EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
12 de Desembre de 2018
| Ja som 11221
El procés d'acompanyament del voluntariat
Cinc passos a tenir en compte
Marta Pastor
Marta Pastor
Coordinadora de T.L. de Fundación EDE i vocal de Didania

 

Les persones voluntàries són l’essència de les nostres entitats, sense les quals perdríem una part important de la nostra identitat. Ens recorden el nostre origen i, a la vegada, ens mantenen enganxats a la realitat actual. Per aquesta raó, com a entitat amb persones voluntàries i que aposten pel voluntariat, no podem oblidar que una de les nostres funcions ha de ser l’atenció i acompanyament al voluntariat. Però, com ho fem? Doncs prenent consciència del seu pas per l’entitat, des que entren fins que decideixen deixar de col·laborar-hi. Podem concretar fins a cinc punts a tenir en compte:

 

1. El procés de convocatòria

El voluntariat arriba a les nostres entitats des de diferents llocs i per diferents camins, de vegades insospitats. Però no podem esperar-lo sense fer res, sinó que hem de ser actius, moure’ns, identificar on poden haver-hi persones que se sentin cridades pel voluntariat i que puguin estar interessades en el nostre àmbit d’actuació: l’educació en el lleure. Per poder sortir a buscar és important tenir clar el perfil de voluntariat de la nostra entitat. Potser per a poder realitzar l’activitat és necessari buscar persones que siguin majors d’edat o que tinguin el títol de monitores. Per tant, hem de pensar quines característiques han de complir les persones que vulguin ser voluntàries en la nostra entitat. No és qüestió de posar-se exigents, sinó d’ajustar les expectatives tant de la persona voluntària com les nostres.

 

2. El procés d’acolliment

Comença un cop que la persona truca a la nostra porta i mostra un cert interès i curiositat pel que fem. Pot ser que ja tingui molt clar que vol col·laborar amb nosaltres o pot ser que vingui a conèixer-nos més per decidir si hi vol col·laborar. En qualsevol cas, aquest moment s’ha de cuidar; hem de fer que la persona se senti acollida i escoltada, i cal que responguem els seus dubtes. Res millor que una entrevista personal per aconseguir-ho.

 

La persona que té aquesta tasca assignada, en cas que hi hagi un responsable de voluntariat, o bé la persona que té la funció d’acollir el voluntari ha de quedar amb la persona interessada per a realitzar aquesta entrevista, que s’ha de fer en un to proper; no és una entrevista de feina, sinó de presentació mútua.

 

L’objectiu d’aquesta trobada és presentar l’entitat, l’ideari de centre, el projecte o projectes en els quals es pot col·laborar, el perfil del voluntariat, les funcions i tasques a desenvolupar, els seus drets i deures com a persona voluntària, les eines necessàries per a desenvolupar la seva tasca i el procés d’incorporació a seguir en cas que decideixi col·laborar amb nosaltres.

 

És positiu que en aquesta trobada hi estigui present -si és el cas- la persona a través de la qual ha contactat amb l’entitat. Moltes vegades són amistats de gent que ja col·labora amb la nostra entitat o que hi té alguna relació. La presència de la persona de contacte ajudarà a crear un clima més proper i informal. L’entrevista pot acabar amb un passeig pels locals de l’entitat per a conèixer-los físicament i per presentar les altres persones voluntàries que hi pugui haver en aquell moment.

 

Foto: MCECC

 

3. Procés d’incorporació i seguiment

 

No només és important el primer contacte. Durant el primer any, de manera més intensa, i durant tot el temps que estigui amb nosaltres un voluntari o voluntària, tot i que després ja de forma més relaxada, és important que la persona se senti acompanyada, que tingui algun referent al qual recórrer si té cap problema.

 

Aquesta persona de referència, que podem anomenar padrí o padrina, pot ser un altre voluntari o voluntària de l’entitat, de manera que el seguiment adquireix un caràcter més informal, que pot avaluar trimestralment aquest procés d’acompanyament amb la persona responsable de l’entitat. La figura del padrí o padrina és molt recomanable sobretot en el primer any. Posteriorment, algú de l’entitat pot ser el referent general de tots els voluntaris i voluntàries.

 

4. Procés de formació

 

És molt important que l’entitat ofereixi formació destinada a familiaritzar els futurs voluntaris amb els valors i filosofia de l’entitat, del ser voluntari o voluntària, a orientar el treball de la persona dins de l’entitat i a dotar-la de les eines i recursos necessaris.

 

5. Procés de sortida

 

El moment de decidir deixar de ser voluntari o voluntària és un moment molt especial que hem de cuidar, un moment per agrair l’esforç i el temps dedicats. La gestió de la sortida del voluntariat afecta dos àmbits. El personal, on cal parar una atenció especial a l’agraïment per la tasca desenvolupada, i el de l’acció, consistent a estudiar com donar continuïtat a l’activitat que ha estat realitzant la persona. En aquest punt és important estudiar l’eventual i futura reincorporació de la persona en altres activitats. S’ha de treballar també perquè el vincle que té amb l’associació de la qual ha format part no es trenqui definitivament.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 223
Vivim en una societat que, constantment ens repeteix els beneficis d'una vida saludable. Ta...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC