EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
12 de Desembre de 2018
| Ja som 11221
Formació i voluntariat
La importància de la qualitat en l'acció voluntària
Inma Merino
Inmaculada Merino
Treballadora social i formadora

 

Parlar de formació dins l’àmbit del voluntariat és partir de la convicció que no podem presentar-nos davant de l’altra persona únicament amb bona voluntat. Aquesta actitud ens ha dut, en moltes ocasions, a funcionar des de la intuïció, l’espontaneïtat o “el cop de cor” que acaba sent aquell “impuls solidari efervescent” que desapareix tan ràpid com arriba i que crea expectatives en les altres persones a les quals després no podem respondre. Tenir això clar és molt important. Podem ser bones persones, però no serem bons voluntaris si no estem disposats a formar part d’un equip, a realitzar un treball organitzat i a formar-nos.

 

El voluntari, entès com a tal, no es forma per ser voluntari, sinó que precisament perquè és voluntari es forma. La formació pretén que ens situem de manera crítica, conscient, creativa davant de nosaltres mateixos i davant de la societat, davant de les situacions d’injustícia i desigualtat que ens deshumanitzen, però començant pel nostre entorn més immediat, més concret, més proper. El voluntari respon en el terreny del concret, no en el terreny de l’abstracte. És en l’àmbit del concret on podem actuar realment, on som directament responsables i podem avaluar el resultat de la nostra acció.

 

Foto: MCECC

 

Iniciar un procés de formació és començar a dialogar amb la realitat, a aprendre’n; suposa començar des de la receptivitat, des de l’actitud de “deixar-se anar per l’altra persona”. No tinguem pressa per donar, per entregar, per respondre... aprenguem a saber acompanyar, a aprendre a escoltar, a sortir-nos-en des de la “inactivitat”, des del simple “ser i estar”, que és allò veritablement difícil per a un voluntari.

 

Ens trobem en un moment en què el voluntari necessita formació, però no només més formació en general, sinó formació “d’un altre tipus”, entesa com una preparació que s’inicia des del moment en què la persona voluntària és acollida dins de l’organització. Es tracta d’una formació compresa i realitzada en clau de procés educatiu i no tant com una suma de cursets. En aquest sentit, ens trobem en un moment privilegiat per ajudar els voluntaris a integrar les seves vivències com a voluntaris en el seu creixement personal.

 

La diferència entre un professional i un voluntari rau en el fet que el professional percep un sou pel seu treball i el voluntari regala el seu temps. Això no vol dir que el professional, pel fet de cobrar, tingui l’obligació de treballar bé i el voluntari, pel fet de treballar gratuïtament, pugui permetre’s el luxe de ser simplement “simpaticot” i metodològicament mediocre. La trobada amb l’altra persona és una responsabilitat i la gratuïtat no ens hi eximeix.

 

  • La formació del voluntariat ha de cobrir tres aspectes fonamentals:
     
    • SABER – Un seguit de coneixements bàsics i específics segons l’àmbit i el col·lectiu en el qual es desenvolupa l’acció voluntària.
       
    • SABER FER – Capacitat tècnica en l’acció específica.
       
    • SABER SER – Actituds i valors, és a dir, orientar la formació no només a la tasca, al fet de fer, sinó sobretot a l’experiència de tot allò viscut.
       
  • Els nivells formatius són:
    • BÀSIC: Que incorpori els aspectes clau sobre voluntariat: concepte, característiques, drets i deures, etc. A més, és important situar els voluntaris al marc de l’organització en la qual desenvoluparan la seva acció voluntària: Missió, Visió i Valors.
    • ESPECÍFIC: Que situï el voluntari en el projecte concret, tot abordant la realitat específica del col·lectiu i les bones pràctiques que ha de seguir per realitzar una intervenció de qualitat.
    • TRANSVERSAL: Fa referència al creixement personal del voluntari i, per tant, al desenvolupament d’actituds i valors.

Aquest individualisme postmodern en què estem immersos ha generat un model de voluntariat “d’un en un”, fragmentat, un model en què l’únic que importa és el que has de fer i no on has de fer-ho. Ser voluntari no és només pertànyer a una organització que t’identifica amb un carnet, sinó pertànyer al marc d’una acció col·lectiva, que va més enllà de la tasca concreta i que permet seleccionar els significats personals i col·lectius d’allò que hom fa. El que necessitem no són voluntaris que facin moltes coses, sinó voluntaris que sàpiguen raonar i omplir de contingut el que fan i el que són.

Aquesta nova realitat no és ni millor ni pitjor que l’anterior; és diferent. I precisament a aquesta realitat ens hem de referir quan pensem en clau formativa i organitzativa. En aquest nou escenari no funcionen receptes antigues, i en el camp de la formació resulta perillós quedar-se en fórmules que potser foren vàlides en un altre temps però que actualment no garanteixen ni la bona qualitat de l’acció voluntària ni, sobretot, l’estabilitat i permanència de les persones voluntàries.

Cal consolidar la qualitat de l’acció voluntària. I això vol dir:

  • Millorar la metodologia, gestió i avaluació dels programes de voluntariat;
  • Dissenyar propostes formatives capaces de readaptar els programes a les noves situacions i necessitats;
  • Treballar especialment la coordinació de programes i d’equips, conscients que el que ens fa veritablement dèbils no és que siguem pocs, sinó que no estiguem ben coordinats. Des de la manca de coordinació no es genera desenvolupament, només es genera debilitat.
  • Potenciar, recolzar i formar adequadament els coordinadors de voluntariat. Els coordinadors són els referents per als voluntaris, actuen de pont amb la resta del personal de l’organització. Han d’avançar-se i albirar les noves necessitats i potencialitats del voluntariat i de l’acció voluntaria.

 

Al món del voluntariat no pot haver-hi un dilema entre actitud de compromís d’una banda i preparació professional de l’altra, com si fossin els pols d’una contradicció; o entre identitat i/o carisma d’un costat i treball planificat de l’altre; o entre generositat i esperit desinteressat, i gestió. Al treball del voluntari no pot existir una tensió esquizoide entre cap, cor i mans.

 

El repte de la qualitat de l’acció voluntària és el repte contra la frivolitat, contra la intuïció i contra la suficiència de la bona voluntat, contra l’activisme, contra la repetició mimètica del mateix perquè no tenim prou imaginació, preparació o coratge per poder canviar o innovar.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 223
Vivim en una societat que, constantment ens repeteix els beneficis d'una vida saludable. Ta...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC