EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
01 de Octubre de 2020
27/08/2020 17:01h
Un bon equip és possible!
Foto Gessamí Deu
Gessamí Deu
Professora de Lleure i del Programa d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

Què és un bon equip de treball? Quines característiques ha de tenir el nostre equip de monitors perquè el considerem un bon equip? Segurament aquestes preguntes han sonat més d’un cop al nostre cap o fins i tot ens les hem plantejat tots plegats en alguna reunió del centre d’esplai o del cau. 

 

El primer que hem de tenir en compte és que no hi ha una recepta màgica i que el que pot donar un bon resultat en un esplai pot no funcionar en un altre. Hi ha molts factors que hem de tenir en compte: la dimensió de l’equip, el funcionament intern de l’entitat, l’edat dels membres de l’equip, la formació dels educadors, etcètera. Aquests i altres factors fan que cada equip sigui un món i, per tant, que l’haguem d’analitzar de manera específica. 

 

Si ens centrem en la dimensió de l’equip, caldrà que prenguem consciència que el repartiment de tasques ha de ser coherent. Per exemple, en equips petits potser no podrem fer comissions, ja que cada monitor formaria part de més d’una i això podria sobresaturar-nos de feina. Potser pot anar millor fer càrrecs rotatius i que només hi hagi una persona encarregada de cada tasca. En canvi, quan un equip és gran potser les comissions funcionaran molt bé però les reunions es faran eternes perquè tothom hi voldrà dir la seva. En aquest cas, haurem de buscar dinàmiques per prendre decisions entre tot l’equip sense haver de dedicar-hi moltes hores. En resum, podríem dir que tant els equips grans com els petits poden tenir avantatges i dificultats. Per això, caldrà cercar estratègies adaptades perquè tots els seus membres puguin participar activament en el dia a dia de l’esplai sense que suposi una sobrecàrrega de feina.  

 

Pel que fa a l’estructura interna de l’entitat, en general podem distingir-ne dos grans tipus. D’una banda, l’estructura vertical en què s’estableix una jerarquia entre els membres de l’equip i normalment el responsable és qui pren la decisió final (de manera més o menys consensuada amb la resta). De l’altra, l’estructura horitzontal en la qual no existeix jerarquia i habitualment les decisions es prenen de manera assembleària.  

 

Sigui com sigui l’estructura, la forma en què prenem decisions pot influir bastant en la vivència de l’equip. Si prenem decisions de manera consensuada, és a dir, posant-nos d’acord de manera que la decisió sigui satisfactòria per a tothom, la vivència serà molt positiva tot i que hi dedicarem més temps. Quan prenem decisions de manera democràtica, algunes persones de l’equip poden sentir-se poc representades tot i que el temps dedicat probablement serà menor. En altres ocasions el responsable prendrà decisions de manera unilateral, tot i que hauríem de procurar que això només succeeixi en casos en què alguna llei o normativa ens marqui molt allò que hem de fer. Per tant, fer-ho d’una manera o d’una altra dependrà de la mida de l’equip, la rellevància de la decisió que hem de prendre, el resultat que implicarà per a cadascuna de les persones, el temps de què disposem, etcètera. En la majoria d’organitzacions el que funciona millor és combinar les dues o fer-ne servir una o altra en funció del que haguem de decidir. 

 

Un altre aspecte important que cal tenir en compte és que els equips no són estàtics i, amb el temps, poden haver-hi diversos canvis organitzatius que irremeiablement n’afectaran el funcionament. En un esplai o cau aquests canvis poden ser per diversos motius, entre els quals destacarem l’entrada de nous membres (que poden haver estat participants de l’esplai o haver entrat a formar-ne part directament com a monitors), la sortida de monitors i monitores (persones que pel motiu que sigui es desvinculen de l’entitat o passen a ser col·laboradors puntuals), els canvis en els rols que desenvolupa cada monitor o monitora (donant especial rellevància als rols de lideratge), els canvis en el repartiment de tasques i/o comissions i, per descomptat, els possibles conflictes d’equip i com els resolem. Com més capacitat de treball en equip tinguem i com més transparent sigui el nostre funcionament, més còmodament podrem adaptar-nos als canvis. 

 

A part dels canvis, un equip pot enfrontar-se a algunes dificultats com per exemple la desmotivació d’un o més membres, el desencaixament entre els rols de tasca i els rols emocionals, la falta d’un lideratge clar, la presència del que coneixem com a persones tòxiques, la mala gestió del relleu intergeneracional, el repartiment de feines de manera poc equitativa o els conflictes no detectats a temps o resolts d’una manera poc adequada. Aquestes dificultats poden fer que l’equip entri en una espiral de mal funcionament, de manera que la vivència pot arribar a ser molt desagradable fins al punt que se’n pot ressentir la relació amb els infants, les famílies, la parròquia o l’escola.  

 

De qui és la responsabilitat d’evitar aquestes situacions? La resposta a aquesta qüestió és força clara: els responsables són tots i cadascun dels monitors i monitores que formen part de l’equip, independentment del seu càrrec dins l’organització de l’esplai. De la mateixa manera que tots tenim una part de responsabilitat a l’hora de comprometre’ns per tal de dur a terme l’acció educativa amb els infants i joves, també som responsables de comprometre’ns amb l’equip del qual formem part.  

 

I comprometre’s no només suposa assistir a les reunions i formar part de comissions de treball! Es tracta també de respectar els altres membres de l’equip, de participar activament en la presa de decisions, de sentir-se motivat i de motivar els altres, de ser creatius a l’hora de cercar solucions a cada situació, d’estar oberts a altres maneres de veure les coses, de comunicar-nos de manera empàtica i assertiva, d’escoltar-nos activament, de proposar sense imposar, d’ajudar-nos entre nosaltres quan algun imprevist ens fa anar malament, etcètera. En definitiva, podríem dir que cal entendre que quan treballem en equip estem treballant amb altres persones que tenen necessitats, interessos i motivacions que poden ser iguals o diferents que els nostres però no per això són menys importants. 

 

* Article publicat a la revista Estris 227 (juny del 2019).

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 234
Avui dia, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la vida dels i les...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC