EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
12 de Abril de 2021
09/12/2020 10:32h
De l’esplai del barri a un camp de refugiats a Grècia
David Camps
David Camps i Novi
Membre de l’equip de Habibi.Works

Alguna vegada heu sentit dir allò de 'com pots passar tantes hores a l’esplai sense cobrar?' O 'això no és una feina'? O potser, simplement, us han dedicat una mirada incrèdula mentre parlàveu de les hores de reunions inacabables? La veritat és que un no sap mai on el portarà el camí del lleure i l’associacionisme. En el meu cas ha sigut al nord de Grècia, on vaig arribar fa dos mesos. Aquí, al costat del camp de refugiats de Katsikas, hi té lloc el projecte Habibi.Works, un 'maker space' intercultural que consta de deu espais de treball diferents. Entre ells, s’hi troben els tallers de fusteria, metal·lúrgia i bicicletes; una zona d’IT; una cuina comunitària; una biblioteca; un gimnàs i un hort.

 

Habibi.Works és un punt de trobada entre les comunitats locals de grecs i migrants. També és una plataforma per a desenvolupar projectes, compartir idees i aprendre coneixements en les diferents àrees de treball. Aquí treballem amb la gent com els nostres iguals: encoratgem els nostres usuaris a crear les seves pròpies solucions, escoltant i acompanyant les seves idees en comptes de dir-los què han de fer. Volem, sobretot, ser un viu exemple dels valors que volem a la nostra societat: respecte, igualtat i solidaritat. En definitiva, Habibi.Works és projecte amb una visió diferent de la que estem acostumats a sentir, on creiem que les persones que han deixat casa seva per venir a Europa no es defineixen pel que han deixat enrere sinó pel que saben i poden aportar a la nostra societat.

 

Com va sorgir la idea? Habibi.Works és el projecte principal de l’organització alemanya Soup&Socks (e.V.), que va arribar al terreny el 2015. Al principi es dedicaven a fer distribucions de menjar i roba -d’aquí ve el seu nom- dins del recentment creat camp de refugiats de Katsikas. A poc a poc, però, es van adonar que els residents del camp necessitaven, a més del menjar, un lloc on cadascú pogués desenvolupar les seves habilitats i obrir un espai de 'normalitat' enmig de la seva situació extraordinària.

 

Aquest darrer any ha sigut, i segueix sent, un any difícil per a tothom. Hem hagut d’enfrontar-nos a una forta disrupció en el nostre estil de vida i a restriccions en la nostra quotidianitat degut a la Covid-19. Per als residents del camp de Katsikas, aquests canvis han fet encara més difícil i solitari el seu dia a dia. Durant el 2020 hi ha hagut diversos períodes de tancament del camp, confinaments de tot el país i dificultats de tota mena. Hem tingut setmanes on només hem pogut contactar amb els residents del camp a través de les reixes i sota la vigilància de la policia local, altres on hem hagut de tancar, voluntaris que no han pogut venir o s’han enfrontat a mil-i-una dificultats per arribar aquí… Però seguim endavant, superant els mesos més difícils per tornar a obrir les portes aviat.

 

Enmig de tota aquesta tempesta d’obstacles vaig arribar jo. Sóc plenament conscient que, sense el meu passat d’esplai i la seva filosofia no seria aquí. Que, a més, tot el que vaig aprendre allà, responent a les preguntes amb que començava aquest text, m’ha dotat d’unes habilitats organitzatives i socials que ara em permeten contribuir a l’entitat, formant part del nou equip de persones que ha pres el relleu i tirarà endavant el projecte al 2021. Com sempre li dic a un bon amic meu: els camins de l’associacionisme són inescrutables!

 

Finalment, m’agradaria convidar-vos a visitar el projecte a les nostres xarxes socials i obrir-vos els braços a venir a formar part de l’equip. Si creieu que teniu habilitats que encaixin amb els nostres tallers o altres maneres d’enriquir el projecte, estarem encantats que ens contacteu a través del meu correu david@soupandsocks.eu o a recruiting@soupandsocks.eu.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 237
En aquest número, diferents experts i expertes ens parlen sobre els aprenentatges p...
Especial Preparem un curs excepcional
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC