EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
01 de Octubre de 2020
27/08/2020 17:01h
L’acompanyament d’equip: claus per (re)conduir actituds que resten
carles porrini
Carles Porrini
Formador Associació SEER i docent de cursos de lleure

L’equip educatiu esdevé una peça clau en qualsevol centre d’esplai. El clima emocional que es respira entre els monitors/es i la vivència del treball en equip són factors que condicionen l’acompanyament educatiu a infants, joves i famílies. Per aquest motiu és imprescindible vetllar pels elements socioemocionals de l’equip. La generació d’un clima de benestar afavoreix que cada monitor/a es connecti amb la seva millor versió, i per tant, aporti, actuï i contagiï a l’equip motivació i actitud educadora. 

A vegades, però, hi ha moments en què algun monitor/a se situa en un rol en què les seves aportacions parteixen de la queixa, l’apatia, el menyspreu, la desmotivació i/o la tensió. Això es pot conèixer com una “actitud tòxica”, és a dir, que resta al treball i clima d’equip; en cas que aquestes actituds es perpetuïn en el temps, contamina i condiciona les relacions amb companys/es.  

Com a responsable de l’equip de monitors/es cal revisar una sèrie d’aspectes en l’acompanyament dels monitors/es, i en concret, d’aquestes actituds: 

1. Què faig per vetllar pel clima emocional de l’equip educatiu? 

La primera reflexió s’enfoca cap a la mirada d’actius. Una línia clau de gestió d’equip per als responsables és l’activació i potenciació de diferents accions que generin benestar en tots els monitors/es. Un element imprescindible és el reconeixement individual (tothom forma part de l’equip i la seva aportació és important). La pertinença, la cohesió i la comunicació es configuren com altres claus per generar clima de benestar i prevenir possibles actituds tòxiques. 

2. Quina és la meva mirada?  

Per detectar actituds que resten en un equip és vital l’observació. Durant els diferents espais i moments d’equip, captar accions i conductes que generin malestar és informació necessària i rellevant per acompanyar el moment i el procés de l’equip.  

Tanmateix, és recomanable ampliar la mirada més enllà del fer. Ser conscient de quins pensaments i emocions sustenten aquesta actitud. Creences del tipus “no puc”, “no sé”, “és injust”, “sempre/mai...” i emocions com la ràbia, els nervis, la impotència, la frustració o la soledat es poden amagar darrere les accions més visibles. Com a responsable, ampliar la mirada incloent-hi el pensar i el sentir facilita l’acompanyament i la comprensió.  

D’altra banda, és important poder mirar i destacar aspectes d’aquell monitor/a amb actitud tòxica que sumen a l’equip. Què és allò que té i què suma? Poder mirar-ho i donar-hi valor facilita l’acompanyament i la transformació.  

3. Com visc jo aquestes conductes? 

Abans de realitzar cap intervenció és recomanable fer una revisió personal de com estic vivint aquesta situació. En quina emoció em situo per acompanyar el moment de l’equip. Prendre consciència de la pròpia vivència, legitimar-la i fer un treball intern i personal per connectar-se (o apropar-se) al benestar facilita la vivència i la resposta. Compartir i comunicar des de la tranquil·litat, la confiança i la fermesa genera moviments en els altres diferents de fer-ho des de la ràbia, els nervis o la frustració. Per fer aquest canvi és important posar atenció en el relat que ens construïm. Com diuen els tolteques, l’ús d’un llenguatge impecable i el fet de tenir present que res és personal ajuden a generar un relat més favorable. 

4. Com acompanyo? 

Un cop analitzada la situació tant en l’aspecte extern (el que passa) com en l’intern (com es viu) dels diferents elements que entren en joc (jo, la persona, l’equip) és moment de comunicar i acompanyar el monitor/a en la transformació del que aporta a l’equip. Partint del fet que cada situació és singular, algunes pautes que poden ajudar en aquesta fase són: 

- Generar un espai individual amb la persona per poder compartir vivències, emocions, necessitats i demandes. 

- Utilitzar llenguatge jo per contrastar vivències i facilitar compromisos. 

            Nom, quan fas _________,  

            jo/l’equip se sent______________  

            necessitem de tu que facis___________  

            Gràcies.  

- Establir trobades periòdiques per compartir procés i evolució. 

 

Tota situació d’equip pot facilitar un aprenentatge (personal, d’equip i de centre). Els conflictes entre els monitors/es també. Aprofitem aquests processos per aprendre! 

 

* Article publicat a la revista Estris 227 (juny del 2019).

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 234
Avui dia, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la vida dels i les...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC