EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
17 de Novembre de 2019
La inclusió: un repte o una normalitat?
Ricard Gallego
Ricard Gallego
Psicòleg

Un dels grans reptes que els centres d’educació en el lleure diuen que tenen és la inclusió. Inclusió és un concepte que sembla de moda. Tothom parla d’inclusió o vol fer inclusió en el seu centre, però... realment sabem què és la inclusió?

 

La inclusió és que tothom pugui participar en qualsevol centre de lleure sense que cap de les seves característiques, físiques o psíquiques, li impedeixi desenvolupar la seva vivència i educació en aquest centre. Bé, i si està tant clar... perquè s’ha introduït el concepte “inclusió”?

 

Quan es parla d’inclusió i tot el que comporta, jo sempre em pregunto per què ara se li dóna tanta importància. Quin és el motiu? Perquè si tothom acollís en el seu centre a tots els participants possibles no hauríem de treballar la inclusió: es faria. Llavors? Llavors vol dir que els centres no podien assumir tota la tipologia d’infants. Per tant, ens falta el pas ideal: com podem assumir aquest repte?

 

La complicació de tot això és immensa. Cal sumar competències (si no en teníem prou) als monitors i monitores, als responsables i al centre. El centre ha d’apostar per la inclusió i això vol dir fer un gran esforç organitzatiu, econòmic i humà. Organitzatiu perquè, segurament, el centre necessitarà més recursos en tots els sentits per afrontar-ho. Econòmic perquè haurem d’invertir en matrícules de qualsevol activitat destinades a un col·lectiu concret. Humans perquè els monitors i monitores d’aquest centre inclusiu siguin capaços de treballar directament amb tots els infants i joves.

 

El responsable ha de gestionar les relacions entre monitors i monitores i famílies juntament amb els infants i joves. Ell serà el líder de tot el projecte. Ell serà qui motivarà el seu equip per acollir tots els infants i joves, qui gestionarà el pressupost, qui farà el seguiment de les activitats i l’avaluació de tots els seus participants per igual.

 

I, finalment, l’equip. La base. El fonament del centre. Els monitors i monitores seran l’eix transversal per poder fer inclusió. Ells han de creure en la inclusió. Han de creure que poden treballar amb tota la tipologia d’infants. S’ho han de creure.  Si s’ho creuen podran fer inclusió, podran assumir tots els infants i joves i realment hi haurà una educació en el lleure plural i en la qual tothom pugui aprendre de l’altre, que, si ho recordem, és la base de la nostra educació.

 

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 228
L'educació en el lleure és pionera en la innovació pedagògica....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC