EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
20 de Juny de 2021
09/11/2020 17:57h
La pressió curricular: coneixem la vivència de l’Anna, la Melania i en Sergi
Anna Alabau, Melania Alegre i Sergi Berlanga

ANNA ALABAU 

Estudiant d’Enginyeria alimentària a l’UPC 

Instagram: @alabaumonfort 

 

Durant tota la primària i secundària he patit molt a l’hora d’estudiar. No em sentia còmoda amb el mètode tradicional, em costava molt memoritzar i aprendre. Tot i així sempre vaig tenir molt suport familiar que m’ajudava a seguir endavant. Per altra banda, algunes persones han dificultat el meu camí en la recerca vocacional. D’entrada, recordo una professora que em repetia que si no aprenia ja, repetiria curs. Allò em va afectar en moltes dimensions, no em veia capaç de fer res, em creia una ignorant i que no arribaria enlloc. També he viscut la pressió d’estar estudiant una carrera que no m’agradava. Per sort, em vaig trencar el peu i en la impossibilitat de realitzar els exàmens finals, vaig atrevir-me a fer el pas que feia tant temps rumiava. Anar més endarrerida que els de la meva generació també ha estat per mi una pressió força gran; o haver d’explicar als meus amics que tornava a canviar de carrera amb la recepció de bromes que això suposava. Benintencionades, però allí estan. Ens sentim pressionats per seguir unes pautes i ens marquem objectius impersonals d’estudiar, fer una carrera i treballar. Cal trencar esquemes i anar trobant la vida que a un el fa feliç i lliure. 

 

MELANIA ALEGRE 

Estudiant de CFGS de Disseny Gràfic i monitora al Centre d’Esplai Lluís M. Chanut 

 

Jo volia estudiar alguna cosa relacionada amb l’art, ja que sempre m’ha agradat molt cantar, ballar, actuar. Estava molt il·lusionada perquè era una cosa que m’anava bé i hi havia molts estudis públics, per tant m’ho podria permetre. Els meus pares em van dir: “Això no és cap estudi. Les escoles són totes privades i el material és caríssim. A més a més, no té sortida laboral”. Vaig descartar fer el batxillerat artístic i vaig començar el científic, que és el que la meva mare volia que fes, tot i saber que no m’agradaven les mates. Vaig anar-me convencent que aquesta via m’obriria moltes més portes. Què va passar? Vaig haver de recuperar els exàmens de selectivitat de matemàtiques, química i biologia. Amb l’excusa que al setembre ja no quedaven places a la universitat, vaig apuntar-me al CFGS de Producció Audiovisual i Espectacles. I així he seguit, estudiant formacions que m’agradaven, com la que estic cursant de disseny i edició gràfica. Segons la meva experiència, encara es creu que les estudiants de cicles tindran un futur pitjor, o amb menys oportunitats que les universitàries. Al final, això depèn de la persona. Les meves amigues, per exemple, estan acabant la carrera universitària i no senten que s’hagin especialitzat en res i estan molt desorientades sobre què fer l’any que ve. Estudiem el que estudiem serà difícil trobar feina, ja que demanen experiència prèvia de 2 o 3 anys. El problema és: si no tenim experiència no podem treballar, i si no tenim feina, no podrem tenir experiència. 

 

SERGI BERLANGA 

Tècnic al Departament de Comunicació de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme 

@sergiberlanga 

 

En general la meva família sempre m’ha deixat decidir. Quan sí que vaig rebre pressions va ser per estudiar sí o sí un grau universitari. Tot i que els meus pares no han estudiat res més que el que ara equivaldria a un cicle formatiu de grau mitjà, suposo que l’estigma actual sobre els cicles formatius fa que no hi vegin més enllà de la universitat. No he entès mai perquè a l’escola, encara que tinguessis clar què volies estudiar, et feien rendir a un ritme frenètic durant els dos anys de batxillerat. Com si això servís per demostrar que estem més capaços per dedicar-nos a allò que volem. En el fons, es tracta d’obviar durant aquests dos anys la versió més creativa de cadascun de nosaltres i centrar-nos a assimilar conceptes i vomitar-los als exàmens, com a garantia que estarem capacitats per estudiar a la universitat. 

 

També existeix la titulitis a les empreses: jo no vaig accedir al grau que desitjava, vaig estudiar un grau d’un altre àmbit i ara estic treballant d’allò en què a 3r d’ESO ja sabia que hi tenia facilitat. La universitat no t’ho dona tot, el talent i les ganes de treballar també hi fan molt. Un consell? Explica les teves decisions quan ja no hi hagi cap possibilitat de tornar enrere. Crec que hi ha decisions a la vida en què si has de demanar ajuda ha de ser només a qui entengui d’allò, a qui realment et pugui assessorar i no simplement donar-te la seva opinió, que probablement estigui basada en res. I no vol dir que els comentaris que sí pretenen ajudar-te hagin de ser només comentaris positius, perquè no hi ha acció més hipòcrita que et diguin el que tu vols sentir. Simplement ho han de fer pensant en el que de veritat tu voldries i no en el que ells o elles creuen que és millor. 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 238
L’ADN del lleure implica posar sempre al centre els infants i joves que acompanyem. Tant...
Especial Preparem un curs excepcional
Actualitat
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC