EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
18 de Juliol de 2019
01/07/2019 12:06h
Una família, una realitat
iris ortega
Iris Ortega
Mestra d'educació infantil i primària, pedagogia i monitora d'esplai

La societat ha anat canviant i a les últimes dècades la família ha evolucionat tant en estructura com en composició. L’aparició de noves formes de pensar i de valors que substitueixen als establerts per la família tradicional donen pas a tipologies de famílies cada cop més dinàmiques i variants.  Aquests canvis han influenciat especialment en les funcions educatives i socialitzadores de la família, de l’escola i d’altres agents educatius com l’esplai.

 

El desenvolupament dels infants es veu àmpliament influenciat per tot el que té lloc dins de la família. No podem oblidar que la família és el principal context en què es desenvolupa l’infant i on es produeixen els principals processos de socialització.

 

En l’actualitat, l’esplai es troba amb una diversitat de famílies que varien del que coneixem com a família tradicional (agrupament nuclear format per pare, mare i fills/es comuns). Cal destacar que les parelles es casen menys i més tard; cada cop hi ha més famílies amb un únic fill/a; és més natural relacionar-se/conviure amb avis o altres familiars; hi ha facilitat per separar-se i/o divorciar-se; el nombre de llars monoparentals és major, entre moltes altres opcions.

 

Una família amb pares separats pot decidir portar l’infant a l’esplai un cap de setmana sí i un no; una família de mares homosexuals pot no sentir-se inclosa quan la fitxa d’inscripció no acull la seva opció familiar; un infant sense pares potser no encaixa a la festa familiar... Per tant, quina hauria de ser la resposta de l’esplai?

 


"Si esplai i família segueixen un mateix camí i col·laboren entre ells, els infants trobaran sentit en el que fan"


 

Guia de recomanacions

 

És necessari que coneguem les diferents realitats i actuem en funció d’aquestes perquè no hi hagin discontinuïtats entre família-esplai. El potencial de l’esplai augmentarà si existeixen relacions complementàries i constructives amb la família. D’aquesta manera és important que des de l’esplai es procuri:

 

  • Redissenyar les activitats o les festes familiars i crear espais on hi tingui cabuda la diversitat familiar representada en el nostre centre d’esplai.
     
  • Procurar una confiança mútua que permeti valorar la tasca educativa familiar i que fomenti l’aparició de vincles entre el que passa a casa i a l’esplai.
     
  • Establir canals de comunicació fluids, útils i positius que facin conscients a les famílies de les accions que es portin a terme a l’esplai (jornades de portes obertes, reunions informatives de grup o trimestrals, entrevistes individuals).
     
  • Redactar els documents amb un llenguatge no sexista i inclusiu que incorpori l’ampli ventall de possibilitats sobre aquesta realitat.
     
  • Fer participar a les famílies en les activitats d’esplai. Cada cop són més els infants que pertanyen a tipologies familiars diferents a l’habitual o que passen per forts canvis familiars i han de veure que la realitat que viuen a casa seva és normal i acceptada.
     
  • Construcció de metes compartides en la que família i l’esplai estiguin d’acord i doni peu a parlar de responsabilitats i competències.
     
  • Respectar, entendre i acompanyar les dificultats (d’horaris, econòmiques, nivell de participació...) i/o casuístiques de les famílies perquè totes puguin sentir-se part de l’esplai.
     

La consecució d’accions que fomentin una bona relació entre família i esplai comporta també beneficis pels propis infants. Aquests necessiten trobar coherència en les coses que passen en cadascun dels contextos dels quals participen. Així doncs, si esplai i família segueixen un mateix camí i col·laboren entre ells, els infants trobaran sentit en el que fan. A més a més, tindran un visió positiva tant de casa com de l’esplai i d’aquesta manera obtindrem una millora en l’actitud, l’autoestima i el comportament.
 

En resum, hem d’estar oberts/es a totes les tipologies familiars amb les quals ens puguem trobar, entendre que la realitat canvia i que hem de esforçar-nos per conèixer el que passa al nostre voltant i, d’aquesta manera, poder donar respostes adequades a les necessitats dels nostres infants i joves.

 

Article publicat al nº 217 de la Revista Estris – novembre 2017

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC