EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
24 de Setembre de 2019
El repte de la inclusió
Marta Arnau
Marta Arnau
Matemàtica i membre del Consell Directiu del MCECC

El repte de la inclusió comença quan arriba al centre un infant amb algun tipus de necessitat especial. De sobte, els dubtes envaeixen l'equip: Estem capacitats per atendre les necessitats d'aquest infant? Podrem aconseguir que s'integri bé al grup? Podrem adaptar totes les activitats sense desatendre la resta d'infants? Però, senzillament, els anys passen i, malgrat no ha estat sempre fàcil, tampoc ha estat tant difícil imaginàvem. Fins al punt que la decisió d'incloure aquests infants ha redefinit l'esplai i ha remodelat tots els qui en formeu part. El canvi passa a formar part de l'essència i observeu com aquells nens a qui abans els costava acceptar la diferència, ara són joves més empàtics i més conscients.


Tanmateix, arriba el dia que aquests nois i noies tenen l'edat de ser monitors. En general, la tasca dels monitors amb els joves s'acaba quan arriben als 18 anys, quan passen a integrar-se a l'equip de monitors o bé marxen de l'esplai. Ara bé, si el jove té un cert grau de dependència que no li permet assumir totes les tasques d'un monitor i, amb tot, troba en l'esplai un espai on se sent acollit, què li podem oferir? Podem, com a esplai, acceptar el repte de la inclusió dins l'equip de monitors? La voluntat, sens dubte, hi és. Al cap i a la fi són joves que estimes i pels qui portes lluitant durant anys. Així i tot, t'has de plantejar quins són els límits del teu equip i quins són els límits d'aquesta persona.


Posem per cas que la discapacitat ve lligada a una certa manca d'autocontrol, o simplement que el grau de dependència del jove en qüestions bàsiques és elevat. Quins mínims hauríem d'establir perquè una persona pugui ser ajudant de monitor? I en referència a l'equip de monitors, quins mínims ens hauríem d'exigir per tal d'assegurar-nos que el podem incloure? Se m'acudeixen tres paraules: Voluntat (els monitors, en la seva totalitat, haurien d'estar d'acord en emprendre aquest camí); Compromís (és possible que calgui un monitor compromès amb la tasca d'orientar i guiar l'ajudant de monitor), i Coneixement (l'equip hauria de ser coneixedor de la realitat del jove, de les seves capacitats i de les seves limitacions i estar coordinats amb els familiars en tot moment).


Hi ha una dita que diu: "Que la prudència no ens faci traïdors". En aquest cas, hi afegiria: "Que tampoc ens en faci la inconsciència". Actuem amb el cor, però també amb el cap. I si, comptat i debatut, no podem assumir integrar aquest jove a l'equip, hem de ser prou coherents, conscients i responsables com per dir que no. Això sí, si ho veiem factible, endavant!

 

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 227
El Centre d'Interès se centra en la gestió d’equips de monitors al...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC