EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
22 de Agost de 2019
01/07/2019 12:05h
Les famílies a l'esplai, un problema o una oportunitat?
Núria Martínez
Núria Martínez
Vicepresidenta del MCECC - Fundació Pere Tarrés

Article escrit conjuntament amb Sílvia Sanz, vocal del Consell Directiu del MCECC - Fundació Pere Tarres.

 

La participació de les famílies a l’esplai és un element imprescindible per esdevenir una bona eina educativa pels infants i joves. L’equip de monitors/es i les famílies són dos agents que tenen en comú un objectiu: l’educació dels infants i dels joves que participen a l’esplai. Els monitors i monitores ens dediquem a educar els seus fills i filles i, per aquest motiu, compartir el projecte educatiu és clau. No podem actuar d’esquena a les famílies, sinó que hem de tenir la voluntat per trobar aliances que permetin millorar la tasca educativa. D’aquesta manera, els beneficis estan assegurats. Ara bé, les dificultats també!

 

Les famílies són les que, des d’un primer moment, decideixen que anar a l’esplai o a les colònies serà un gran aprenentatge. Són les que dipositen la seva confiança perquè els monitors i les monitores esdevinguin agents actius en l’educació dels seus fills/es. Aquest aspecte no és gens irrellevant, sinó tot al contrari. Els monitors/es sabem que la nostra acció educativa té un gran impacte en el creixement de l’infant o del jove. Cal ser conscients, doncs, d’aquesta transmissió de responsabilitat que ens fan les famílies, agrair-la i donar-ne una resposta educativa de qualitat.  

 

Fent referència a l’escala de participació, concepte promogut per Sherry Arnstein, observem que la participació es pot graduar en diversos nivells. A mesura que s’ascendeix, el rol de l’agent esdevé més actiu i d’apoderament. Un centre d’esplai ha de ser conscient d’aquesta graduació abans d’emprendre qualsevol acció, valorant prèviament quin és el perfil de les famílies que tenen al centre i en quin grau se les vol fer participar. Segurament, serà interessant començar amb propostes que no els impliquin un gran esforç sinó més aviat d’assistència. Així s’aniran sentint còmodes i es podrà generar un vincle que permeti avançar en el grau d’implicació.

 


"No podem actuar d'esquena a les famílies, sinó que hem de trobar aliances per millorar la tasca educativa"


 

Els centres d’esplai són diversos i aquesta pluralitat evidencia que no hi ha una única manera de treballar amb les famílies. No hi ha una recepta concreta que permeti dir el grau o manera en què s’han d’establir aquests vincles, però sí que cal treballar per trobar el que més s’adapti a la pròpia realitat. Com en tot procés, hem de pensar on volem arribar, desenvolupar el com i, finalment, fer-ne una valoració que ens permeti reorientar el treball iniciat de cara a futures accions. En el treball amb famílies és important fer una planificació a llarg termini ja que sovint l’evolució serà lenta i la seva implicació gradual.

 

Un centre d’esplai en què les famílies ja fa temps que assisteixen de manera exitosa  a les accions proposades es pot intentar fer un pas més. Començar a explorar la manera de convidar-les a un treball més continuat i vinculat al funcionament de l’esplai. A través de comissions, juntes o consells podem establir un canal directe amb representants de famílies que ens permeti treballar colze a colze certes qüestions de l’esplai. En aquest cas, la participació ja no serà tan simbòlica, sinó que haurem anat a l’arrel de la participació: la construcció d’un projecte col·lectiu.

 

Aquesta participació ha de portar una millora en la qualitat educativa del centre. Ara bé, no es pot ser ingenu o ingènua i cal tenir present les dificultats que s’hauran d’entomar des de l’equip de monitors/es. Per un costat, una part de l’equip ha de dedicar-hi temps a la gestió de les famílies, fent-ne el seguiment i la promoció. Per altre costat, si obrim espais participatius haurem de saber gestionar les propostes i donar-hi resposta. En aquest sentit, cal ser conseqüents en com fem participar les famílies ja que no els hi podem donar molta responsabilitat i que després no ens agradi el que fan.

 

Com dèiem, a l’inici, hi haurà dificultats, però els beneficis estan assegurats!

 

Article publicat al nº 217 de la Revista Estris – novembre 2017

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC