulnerabilitat, cal tenir en compte un parell de conceptes: la definició d’un dels drets dels infants reconeguts pel Pacte per la infància a Catalunya i una definició senzilla de vulnerabilitat.

 

“L’educació ha de fer possible la promoció dels drets de la infància. És el mecanisme per incorporar els infants a la forma de ser, de pensar, de viure i de sentir. El gran valor de l’educació és que possibilita el creixement i el desenvolupament de les potencialitats de la persona (físiques, cognitives, emocionals, morals i socials) per poder ocupar de forma satisfactòria, per a un mateix i per als altres, un espai i un rol social que és canviant al llarg de la vida.” (Pacte per la infància a Catalunya, 2013)

 

"Per vulnerabilitat entenem les característiques d'una persona o grup des del punt de vista de la seva capacitat per anticipar, sobreviure, resistir i recuperar-se de l'impacte d'una amenaça natural. Implica una combinació de factors que determinen el grau fins al qual la vida i la subsistència d'algú queda en risc per un esdeveniment diferent i identificable de la naturalesa o de la societat. ( A Risk Traduït com a: Vulnerabilitat - L'entorn social, polític i econòmic dels desastres. Piers Blaikie, Terry Cannon, Ian Davis, Ben Wisner. Primera edició 1995. Colòmbia ISBN 958-601-664-1)

 

Els drets dels infants ens han d’ajudar sempre a emmarcar i a guiar totes nostres intervencions. Els drets són universals i no entenen de classes socials, races, nivells educatius dels progenitors, nivells socioeconòmics, etc. El fet que els drets siguin universals requereix que nosaltres com educadors/es, monitors/es i altres professionals del món del lleure i de l’educatiu vetllem pels seu compliment i desenvolupament.

 

El concepte de vulnerabilitat exposat anteriorment és un dels aspectes que malauradament condiciona, i a vegades ens pot complicar el dia a dia en l’educació i en el lleure. Les famílies que es troben en una situació de vulnerabilitat sovint veuen alterada la satisfacció de les necessitats bàsiques i això els implica prioritzar les seves necessitats (Piràmide de Maslow, o jerarquia de les necessitats humanes, teoria psicològica d’Abraham Maslow). Per exemple, si una família no té coberta la necessitat de seguretat, com disposar d’una llar, serà complicat que entengui la importància de participar en el centre educatiu o de lleure per millorar l’educació del seu fill/a. Així doncs, hem de saber que la nostra intervenció està marcada per les necessitats que la família tingui en un moment determinat i que potser, a vegades, puguin no ser compartides pel nostre punt de vista. Això ens requereix una comprensió, un acompanyament que ens permeti dialogar, acompanyar i acordar processos amb l’objectiu de millorar sempre l’evolució de l’infant. Per dur a terme aquests processos cal tenir en compte que, la confiança amb les famílies, la nostra capacitat d’adaptació, la flexibilitat i també la sinceritat són aspectes bàsics perquè les famílies tinguin ganes de canviar petites coses. Hem de saber explicar sempre el per què de les coses, els beneficis, la utilitat de les activitats que proposem i sobretot compartir la idea que sempre ho fem amb la finalitat de millorar l’educació i la vinculació amb els infants. Trobar moments quotidians per apropar-nos a les famílies pot ser de gran ajuda. Convidar els pares a entrar a recollir els menors a dins del centre implica: que hi entrin, intercanviar petites converses amb els educadors/es i donar la possibilitat de que coneguin què fem, qui som i, sobretot, sentir-se acollits. 

 

Una altra dificultat que podem trobar-nos és el desconeixement que tenen de l’existència dels nostres centres o de la tasca concreta que realitzem. Sovint, les persones es queden amb la idea de que els infants “venen a jugar”, i el cert és que constantment estem explicant què fem i totes les implicacions que té la nostra tasca. A vegades el desconeixement fa que les persones que més ho necessiten no arribin a les portes dels nostres centres. Personalment crec que donar a conèixer els nostres centres i la tasca que fem cada dia passa per fer un bon treball amb la xarxa territorial. La vinculació amb els serveis socials de cada barri, recursos com el CDIAP, amb les escoles entre d’altres, farà que siguem visibles i ens tinguin en compte a les seves dinàmiques de treball i puguin orientar infants i famílies als nostres esplais, centres educatius i/o centres oberts.

 

Finalment m’agradaria compartir una reflexió: per molt que realitzem intervencions directes amb els infants, si no van acompanyades d’un suport per part de les famílies, la seva consolidació i benefici són molt més limitats. No obstant, des dels centres acostumem a tenir més dificultats per implicar i aconseguir la participació dels progenitors que no pas dels infants, i tot i així els recursos que dediquem a les famílies són menors tant en hores de dedicació com de professionals. Cal tenir una mirada integral de tota la família per aconseguir canvis que realment puguin ser estables i que reforcin els rols dels progenitors que sovint es veuen minvats per altres dificultats.

 

Article publicat al nº 217 de la Revista Estris – novembre 2017

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 228
L'educació en el lleure és pionera en la innovació pedagògica....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC