EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
10 de Juliol de 2020
22/05/2014 13:09h
Aprenent en la natura
Pere Vives
Pere Vives
Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

Les acampades d’estiu o els campaments són modalitats d’acció de lleure infantil i juvenil amb un alt valor pedagògic pel que fa a millorar la relació de les persones amb la natura. El contacte directe, la descoberta de l’entorn i la possibilitat de comprendre la complexitat dels ecosistemes naturals combinats amb l’acció humana i les modificacions que implica aquesta convivència persones-natura, fan de les acampades uns espais i temps idonis per a l’aprenentatge.

 

Les persones que realitzen activitats d’acampada de diversos dies de durada experimenten un progrés personal continu, pel que fa a treball de valors, capacitats, hàbits, actituds de relació amb els altres participants i amb l’entorn. Els campaments són una activitat “en si mateixa”: el fet de muntar i desmuntar el campament o millorar les condicions i comoditats al llarg dels dies, sumat a un programa d’activitats més o menys exitós, són una aventura irrepetible, que normalment ajuda molt als joves i adolescents en el seu procés de maduració personal i de desenvolupament propi de l’edat.

 

La proposta esdevé més enriquidora quan els participants estan en un rang d’edat entre la preadolescència i l’adolescència. Les dificultats que ens imposa l’entorn i quant de diferent esdevé el tipus de vida respecte a la nostra quotidianitat, combinat amb la força dels lligams entre participants, fan de l’experiència quelcom que normalment mai s’oblida… Quan un es fa més gran i la feina ja no et permet gaudir d’aquestes activitats d’estiu, queda en algun racó d’alguna neurona cerebral, aquella arribada al cim, aquella caminada nocturna, les ampolles als peus, les picades de mosquit horribles, aquell bivac sota els estels, aquella nit de tempesta dins d’una tenda, on queda tot moll i t’has d’espavilar, on un és “res” i la immensitat de la natura ho és “tot”. Poques experiències comunitàries permeten i enriqueixen amb semblants situacions que s’han d’afrontar i superar, com les que ofereixen les propostes educatives de les acampades.


Els participants de l’acampada també assumeixen responsabilitats, els participants cuinen, renten plats, carreguen les deixalles…Els pares es sorprenen quan descobreixen que fan tot això amb il•lusió i sense discussió quan estan amb els monitors… coses que a casa esdevenen a voltes impensables o sempre es fan amb mala gana i amb discussió intergeneracional. Els participants per tant es reparteixen tasques, prenen decisions, comparteixen experiències més reeixides o menys, amb protagonisme i conduïts per uns monitors d’edat a vegades força semblant a les seves, però que opten per un estiu de valor pedagògic i de compromís, enfront d’altres alternatives que la societat els ofereix. Els monitors també reben molt en aquestes experiències, també es fan grans en aquestes situacions i fan créixer la seva autoestima.

 


Desapareixen totalment els espais de protecció de pares i de la societat en general, enmig de la natura, l’acampada s’autoabasteix i s’autoregula sense la participació i protecció habitual. L’aprendre a “viure amb menys” és un dels valors fonamentals que cal desenvolupar i reforçar en aquests moments tan complexes que vivim, els joves han d’aprendre a viure amb menys sense perdre oportunitats ni capacitats, simplement integrant l’esperit de l’austeritat i l’estalvi allà on calgui, sense que això representi haver de perdre qualitat de vida.


La pròpia gestió del temps, el viure més pel gaudi del temps, es posa en pràctica en les acampades, una vida no tan dependent del rellotge, aprenem a llevar-nos més amb el sol i anar a dormir amb la seva posta, una posada en pràctica de models de vida més slow. La desconnexió digital és també un altre fet, substituint aquesta immediatesa d’informació a vegades poc rellevant o inclús de xafarderia per omplir-se de la riquesa del medi natural, de la bellesa del paisatge o la immensitat de la natura, depenent del lloc d’acampada escollit.


L’esforç, la convivència, la cohesió de l’equip, la solidaritat entre uns i altres, la cooperació, la socialització són valors que es reforcen molt en aquest tipus d’activitats de lleure.


L’observació, “aprendre a observar” amb paciència i serenitat, són altres valors que estan en poc ús actualment i que en moltes de les activitats de natura de les acampades, sobretot aquelles que requereixen contacte amb la muntanya, la flora i la fauna, són potenciades en gran manera.


Fer campaments és sens dubte una molt bona proposta educativa i de valor, amb l’afegit que ens fa una mica més coneixedors del nostre país.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 233
Coneixem una de les activitats estrella de l’educació en el lleure, els campaments...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC