EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
26 de Maig de 2020
17/12/2019 16:15h
L'atenció als adolescents i joves que migren sols
Jordi Sàlvia
Jordi Sàlvia
Sotsdirector de FEPA

La Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) som un conjunt d’entitats que treballem per donar suport als processos d’emancipació dels i les joves que han tingut una mesura de protecció entre els 0 i els 18 anys (a partir dels 18 anys parlem de joves extutelats/des). Els infants i adolescents que migren sols entren directament al sistema de protecció a la infància si, en arribar, tenen menys de 18 anys. A dia d’avui el 35% dels infants i adolescents amb una mesura de protecció a Catalunya són estrangers no acompanyats sense referents al territori (més de 3.300 segons dades publicades per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència DGAIA al tancament del mes de novembre de 2018).  

 

Estem davant d’un fenomen global, que no és d’ara, i que malgrat els anys d’experiència que tenim al país a l’hora d’atendre aquest col·lectiu, el cert és que la intensificació de les arribades dels darrers anys estan posant en risc el propi sistema de protecció. A falta de les dades del mes de desembre, durant el 2018 han arribat a Catalunya 3.465 adolescents i joves que han migrat sols. Durant tot el 2017 en van ser 1.489; durant el 2016, 683 i durant el 2015 377. Tenint en compte aquest increment, en els darrers anys la DGAIA ha obert noves places i ha posat en marxa nous recursos per tal de garantir l’atenció bàsica de tots aquests infants i adolescents. Ara bé, aquestes mesures s’han fet de forma reactiva, donant resposta a la immediatesa però mancades d’una planificació més estratègica a llarg termini que afavoreixi la qualitat en l’atenció als i les adolescents i joves.

 


"Atès que l'edat d'arribada és molt propera a la majoria d'edat, cal que treballem en clau d'itinerari dels i les joves"


 

Més enllà del volum, aquest perfil d’adolescents i joves presenten unes necessitats específiques (desconeixement dels idiomes oficials, nivells d’estudis sovint per sota de la mitjana, diferències culturals, dificultats addicionals relacionades amb la documentació,...) que requereixen una certa especialització dels recursos, cosa que des del nostre punt de vista no significa un desdoblament del sistema de protecció. Ben al contrari, considerem que l’atenció s’ha de fer en el marc del sistema de protecció tot comptant amb un ventall ampli de programes i serveis que doni resposta a les necessitats existents. Malgrat haver avançat en aquesta línia, encara no existeix prou oferta per fer front a tota la demanda existent. És per això que, a banda de les necessitats més bàsiques, (alimentació, habitatge, professionals de suport...) cal la implicació i compromís dels diferents departaments de la Generalitat per tal de garantir l’atenció de forma integral i, al mateix temps, millorar la coordinació amb el món local i assegurar una correcta atenció a tot el territori.

 

Una altre element fonamental a tenir en compte és la qüestió administrativa. La majoria d’aquests joves, un cop compleixin els 18 anys, no podran obtenir el permís de treball sense tenir una oferta laboral d’una durada mínima d’un any i a jornada complerta. Aquest fet és especialment significatiu si tenim en compte que, dels 3.300 infants i joves esmentats anteriorment, més de 1.000 compliran la majoria d’edat durant aquest 2019 (i això sense comptar amb les noves arribades que es puguin produir).

 

Així doncs, més enllà de la necessitat d’incrementar el nombre i el ventall de recursos existents a l’hora de donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu abans dels 18 anys, és imprescindible ampliar els focus de l’atenció més enllà i esmerçar nous esforços en el foment de programes d’emancipació. Atès que l’edat d’arribada és molt propera a la majoria d’edat, cal que treballem en clau d’itinerari dels i les joves, oferint-los el dret a seguir comptant amb oportunitats i suports a l’emancipació més enllà dels 18 anys.  Si no els podem mantenir els suports en l’àmbit d’aprenentatge lingüístic, formatiu i d’habitatge, entre d’altres, la seva inclusió social esdevindrà francament complicada.

 

 

* Article publicat a la revista Estris 225 (gener 2019).

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 232
Parlem de com encarar l’emergència climàtica des del món del lleure....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC