EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
23 de Octubre de 2020
El dret a la participació
Roger Buch
Roger Buch
Politòleg i professor de la URL-Fundació Pere Tarrés

El dret de participació el podem entendre en un sentit ample, que inclou la llibertat de pensament, la llibertat d’expressió, el dret a opinar, la llibertat d’associació o el dret a estar informat. En un sentit més estricte ens referim al dret a la participació ciutadana, és a dir a donar veu i protagonisme als infants en la definició de com ha de ser el seu entorn.


Per a que els infants exerceixin el seu dret de participació és important fer extensiva la participació en diferents espais de la pròpia vida tot evitant el paternalisme i que puguin viure experiències participatives diferents amb diversos graus d’intensitat. Experiències que es viuen de manera natural, per exemple, en el marc de la família i de manera més explícita a l’escola amb els consells escolars, les assemblees d’aula o rebent també continguts i experiències de participació política, aprenentatge que algunes escoles estan introduint de manera imaginativa.


Un altre espai en auge els darrers anys és la participació incentivada en processos participatius, especialment pensats perquè els infants s’hi impliquin. Ens referim als òrgans estables que s’han anat impulsant com els consells d’infants i adolescents d’àmbit local, on els infants col·laboren en la redefinició del seu barri o municipi. Ajuden a transformar-lo, fent-lo més democràtic, accessible i amable, en la línia d’aquesta ciutat dels infants que dibuixa el pedagog Francesco Tonucci.


Però l’escola de participació més genuïna pels infants no és pas el barri o l’escola sinó la pròpia educació en el lleure. Així, des de fa moltes dècades els centres d’esplai i agrupaments escoltes són un espai privilegiat per a l’exercici del dret de participació, ja que els infants i joves aprenen a decidir col·lectivament en un marc de quotidianitat. La participació als centres d’esplai i als agrupaments no s’ha de treballar com una activitat diferenciada perquè és la pròpia essència del seu funcionament. Així, comprometre els infants en la deliberació, en la tria i programació de les activitats, en la gestió de la pluralitat d’interessos i en l’avaluació de les conseqüències de les decisions és la millor manera perquè els infants puguin exercir de manera efectiva el seu dret a la participació. Fa més de vint anys, quan no s’havia desenvolupat encara tota la teoria dels processos participatius, ja aplicàvem de manera progressiva amb l’edat dels infants i adolescents un principi ben senzill: campaments? activitats? centre d’interès? Els infants proposen, els infants trien, els infants avaluen!

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 234
Avui dia, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la vida dels i les...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC