EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
17 de Octubre de 2019
Identitats participatives per sobre dels plans de participació
Núria Martínez
Núria Martínez
Vicepresidenta del MCECC - Fundació Pere Tarrés

Esdevenir entitats participatives és una voluntat força estesa en el panorama associatiu i, al mateix temps, tot un repte. Tenir una estructura interna participativa és important, però cal pensar bé els espais, temps i mesura per tal que aquesta participació tingui un impacte real en el sí de l’entitat. Com en moltes altres qüestions, el més important és trobar el sentit, pensar què es vol aconseguir, i, en base això, dissenyar els canals i espais per portar-ho a terme. Per fer-ho s’ha de comptar amb un equip de persones que creguin en la participació i comptin amb les eines i habilitats per dur-ho a terme.

 

Les entitats de lleure som agents de primer ordre a l’hora de treballar-ho amb els infants i joves, a través del diàleg, l’escolta activa, la presa de decisions, la negociació, l’expressió... aspectes que, sense ser-ne plenament conscients, contribueixen a forjar identitats participatives. Persones que en un futur contribuiran a generar nous espais participatius. “A participar se n’aprèn participant” i això, que pot sembla molt obvi, és la clau per tal que l’entitat treballi de manera gradual l’impuls de la participació. Fent-ho així anirà arrelant, deixant de ser una qüestió esporàdica i puntual i esdevenint una manera de ser i fer pròpia de l’entitat.

 

El més important no és crear un gran pla de participació, sinó generar espais de reflexió i intercanvi en el sí de l’entitat que permetin detectar les mancances i buits a nivell de participació interna i construir plegats canvis transformadors. Cal aturar-se i plantejar-se qüestions com “abans de prendre una decisió s’escolta l’opinió dels diferents agents?”, “les tasques del centre d’esplai estan repartides entre comissions?”, “hi ha un bon ambient per poder expressar-se amb llibertat dins l’equip?”, “acostumem a recórrer al consens a l’hora de prendre decisions?”, “generem espais per debatre i construir plegats?”, “donem resposta a les demandes sorgides dels espais participatius?”... Aquestes preguntes, que a simple vista poden semblar de poca transcendència, són essencials per caminar cap a unes entitats més participatives.

 

La participació no és un objectiu final sinó un mitjà. L’important és destinar el temps a pensar què es vol transformar i, aquest treball, fer-lo incorporant elements participatius. Les persones i els equips són diferents, per tant, no es tracta de reproduir models sinó caminar a mode de prova i error; adaptant-se al context i escollint unes metodologies o unes altres d’acord amb la pròpia realitat. L’objectiu final, doncs, no hauria de ser tenir un pla de participació, sinó haver generat les eines per esdevenir entitats participatives. Per fer-ho, ens calen persones convençudes i amb ganes de fer-ho possible.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 227
El Centre d'Interès se centra en la gestió d’equips de monitors al...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC